El rei Felip VI ha expressat aquest dijous la seva voluntat de fer encara més present la corona a Catalunya per transmetre missatges d'entesa i ha defensat el “projecte que uneix” de la Fundació Príncep de Girona com a prova que la col·laboració “generosa” és la millor via per atendre “legítimes aspiracions”.
En la seva setena visita a Catalunya des de començament d'any i la primera després de ser proclamat rei fa una setmana, Felip VI, acompanyat per la reina Letizia, ha presidit aquesta tarda al Palau de Congressos de la capital gironina el lliurament dels premis anuals que atorga la Fundació Príncep de Girona (FPdG) a joves i entitats que destaquen per la seva capacitat emprenedora amb projectes innovadors.
En català, idioma que ha utilitzat durant gairebé la meitat de la seva llarga intervenció, Felip ha destacat com persones i entitats de tot Espanya han treballat junts en la FPdG a favor d'un projecte que “suma forces” i demostra que “la col·laboració sincera i generosa és la millor via per atendre les legítimes aspiracions de cada persona”.
“I també per aconseguir grans fites col·lectives en benefici del bé comú i l'interès general”, ha afegit el monarca, que ha volgut començar i acabar el seu discurs en català -“aquesta llengua nostra”, ha dit- com a reconeixement d'un element sense el qual, segons ell, és impossible comprendre la cultura de Catalunya, “en diàleg i convivència permanent, sincera i enriquidora amb el castellà”.
En les primeres frases del seu discurs, el rei ha elogiat el “sentit emprenedor, la capacitat d'iniciativa, l'esperit reflexiu i crític i la mirada cap a l'exterior” propis dels catalans, pels quals “han estat respectats, admirats i estimats i amb els quals tant han contribuït a la vegada al progrés general d'Espanya en el seu conjunt”.
A continuació, ha recalcat que, com a príncep hereu i a partir d'ara com a rei, vol amb les seves visites a Catalunya -“moltes més últimament”, ha assenyalat- “fer més present encara a la Corona en aquesta terra” per transmetre uns “missatges de respecte, enteniment i convivència” que, com va afirmar en la seva proclamació, són “consubstancials” a la monarquia parlamentària espanyola.
Els resultats obtinguts per la FPdG demostren que “anem pel bon camí”, ha indicat el monarca, abans de reafirmar que la corona continuarà “donant suport, avui i sempre”, al projecte de la Fundació “amb la mateixa intensitat, dedicació i estima”, perquè és “bo per als nostres joves i, per tant, és bo per a Girona, per a Catalunya i per a tot Espanya”.
També en català, ha volgut deixar clar que per a ell ha estat “un gran honor” utilitzar el títol de príncep de Girona, “com també ho és, malgrat la seva curta edat-i ho serà sens dubte en el futur-” per al seu filla, la princesa Leonor, i ha precisat que l'ús d'aquest títol “ha estat sempre present en els moments de més reconeixement de la personalitat d'aquesta terra”.
Felip VI, qui ha agraït “l'amistat i l'afecte” que Letizia i ell han rebut en les seves visites a Catalunya, ha animat així mateix als habitants d'aquesta terra a sentir-se orgullosos tant de l'idioma català com del castellà, perquè totes dues llengües “enriqueixen el patrimoni cultural de tot Espanya”.
La part del seu discurs llegida en castellà ha inclòs unes paraules d'homenatge a la morta escriptora barcelonina Ana María Matute, “una figura senyera de la literatura en llengua espanyola, profundament compromesa amb la seva societat”, que va tenir en “aquesta estimada terra catalana” una “referència vital”.
Abans de ressenyar els mèrits de cada un dels guardonats, el rei ha reflexionat sobre els problemes actuals de la joventut espanyola, que, tot i ser “una de les millor preparades” de la història, inclou un “enorme nombre” de desocupats , i ha expressat la seva voluntat de “posar els joves al capdavant de la seva esperança de futur, que és la de tots”.
En aquesta edició, han estat guardonats el pintor Hugo Fontela en la categoria d'Arts i Lletres, l'empresari biosanitari Ignasi Belda a la d'Empresa, els investigadors Alberto Enciso i Rui Miguel dos Santos a la d'Investigació Científica i Mohamed el Amrani a l'apartat Social, així com la institució Valnalón.