Aquestes seran les primeres mesures d'Ada Colau al capdavant de l'ajuntament de Barcelona

Al mes de febrer Barcelona en Comú presentava un pla de xoc per als seus primers mesos de mandat i, ara, després de guanyar les eleccions, seran les mesures que duran a terme. El pla se centra en quatre eixos: Crear ocupació digna, diversificant el model productiu, garantir drets bàsics, revisar privatitzacions i projectes contraris al bé comú i fer creu i ratlla i acabar amb els privilegis.

Per a les principals mesures d'aquest pla l'equip de Colau compta amb fer una inversió aproximada de 160 milions d'euros durant l'últim trimestre de 2015 i el primer semestre del 2016, que, apunten, “representa una part raonable d'un Pressupost municipal que gira al voltant dels 2.370 milions d'euros”.

L'escenari, però, no l'hi ho posa fàcil. D'una banda, hauran de buscar pactes amb altres formacions -aquest matí Colau apuntava a ERC, PSC i CUP- per tirar-les endavant. De l'altra, es trobaran amb dificultats per revertir mesures ja posades en marxa per l'actual govern, des de la reforma del Port Vell fins a les obres de la Diagonal. En la roda de premsa d'aquest dilluns, Colau assegurava que el consistori de Xavier Trias segueix tancant contractes “a última hora” que comprometen els pressupostos dels propers anys.

1. Combatre la precarietat des de l'Ajuntament

Una de les mesures estrella de la candidatura en matèria d'ocupació és la creació d'“un segell municipal de qualitat de la contractació de l'Ajuntament”. La seva idea és utilitzar les eines del consistori per vetllar per les condicions laborals dels treballadors, siguin de l'Ajuntament o d'empreses subcontractades. Es comprometen a revisar les clàusules dels contractes vigents i a incorporar en les clàusules de qualsevol contractació de l'Ajuntament condicions de respecte als drets laborals per combatre la precarietat. Aquest pla de xoc també preveu iniciar accions de control de les condicions laborals en les empreses instal·lades a la ciutat.

D'altra banda, plantegen un programa de formació i creació indirecta d'ocupació sostenible per generar a curt termini 2.500 llocs de treball amb un inversió d'uns 50 milions d'euros. El programa es concentrarà en cinc àrees: a) rehabilitació energètica d'habitatges; b) prevenció i gestió sostenible de residus; c) suport i enfortiment del teixit comercial de proximitat; d) atenció i cura de les persones, especialment nens, gent gran i persones amb dependència; f) foment de l'economia cooperativa i de la seva actualització tecnològica.

2. Garantir drets socials

En matèria de drets socials dels eixos són sis: habitatge, alimentació, subministraments bàsics, salut, mobilitat i dret a una renda municipal complementària. Es comprometen a dedicar “el màxim de recursos de l'Ajuntament a evitar els desnonaments per raons econòmiques i a garantir un reallotjament digne als que ho necessitin”. Amb una inversió inicial de 50 milions d'euros, plantegen explorar la possibilitat que tot Barcelona sigui una zona de tempteig i retracte, perquè l'ajuntament tingui prioritat en la compra d'immobles, per sota del preu del mercat, per dedicar-los a ús social.

Es comprometen a establir una taula de negociació amb les entitats financeres que executen desnonaments i / o tenen habitatges buits i, en cas d'incompliment de les seves obligacions, imposar les sancions que preveu la llei catalana de 2007 de dret a l'habitatge i que reivindica la PAH en una moció que va ser aprovada pel ple de l'Ajuntament. També impulsaran, segons diuen, la cessió de pisos particulars al consistori per enfortir el parc de lloguer social i suport als treballadors socials.

En matèria d'alimentació posen l'accent en la infància i l'adolescència i compten amb dedicar-hi 20 milions d'euros. La seva promesa és reforçar els serveis de menjador des de les llars d'infants fins als instituts de secundària i augmentar l'oferta de places gratuïtes, amb servei d'alimentació, en activitats de lleure durant les vacances, perquè nens i joves disposin de menjador tot l'any. També es comprometen a revisar els barems d'accés a beques menjador i reforçar canals de distribució d'aliments que no estigmatitzin.

Per respondre a la pobresa energètica, Barcelona en Comú pretén destinar un fons de 5 milions d'euros per als casos més urgents. Més enllà d'això, planteja una auditoria dels costos d'aquests serveis i una taula de negociació perquè les distribuïdores contribueixin a garantir l'accés a subministraments bàsics. En relació a l'aigua es comprometen a “introduir tarifes més justes” i iniciar els estudis per a la remunicipalització de l'aigua, una de les apostes més sonades de la campanya.

La despesa pública en salut, apunten, hauria d'estar finançada per la Generalitat; però es plantegen una inversió d'uns 5 milions d'euros en les seves propostes. Es comprometen a posar en marxa campanyes d'acompanyament a les persones en situació de major vulnerabilitat i a pressionar a la Generalitat des del Consorci Sanitari per “revertir l'actual política de retallades i privatitzacions de serveis”.

En matèria de transport una mesura que es comprometen a dur a terme en els primers 100 dies és la licitació dins dels 100 primers dies de la redacció del projecte per ampliar el tramvia per l'avinguda Diagonal, una avinguda que acaba de ser reformada per el govern de Trias. Plantegen la gratuïtat del transport fins als 16 anys i un 80% de descompte en els abonaments trimestrals per a les persones en atur o amb un renda inferior al salari mínim interprofessional.

La candidatura es compromet a crear una Renda Municipal complementària per a totes les famílies sota el llindar de la pobresa que se sumi a les prestacions ja rebudes fins arribar al 60% de la renda mitjana de ciutat, d'uns 600 euros. Per això dedicaran una inversió inicial de 25 milions d'euros. També plantegen abanderar la defensa des de Barcelona d'una Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya.

3. Ni cotxes oficials ni dietes “injustificades”

“Acabar amb els privilegis i predicar amb l'exemple”. Aquest és un altre dels objectius immediats de l'equip de Colau, almenys sobre el paper del pla de xoc. Entre aquests privilegis hi conten els cotxes oficials i les dietes “injustificades”, és a dir, les que es perceben per reunions que ja formen part del càrrec, així com uns salaris que quedaran reduïts -sense especificar-. El document esmenta també la revisió de subvencions “innecessàries” com ho són, segons apunten, els quatre milions que venia concedint anualment el consistori al Circuit de Montmeló.

El pla preveu “auditar l'estat real de les institucions i els comptes municipals”, tot i que Colau no ha volgut concretar encara quines seran les entitats municipals que es fiscalitzaran. Sí que apareixen en el document els consorcis de la Fira de Barcelona o el de la Zona Franca, entitats públiques en què l'Ajuntament té un pes determinant i en què caldrà revisar l'aportació econòmica i “reforçar el paper de les entitats socials”, segons BComú.

4. Fi de les externalitzacions

La formació de Colau aposta per “revertir” els processos de privatitzacions impulsats pel govern municipal convergent, tot i que reconeix que en molts casos no serà fàcil i caldrà “plantejar-se estratègies judicials diverses”, donat l'estat avançat d'algunes d'aquestes externalitzacions. Potser és en aquest punt on entren més al detall. BComú planteja una moratòria immediata a la concessió de llicències a hotels i apartaments turístics, menció especial al cas de Deutsche Bank.

Entre altres grans -i discutuides- apostes de Trias, el pla de Colau preveu revisar la reforma de la marina de luxe del Port Vell -molt qüestionada per una suposada entrada de diners de paradisos fiscals- o la participació en projectes com Sagrera Kids o la Pista d'Esquí a la Zona Franca, així com la marxa enrere en l'externalització de les escoles bressol. Cal remarcar que el pla de xoc sempre parla de “paralitzar o revisar” aquests projectes.