Les candidatures d'esquerres no només van guanyar a les grans ciutats de l'Estat. El passat 24 de maig també van conquerir ajuntaments de les conurbacions de les capitals. A l'àrea metropolitana de Barcelona, cinc municipis que sumen més de mig milió d'habitants han començat a cooperar per dur a terme el que probablement sigui el seu objectiu més ambiciós: la gestió municipal de serveis públics que porten externalitzats des de fa dècades.
El primer pas va tenir lloc divendres passat, amb la presentació del conveni entre els ajuntaments de Badalona, Sabadell, Ripollet, Barberà i Cerdanyola del Vallès, perquè els equips tècnics i jurídics d'aquests municipis treballin de forma conjunta per vèncer la pressió dels interessos privats que s'oposen a la municipalització dels serveis bàsics.
Cooperar per municipalitzar s'ha convertit gairebé en una necessitat per aquests municipis. Recuperar la gestió directa dels serveis externalitzats en els últims anys requereix informes jurídics i administratius que en la majoria d'ocasions resulten complicats de realitzar per un sol municipi, per molta voluntat política que hi posi.
Aquest serà el primer pas que permetrà el conveni, al qual s'hi poden sumar tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que comparteixin que la gestió pública directa és més eficient i beneficiosa per a la ciutadania. A més dels estudis previs, el conveni també preveu la cooperació entre municipis per facilitar la formació que necessitaran els tècnics municipals durant la transició i quan la gestió es porti de forma pública de nou.
“Hem d'estudiar tot el que comporta cada operació, de manera que el seu resultat sigui favorable pels veïns i veïnes i també pels treballadors implicats”, explica el primer tinent d'alcalde de Badalona, Jose Téllez. “Potser els processos vagin més lents del que voldríem a nivell polític, però som conscients de les limitacions i de que ho hem de fer bé. Cometre algun error pot acabar perjudicant la ciutadania”, afegeix l'alcalde de Ripollet, José Maria Osuna.
“Volem mostrar que l'aposta per municipalitzar no és una anècdota d'un municipi, sinó que és transversal i de sentit comú”, afirma Osuna. Mostra d'això són els diferents partits d'esquerres -ERC, CUP, ICV, EUiA, Podem, ja sigui en solitari o donant suport a candidatures ciutadanes- que conformen o donen suport els governs dels municipis signants del conveni.
A Ripollet, per exemple, l'octubre d'aquest any finalitza el contracte de subministrament de l'aigua amb Sorea, una filial d'Agbar. Retornar a mans públiques el servei és la prioritat del govern municipal. “L'aigua és el principal cavall de batalla”, apunta Osuna.
A Sabadell ja han començat a remunicipalitzar, en concret el servei de la grua municipal i la zona blava. El regidor de Nova Economia de la ciutat, Albert Boada, apunta que el conveni també servirà per teixir aliances entre municipis per explorar si és possible mancomunar la prestació de serveis municipalitzats. “Volem provocar un punt d'inflexió, molts serveis porten externalitzats des de fa 20 anys”, subratlla. I és que l'externalització de serveis va des de la neteja dels edificis municipals a les llars d'infants.
I la capital, què diu? “Tot i que Barcelona no participa directament en el conveni, l'equip de govern que presideix Ada Colau, n'està al corrent i coincideix amb moltes de les nostres reflexions”, indica Téllez. El cas de Barcelona té característiques especials, ja que la capital de Catalunya posseeix una Carta Municipal que li dóna una capacitat de maniobra superior a la de la resta de municipis catalans. El regidor de presidència de Barcelona, Eloi Badia, ha celebrat la iniciativa.
El suport de Barcelona no és un assumpte menor. I és que el govern d'Ada Colau, en aquest cas des de l'Àrea Metropolitana, organisme supramunicipal que presideix com a alcaldessa de Barcelona, té a les mans liderar la tornada a mans públiques del servei d'abastament d'aigua fins les aixetes de les cases de 23 municipis de la capital i els seus voltants. Per ara, l'equip de Colau ha mostrat la seva intenció de dur a terme la que seria 'la mare de les remunicipalitzacions'.