Aris Chatzistefanou és un periodista grec, director dels documentals Deutocràcia i Catastroika, que mostren com les polítiques d'austeritat es van implementar a Grècia. Es troba a Barcelona per presentar el seu nou projecte de documental, Feixisme, SL, el qual serà finançat a través de crowdfunding com els dos primers. Denuncia la complicitat dels partits al poder (Nova Democràcia i el PASOK) i dels mitjans de comunicació en l'auge dels neonazis d'Alba Daurada, que van entrar el 2012 al Parlament grec amb el 7 % dels vots.
Després de Deutocràcia i Catastroika, el seu nou projecte és Feixisme, SL: vol dir que el feixisme és la conseqüència directa de les polítiques d'austeritat promogudes per la Troika?DeutocràciaCatastroikaFeixisme, SL
Em temo que sí. Tenim una greu crisi financera que pot ser comparada amb el que va passar el 1929 i la dècada següent quan el sistema no va ser capaç de produir el creixement que necessitava per mantenir-se. Hem vist que el sistema mateix crea solucions com el feixisme per recuperar el control de la situació. A Grècia hem perdut el 25% del PIB en només quatre anys. Això mai va ocórrer en temps de pau, només en períodes de guerra. És la raó per la qual no és una coincidència que els problemes amb l'extrema dreta comencin a Grècia. Les famílies de classe mitjana han perdut el 35 % dels seus ingressos en els últims anys. En països com Espanya, Itàlia o Irlanda s'ha perdut entre el 6 i el 10 %. Això explica per què el feixisme encara no ha arribat en aquests països, però ja vindrà. Malauradament, a Grècia estem obrint el camí.
Per què aquesta crisi afavoreix l'extrema dreta? A Amèrica Llatina, la intervenció del FMI va permetre en canvi la irrupció de governs progressistes.
Cal veure el context polític grec. Els col·laboradors dels nazis van ser els que van guanyar la guerra civil. Tenim una tradició d'extrema dreta amb persones que no van ser castigades pel que van fer durant la segona guerra mundial i van mantenir llocs importants en l'aparell de l'Estat. Espanya també té aquestes característiques. La crisi crea el terreny fèrtil però el context polític i social defineix la direcció. Cap a l'esquerra com a Amèrica Llatina o cap a la dreta com a Grècia. A més no va haver-hi un veritable moviment massiu amb forces polítiques que tinguin una alternativa real. Com deia Walter Benjamin, “tot feixisme és una revolució perduda”. I quan la gent veu que l'esquerra no té propostes fortes contra la Troika i les polítiques d'austeritat, molts acaben anant-se a l'extrema dreta.
Creu que Syriza no és una alternativa real al govern actual?
Syriza es va posicionar a favor d'acabar amb la política d'austeritat i el memoràndum (les mesures imposades per l'FMI, el BCE i la Comissió Europea). No obstant això, per arribar a aquestes transformacions radicals, es necessita un moviment social massiu similar al que va existir a Amèrica Llatina. És el que van fer Evo Morales o Hugo Chávez. No dic que aquests governs ho van fer tot bé, van cometre grans errors. Però si vols canviar l'estructura de l'economia, necessites que la gent entengui el que estàs fent i que et doni suport tots els dies amb manifestacions massives. Crec que Syriza no es va esforçar prou en crear aquest moviment. I ara només estan actuant des de dins, i és necessari, però és l'últim que s'ha de fer.
Per què no es va arribar a un moviment social massiu?
És probablement la culpa de l'esquerra grega. Vam estar per predir la crisi, vam estar per dir el que va ser mal però no aportem propostes concretes. I quan n'hi va haver, no van ser expresses conjuntament. No cal oblidar la gran divisió que hi ha dins de l'esquerra grega, malgrat l'esforç de Syriza per unificar totes aquestes forces polítiques. No estic culpant Syriza de tot, estic parlant de l'esquerra en general que no va estar present quan la gent va demanar alternatives. I Alba Daurada va arribar amb les seves pseudo solucions: regalaven espaguetis i patates i deien que anaven a fer fora els polítics. I molta gent va pensar: “al menys tenen alguna cosa a dir”, era trampós però van estar presents.
La policia va detenir recentment al líder d'Alba Daurada i altres dirigents d'aquesta formació. El govern grec està finalment prenent-se seriosament aquest problema?
No. Primer cal recordar que, sense el suport de l'elit política i econòmica, Alba Daurada no hauria obtingut més que el 0,5 % dels vots. Però els mitjans de comunicació grecs els van tractar com a superestrelles i van legitimar la seva ideologia i la seva presència en la vida política. Va passar el mateix amb l'elit política: el centre i el centre-dreta van construir la teoria dels extrems. Van intentar explicar que Alba Daurada i Syriza eren els dos extrems. És a dir, agafaven un partit d'esquerra - en la meva opinió, d'esquerra moderada - i deien que era el mateix que els neonazis. Després de l'assassinat de Pavlos Fyssas (cantant de hip hop i activista), hi va haver un gran moviment antifeixista que va aconseguir pressionar el govern que no va tenir altre remei que actuar. Però al mateix temps, van intentar treure avantatge d'això i van dir: “ara atacarem els dos extrems”. Comencen amb Alba Daurada però també volen lluitar contra els sindicats, els treballadors i l'esquerra en general. No crec que vulguin realment combatre el neonazisme. El seguiran utilitzant per a la seva política.
¿Creu que el govern va actuar perquè la víctima era un ciutadà grec i no un immigrant com en el cas de les anteriors víctimes?
Em temo que ho explica en part i hauríem d'avergonyir-nos-en. Ja va haver-hi assassinats abans però les víctimes eren immigrants. No estic culpant el poble grec per protestar per la mort d'un grec però haurien d'haver fet el mateix des de fa anys.
Creu que la detenció de líders d'Alba Daurada pot aturar la progressió d'aquesta formació?
No necessàriament. Les enquestes atribueixen a Alba Daurada el 10 % dels vots quan en les últimes eleccions van obtenir el 6%. És veritat que les enquestes van arribar a atribuir-los el 15 o 20% dels vots abans de l'assassinat però ara, després de l'assassinat i de les detencions, segueixen a un nivell superior al de les últimes eleccions. Estem encara molt lluny d'haver resolt el problema.
Quins col·lectius són els principals votants d'Alba Daurada?
Principalment les classes baixes, les que van ser fortament colpejades per l'austeritat. Hi ha molt suport en les zones més pobres del país. També hi ha alguns dels que pertanyien a la classe mitjana, els nous pobres. És el mateix que va passar als anys 1920 i 30. Però cal dir que l'elit combat sobretot l'esquerra i no presta atenció al neofeixisme. Cal veure el que escriuen en els seus periòdics: comparen la violència d'Alba Daurada amb la “violència social”, és a dir les protestes i les vagues.
Alba Daurada també està intentant conquerir el territori tradicional dels sindicats, com el Pireu (on estan les drassanes).
Exacte. Estan intentant controlar àrees controlades pel partit comunista i els sindicats. No cal oblidar que, just abans de l'assassinat de Pavlos Fyssas, militants d'Alba Daurada van atacar a membres del partit comunista. I ho fan, no per protegir la gent d'aquí, sinó per protegir els armadors. Cal recordar que, en els últims tres anys, Alba Daurada va fer 140 proposicions de llei en favor dels armadors. Es presenten com a 'antistema' però en realitat treballen per al que podríem anomenar “el gran capital”: donen suport a les privatitzacions o l'evasió fiscal. Jo els dic “la força armada dels neoliberals”. Diuen que estan en contra de la invasió de la Troika però en la pràctica no fan res en contra d'això, només volen atacar els partits d'esquerra.
Vostè és molt crític amb el paper dels mitjans en l'ascens d'Alba Daurada.
El problema és que els mitjans els han acceptat. Un programa de telerealitat (similar a Operación Triunfo) va convidar a membres d'Alba Daurada i els va presentar com la nova generació de polítics. I això va començar fa més de 10 anys. I passa el mateix amb l'elit política. No cal oblidar que el dictador Papadopoulos va donar el seu suport en els anys 80 a Nikolaos Michaloliakos, el líder d'Alba Daurada, que es troba actualment a la presó, i a Makis Voridis, ara diputat de Nova Democràcia. Voridis està acceptat tot i tenir la mateixa història que Michaloliakos. Això vol dir que l'elit política ha intentat incorporar aquest gent. Hi ha molts neofeixistes a Nova Democràcia.
Alba Daurada també va infiltrar la policia grega. Com ho va aconseguir?
El cos de policia té una tradició molt a la dreta i antigament no eren un cos professional, no hi havia escoles de policia. Els policies eren seleccionats de manera molt estranya. En tot cas, Alba Daurada va tenir el suport d'alts càrrecs de la policia. El govern tenia coneixement d'aquests fets però no va fer res al respecte. Estan preparant la policia per ser una força antidisturbis per combatre les vagues i les protestes. I per a les unitats antiavalots, escullen els més agressius, els que provenen d'escoles militars. Van crear un monstre. Són criminals amb uniforme.
Creu possible un retorn de la dictadura?
No crec que sigui necessari per a ells mentre controlin els mitjans i el govern. No vivim en una democràcia, però no es pot dir que és una dictadura. Jo faig la comparació amb els últims anys de la República de Weimar. Les decisions no passaven pel Parlament sinó pel president o el canceller. És el mateix que passa ara a Grècia: les decisions més importants sobre política econòmica no passen pel Parlament sinó que les pren el primer ministre. És la fi de la Constitució, la fi de la democràcia a Grècia. No necessiten una dictadura militar. No obstant això, tenim informació que, al nord de Grècia, s'estan entrenant unitats militars per combatre manifestants. No vull exagerar ni caure en la teoria de la conspiració però és cert que tenen això en la ment, estan pensant que en algun moment podrien usar unitats militars durant manifestacions.
La imatge de Grècia a la premsa europea és la d'un país afectat per la misèria. Es correspon amb la realitat?
Absolutament. Hi ha un terrible augment dels suïcidis. Jo vaig fer un reportatge sobre les possibles conseqüències de les polítiques d'austeritat i tots els metges deien que, entre 2016 i 2020, veurem a milers de persones morir de malalties cardiovasculars i càncer. A més ara estan parlant de desnonar la gent que no pot pagar els seus impostos. Hi ha realment misèria.
A Espanya es parla molt dels joves que deixen Espanya per buscar feina fora. Passa el mateix a Grècia?
A Grècia, l'última generació va ser la més formada en tota la història del país. Això va ser una inversió: estàvem pagant per construir universitats i perquè els estudiants anessin a fer màsters i doctorats a l'estranger. Aquesta generació estava molt preparada però la vam perdre en dos o tres anys. Han de viure fora o tenir feines poc qualificades. Era el nostre capital humà però han aconseguit destruir-lo amb les seves polítiques d'austeritat. Si no parem aquesta politica en els propers anys, arribarem a una situació irreversible i necessitarem segles per tornar al nivell d'abans.