Concretament, del que s’encarrega de ‘llei mordassa’ és de dotar a la policia d’un ampli marge de maniobra que en realitat no solament no li correspon, sinó que provoca un solapament en detriment d’algunes llibertats i drets humans fonamentals e inqüestionables, com el dret a la llibertat d’expressió i de manifestació. Tal afirmació rep l’aval d’organismes judicials relacionats amb la protecció i el compliment garantit dels drets i les llibertats de les persones, com el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Espanya, de fet, com a signant del Conveni Europeu dels Drets Humans, té l’obligació de posar en pràctica tots els punts de la doctrina d’aquesta institució, la qual declara que l’estat no té capacitat per a negar el dret a mobilitzar-se.
La clàusula de la nova llei que ens remet a l’evidència més dràstica de l’estat de violència en què vivim és la del rebuig fronterer d’immigrants, també denominat com ‘devolucions en calent’. Aquesta esmena, presentada a última hora pel propi Govern, suposa una promoció gratuïta e innecessària de la violència des de diverses perspectives: per un costat es reitera la idea de reforçar el braç de la policia des de la legislació, dotant-la d’un marc d’actuació pràcticament il·limitat amb què poden recollir a una persona i desplaçar-la a l’altre costat de la frontera sense cap tipus de consideració judicial prèvia; també pot veure’s una alimentació de la violència general en auge i des de diversos enfocaments, com el racisme i la xenofòbia, la possibilitat que existeixi i s’aprovi per llei la brutalitat policial i la cronificació d’un conflicte que pot perdurar de forma il·limitada.
A més, s’entra en la dinàmica de defensa, és a dir, es busca relacionar la qüestió de la tanca de Melilla amb una visió d’amenaça invasora que serveix de pretext al Govern per a continuar amb la posada en marxa constant de l’aparell de la indústria bèl·lica. Tot això forma un còmput general que pot generar, com a conseqüència més evident, la manifestació de la violència, la qual ve a ser promoguda de forma gratuïta i en detriment de la cultura de pau.
Quin millor moment per a reivindicar el valor de la pau i la necessitat que tenim d’ella? Per a aquesta tasca s’ha de continuar amb la pressió pacífica, i sempre constant, a l’administració de l’estat, per tal que comprengui que ha de prendre immediatament una decisió al respecte: si està a favor de reafirmar-se en el caràcter bel·ligerant que ha mostrat fins ara o bé, si està al costat de la pau i, per tant, de l’abolició absoluta de qualsevol tipus de pràctiques i polítiques violentes.
Concretament, del que s’encarrega de ‘llei mordassa’ és de dotar a la policia d’un ampli marge de maniobra que en realitat no solament no li correspon, sinó que provoca un solapament en detriment d’algunes llibertats i drets humans fonamentals e inqüestionables, com el dret a la llibertat d’expressió i de manifestació. Tal afirmació rep l’aval d’organismes judicials relacionats amb la protecció i el compliment garantit dels drets i les llibertats de les persones, com el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Espanya, de fet, com a signant del Conveni Europeu dels Drets Humans, té l’obligació de posar en pràctica tots els punts de la doctrina d’aquesta institució, la qual declara que l’estat no té capacitat per a negar el dret a mobilitzar-se.
La clàusula de la nova llei que ens remet a l’evidència més dràstica de l’estat de violència en què vivim és la del rebuig fronterer d’immigrants, també denominat com ‘devolucions en calent’. Aquesta esmena, presentada a última hora pel propi Govern, suposa una promoció gratuïta e innecessària de la violència des de diverses perspectives: per un costat es reitera la idea de reforçar el braç de la policia des de la legislació, dotant-la d’un marc d’actuació pràcticament il·limitat amb què poden recollir a una persona i desplaçar-la a l’altre costat de la frontera sense cap tipus de consideració judicial prèvia; també pot veure’s una alimentació de la violència general en auge i des de diversos enfocaments, com el racisme i la xenofòbia, la possibilitat que existeixi i s’aprovi per llei la brutalitat policial i la cronificació d’un conflicte que pot perdurar de forma il·limitada.