La comunitat educativa catalana comença a preparar la insubmissió a la Lomce

Quan la vaga d'aquest 24 octubre hagi quedat enrere, la comunitat educativa catalana començarà a dissenyar un futur escenari d'insubmissió a la Lomce. Tenint en compte que, seguint el calendari del Ministeri d'Educació, la nova normativa s'ha d'aplicar a partir del curs vinent, i a falta d'un posicionament clar per part de la Generalitat, els diferents actors de la comunitat tenen previst consensuar una alternativa a l'aplicació de la llei per traslladar-la al Parlament de Catalunya.

Aquest treball es realitzarà dins del MUCE (el Marc Unitari de la Comunitat Educativa), una plataforma que aglutina els principals actors del sector a Catalunya: sindicats de professors, federacions de pares i mares, entitats i associacions, moviments de renovació pedagògica i estudiants. En les properes setmanes, el MUCE té previstes tres reunions per començar a valorar les possibles formes de no acatament de la llei Wert.

“Estem en un estadi molt embrionari”, reconeix Àlex Castillo, de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), que afegeix que amb prou feines hi ha hagut alguna “pluja d'idees”, abans de seure tots a una taula per debatre sobre les alternatives a l'aplicació de la llei. D'entrada, la majoria ho veu com la solució “més revolucionària i factible”, en paraules de Montse Ros (CCOO), per rebutjar la reforma.

La intenció última d'aquesta iniciativa és traslladar al Parlament de Catalunya una proposta d'insubmissió i que la majoria de la Càmara insti el Govern a portar-la a terme. No és la primera vegada que el MUCE porta un document al Parlament: el mes de juny aquesta plataforma ja va aconseguir que s'aprovés un text de rebuig de la Lomce (tots els grups van votar-hi a favor excepte PP i Ciutadans).

Tanmateix, abans de començar a contactar amb assessors jurídics i experts per dissenyar els criteris d'aquesta acció, els membres del MUCE tenen un primer repte: consensuar quins són els punts en comú que s'hauran de rebutjar, atès que a la pràctica no es pot fer insubmissió a tots els aspectes de la llei, perquè alguns escapen a la decisió de mestres i famílies -la major competitivitat entre centres, per exemple- i altres ja queden recollits en la llei d'educació catalana, com l'augment de poders per part del director.

Davant d'això, Pere Ferriol, portaveu de l'associació de pares i mares de secundària (Fapaes), considera que un bon punt de partida, que generi un ampli consens, seria l'acord al qual es va arribar en l'última cimera en defensa de la immersió celebrada al Palau de la Generalitat. Aquell va ser un pacte bàsicament contra quatre invasions competencials de la Lomce, segons va denunciar el departament d'Ensenyament: el desmantellament de la immersió lingüística en català, la recentralització en l'elaboració de currículums, els nous itineraris al final de l'ESO i les revàlides al final de l'ensenyament obligatori i de batxillerat.

La posició de la Generalitat, “determinant”

La posició de la Generalitat, “determinant”En el combat que es pretén lliurar des de Catalunya contra la Lomce, “les sensacions entre la comunitat educativa i la Generalitat s'ajunten i es confonen”, explica Jaume Aguilar, representant de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (que aglutina desenes d'entitats i associacions). Aguilar s'explica: “portem patint durament retallades des de fa tres anys, i els centres pateixen moltíssim, però tot i així no se'ns escapa que el paper de la Generalitat davant la Lomce serà determinant”.

Oriol Martín, de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), ho explica d'una altra manera: “En certa manera hem d'estendre la mà a la Generalitat en la lluita contra la Lomce, però sempre ha de ser la comunitat educativa la que prengui les decisions, perquè és qui més ens representa a tots”, apunta.

Fins ara, la posició d'Ensenyament ha estat d'oposició frontal a la Lomce, però no s'ha acabat de definir quina serà la seva actuació un cop la llei entri en vigor. Sense pronunciar la paraula insubmissióinsubmissió, el dia que es va aprovar la Lomce la consellera Irene Rigau va anunciar, sense concretar gaire, que passi el que passi a les aules catalanes s'aplicarà la legislació catalana. Paral·lelament, Rigau també va dir que, quan es publiqui la llei en el Butlletí Oficial de l'Estat, la Generalitat demanarà un informe al Consell de Garanties Estatutàries per recórrer-la, si així ho considera aquest organisme, al Tribunal Constitucional.

Quan la vaga d'aquest 24 octubre hagi quedat enrere, la comunitat educativa catalana començarà a dissenyar un futur escenari d'insubmissió a la Lomce. Tenint en compte que, seguint el calendari del Ministeri d'Educació, la nova normativa s'ha d'aplicar a partir del curs vinent, i a falta d'un posicionament clar per part de la Generalitat, els diferents actors de la comunitat tenen previst consensuar una alternativa a l'aplicació de la llei per traslladar-la al Parlament de Catalunya.

Aquest treball es realitzarà dins del MUCE (el Marc Unitari de la Comunitat Educativa), una plataforma que aglutina els principals actors del sector a Catalunya: sindicats de professors, federacions de pares i mares, entitats i associacions, moviments de renovació pedagògica i estudiants. En les properes setmanes, el MUCE té previstes tres reunions per començar a valorar les possibles formes de no acatament de la llei Wert.