La comunitat universitària s'ha dotat d'una plataforma de debat per encarar la situació crucial en què es troben immersos els campus i la societat en general: la Tribuna Universitària de Catalunya. Aquest és el primer fruit de la segona Caputxinada, la trobada de professors universitaris catalans que es va celebrar a principis de febrer al convent dels Caputxins de Sarrià en commemoració de l'històrica ocupació estudiantil del 1966.
La Tribuna, presentada aquest dijous a la seu central de la Universitat de Barcelona, pretén convertir-se en els propers mesos en un espai on es dirimeixin sobretot els aspectes propis de la “política universitària”, però també “qüestions d'interès general” als quals la comunitat universitària hi pugui aportar una visió rellevant. Així ho explicaven el degà de la facultat de Filosofia de la UB, Norbert Bilbeny, i l'exrector de la UPC, Josep Ferrer.
L'espai de debat neix sota les màximes de “solvència”, “independència” i “obertura”, segons consta al seu manifest fundacional, i es compromet amb una universitat “pública i de qualitat”, “científica, democràtica i catalana”. Entre els integrants de la comissió que coordinarà les accions s'hi troben una vintena de professors universitaris de diferents campus del territori i diverses procedències acadèmiques.
Com a primers objectius, la Tribuna s'ha fixat una sèrie de xerrades, que van des de l'informe Wert sobre governança -a càrrec d'Albert Corominas, aquest mateix dilluns- fins a la crisi econòmica actual, de la mà d'Anton Costas i Joan Tugores, catedràtic i exrector de la UB, respectivament.
Cap al IV Congrés Universitari Català
L'any 1903 uns 1.200 professors, alumnes i intel·lectuals catalans es van reunir per organitzar una universitat catalana autònoma, en el que es va anomenar Congrés Universitari Català. Més d'un segle després, doncs, l'autonomia segueix al centre del debat universitari. Per aquest motiu, entre molts altres, des de la Tribuna Universitària es fixen com a objectiu a llarg termini treballar per organitzar el IV Congrés Universitari Català, “com a continuació dels tres anteriors celebrats en moments històrics significatius”.
La resta de congressos van tenir lloc els anys 1918 i 1978, aquest últim per posar les bases del mapa universitari de Catalunya després del franquisme.
La comunitat universitària s'ha dotat d'una plataforma de debat per encarar la situació crucial en què es troben immersos els campus i la societat en general: la Tribuna Universitària de Catalunya. Aquest és el primer fruit de la segona Caputxinada, la trobada de professors universitaris catalans que es va celebrar a principis de febrer al convent dels Caputxins de Sarrià en commemoració de l'històrica ocupació estudiantil del 1966.
La Tribuna, presentada aquest dijous a la seu central de la Universitat de Barcelona, pretén convertir-se en els propers mesos en un espai on es dirimeixin sobretot els aspectes propis de la “política universitària”, però també “qüestions d'interès general” als quals la comunitat universitària hi pugui aportar una visió rellevant. Així ho explicaven el degà de la facultat de Filosofia de la UB, Norbert Bilbeny, i l'exrector de la UPC, Josep Ferrer.