Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
El New York Stock Exchange Arca Defense Index (índex que representa 26 empreses de la indústria armamentística als Estats Units) puja un 15% dues setmanes després de l'elecció de Trump.
Trump promet rehabilitar les Forces Armades nord-americanes amb 350 nous bucs de guerra i 1200 avions de combat, invertir en un sistema de defensa antimíssils, a més d'augmentar considerablement el nombre d'efectius.
El president electe d'EUA, Donald Trump. EFE
Chloé Meulewaeter
Centre Delàs d'Estudis per la Pau —
I’m going to make our military so big, so powerful, so strong, that nobody — absolutely nobody — is going to mess with us (faré que les nostres Forces Armades siguen tan grans, tan poderoses, tan fortes, que ningú - absolutament ningú - es ficarà amb nosaltres). Amb aquestes paraules comença un vídeo de campanya de l'ara President electe, Donald Trump. Queda clara la seva visió de la defensa i la seguretat: potenciar l'exèrcit nord-americà amb més efectius i més armes. I amb tota probabilitat, amb més despesa militar.
La indústria armamentista, un valor refugi a Wall Street?
La indústria armamentista ha rebut amb entusiasme la notícia de l'elecció del magnat nord-americà. Ho prova les accions a l'alça de les més grans empreses militars des que se sap que Trump serà el pròxim Comandant cap de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Lockheed Martin, l’empresa militar més gran del món, ha pujat quasi un 6 per cent des del tancament del dia 8 de novembre, dia en el qual Trump va eixir victoriós, fins a l'obertura de la cotització del dia 9. Increments similars es poden observar a la resta d'empreses d'armes més importants i al New York Stock Exchange Arca Defense Index (DFI, blau en el gràfic). L'índex que representa 26 empreses de la indústria armamentista als Estats Units (entre les quals es troben Lockheed Martin, Boeing, Raytheon, General Dynamics, Northrop Grumman i L- Communication) va pujar 6,49% en un dia, i quasi dues setmanes després (25 de novembre) va pujar més d'un 15%. En comparació, el Dow Jones Wilshire 5000 (l'índex total del mercat nord-americà) i el Nasdaq (índex que representa en la seva majoria empreses d'alta tecnologia) no observàven el mateix comportament. Les cotitzacions de les accions de la indústria militar són senyal no solament que els inversors confien que el pròxim President dels Estats Units d'Amèrica donarà suport als seus interessos econòmics, sinó també que la indústria armamentista és un valor refugi de l'economia davant situacions catastròfiques, com ja va ocórrer amb els atemptats de l'11 de setembre, la guerra de l'Iraq al 2003 o la crisi financera del 2008.
Evolució de la borsa, 12 d'octubre – 25 de novembre 2016. Font: Google Finance.
Un programa electoral a mida per al sector militar
I és que la indústria militar té fonaments per alegrar-se’n. A més del projecte de construcció d'un mur entre els Estats Units d'Amèrica i Mèxic, l'empresari té també l'ambició de reconstruir el que considera un exèrcit afeblit per l'administració Obama. En el seu programa electoral, Trump va prometre construir 350 nous vaixells de guerra i 1200 avions de combat, invertir en un sistema de defensa antimíssils, a més d'augmentar considerablement el nombre d'efectius. Aquestes promeses electorals es podrien traduir en la compra de bombarders de BAE Systems, d'helicòpters de Boeing, de vaixells de guerra de General Dynamics, F-35 de Lockheed Martin, portaavions i sistemes de míssils de Northrop Grumman, entre moltes altres opcions.
Però el suposat declivi de les Forces Armades nord-americanes que denuncia Trump no reflecteix ni més ni menys que el període posterior a la Guerra Freda, quan les potències van eliminar part del seu arsenal, i la baixada de les despeses militars a causa de llei Budget Control Act, aprovada pel congrés i signada per Obama en 2011 per a limitar els pressupostos federals (entre els quals es troba el pressupost del Pentàgon) en resposta a la crisi financera. Lluny de tenir un exèrcit de segona categoria, els Estats Units d'Amèrica tenen ja, i amb diferència, l'exèrcit més gran, més poderós i més fort del món, a més de la major indústria armamentista mundial. Segons les últimes xifres del SIPRI, Estats Units és el país que més gasta en el sector militar (amb un 36% de les despeses militars mundials), té la major força nuclear mundial, és el primer exportador d'armes, i set de les deu principals empreses militars del món són d'origen nord-americà.
Tornada a l'alça de la despesa militar nord-americana?
Així i tot, Trump va anunciar que treballarà amb el congrés –ara controlat pels seus companys republicans- per a presentar un pressupost a l'alçada de les seves ambicions militars. Encara que en campanya el President electe va prometre finançar el seu programa militar sense apujar el pressupost de defensa (comptaria amb els esforços de sanejament dels comptes del Pentàgon per a finançar el que anomena la rehabilitació de les Forces Armades), sembla poc probable que la baixada constant de la despesa militar nord-americana començada amb l'administració Obama segueixi aquell rumb, donada l'eufòria dels valors borsaris de les empreses militars. Si bé se sap que les promeses electorals no sempre es formalitzen, la situació actual és ben preocupant. Al 2015 les despeses militars mundials van tornar a pujar per primera vegada des de la crisi financera, malgrat la reducció del pressupost de defensa d'Estats Units. Si aquests tornen a pujar l'efecte a escala global serà considerable perquè, amb més d'un terç de les despeses militars mundials, qualsevol canvi en el pressupost del Pentàgon afecta la despesa militar mundial. Suposaria doncs més producció d'armes, més importacions i exportacions i, en conseqüència, un perill per a la seguretat a la resta del món.
Sobre este blog
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
