El futur de Mazón, a les seues mans: el testimoniatge davant un jutge de l’exconsellera destituïda Salomé Pradas serà clau

El ple de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit no admetre les set querelles i denúncies contra el president Carlos Mazón per la seua gestió de la catastròfica DANA del 29 d’octubre passat. Bones notícies per a Mazón? No exactament.

L’alt tribunal autonòmic descarrega en un jutjat d’instrucció la investigació inicial dels fets. La interlocutòria dictada dilluns considera que els denunciants i querellants, d’entrada, no aporten el “quadre indiciari d’un cert nivell” necessari perquè un aforat siga investigat. Les set querelles i denúncies atribueixen al cap del Consell els presumptes delictes d’omissió del deure del socors, prevaricació per omissió i imprudència greu amb resultat de mort en concurs ideal amb un delicte d’imprudència greu, abandó del servei públic, homicidi comés amb dol eventual, lesions, delicte contra els drets dels treballadors i danys per imprudència.

La resolució, la ponent de la qual ha sigut la presidenta del TSJCV, Pilar de la Oliva, delinea el “punt de partida”, els “deures inexcusables” de les autoritats autonòmiques d’“adoptar les mesures requerides per a preservar els ciutadans del risc d’inundacions com les viscudes” el 29 d’octubre, i el “punt d’arribada, personalment i materialment aterridor”. Tots dos punts “no són controvertits”, postil·la la resolució.

La Sala Civil i Penal del TSJCV, presidida per Pilar de la Oliva i completada pels magistrats Antonio Ferrer, José Francisco Ceres i Vicente Torres, adverteix que “no és insensible a la tragèdia esdevinguda”, amb un balanç de 223 morts i quatre desapareguts.

“Tots es fan partícips d’una indignació col·lectiva legítima per la tragèdia en què encara estem immersos i alguns narren, majoritàriament des de notícies de premsa, actuacions i omissions que, malgrat la seua identificació, no reuneixen els requisits d’atribuïbilitat exigibles”, indica la interlocutòria del TSJCV en referència a les querelles i les denúncies.

“Potser”, aventura Pilar de la Oliva sobre la falta d’indicis contundents, “en aquests moments inicials era difícil, depenent com es depén d’una estructura juridicoadministrativa per si mateixa complexa i jerarquitzada que ha de ser funcionalment delimitada”.

Amb l’apartat quart de la interlocutòria –“conseqüències”– venen les males notícies per a Mazón. La no admissió per part de l’alt tribunal autonòmic “no significa que els querellants o els denunciants queden privats de l’exercici de l’acció penal”. “Res no impedeix”, abunda la resolució, que acudisquen a l’“hàbitat natural dels jutjats d’instrucció”.

I ho torna a remarcar: “De fet, insistim, res no obsta perquè, si ho consideren oportú, es dirigisquen a l’òrgan instructor territorialment competent a fi que, després de la presentació i si ho considera ajustat a dret, admeta els actes iniciadors, instruïsca la causa i, arribat el cas, prenga la declaració que legalment corresponga”, afig la interlocutòria.

Després de la no admissió per part del TSJCV, s’obrin diverses possibilitats: que assumisca la investigació el Jutjat d’Instrucció número 20 de València (de guàrdia el dia dels fets) o el número 15, que tenia obertes unes diligències per fets similars. O el que “finalment resulte competent”, tal com va dir la fiscal María José Montesinos de Lago en el seu informe. Tots dos magistrats –Vicente Ríos, titular d’Instrucció 15, i Juan Luis Beneyto, del 20– són considerats instructors solvents. D’altra banda, Podem també va presentar una denúncia, dirigida al jutjat d’instrucció de València que corresponga per torn de repartiment, per 223 presumptes homicidis imprudents.

Així doncs, en el complex panorama judicial que s’obri per a Mazón hi ha, entre molts altres, tres protagonistes principals de les més que possibles diligències: Salomé Pradas, exconsellera de Justícia i Interior, destituïda per la seua catastròfica gestió de la DANA, l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso i l’actual director general d’Emergències, Alberto Martín Moratilla. Cap dels tres és aforat, a diferència de Mazón. Martín Moratilla continua d’alt càrrec en la nova Conselleria d’Emergències i Interior que dirigeix Juan Carlos Valderrama.

Pradas, que detenia la màxima responsabilitat de la gestió de l’emergència, podria així aclarir davant el jutge la qüestionada cronologia de telefonades amb el president i la seua pròpia actuació, que va retardar l’enviament de l’alerta massiva als mòbils el dia de la DANA. Encara que en la pràctica Carlos Mazón va prendre el comandament de la resposta a la catàstrofe –després d’haver allargat el seu polèmic dinar en el restaurant El Ventorro– en termes jurídics va deixar Pradas com a parapet legal sobre el paper.

En l’acte de presa de possessió dels nous consellers, Mazón va agrair (“com és de justícia”, va dir) la “faena feta” per Salomé Pradas, molt afectada actualment per les conseqüències humanes i judicials de la catàstrofe. La presidenta del TSJCV va ser una de les convidades a la presa de possessió, com a màxima representant de la judicatura autonòmica. Una vegada acabat l’acte, Pilar de la Oliva va eixir amb rapidesa del Palau de la Generalitat en direcció al pròxim carrer de l’Historiador Chabàs, seu provisional del TSJCV.

La instrucció complexa sobre la gestió de la DANA, en tot cas, s’erigirà en una macrocausa només equiparable, pel volum de damnificats i de repercussió social, al cas Maeso, una causa en què l’anestesista Juan Maeso va ser condemnat a 1.933 anys de presó.

La clau de la “relació causa/efecte”

La clau raurà a aportar indicis sobre la relació de causa i efecte entre la gestió de la Generalitat, amb Mazón i Pradas al capdavant, i les conseqüències en termes de defuncions i desaparicions. El ministeri fiscal va concloure que les set denúncies o querelles al·ludeixen a una “relació causa/efecte genèrica” de la deplorable gestió de l’emergència per part de la Generalitat Valenciana que, no obstant això, encara “no consta singularitzada”.

L’horitzó judicial passa ara perquè un jutge d’instrucció, en el marc d’un “procediment preliminar”, determine si hi ha indicis sòlids de delicte i, en cas que al·ludisquen a Mazón, faça una exposició raonada dirigida a la Sala Civil i Penal del TSJ-CV, la presidenta de la qual es jubila el pròxim 2 de gener.

La interlocutòria del TSJCV s’escuda en jurisprudència consolidada i unànime que exigeix indicis sòlids contra un aforat per a investigar-lo d’entrada i descarta la “mera atribució subjectiva sense dades o circumstàncies que corroboren amb un mínim de versemblança o solidesa la participació” d’un aforat en fets presumptament delictius. En definitiva, es necessiten “indicis racionals de criminalitat o sospites fundades o versemblants” de la participació d’un aforat de determinats fets delictius i “serà llavors, i només llavors”, que l’instructor remeta la seua exposició raonada a la Sala Civil i Penal del TSJ-CV.

L’aforament, dissenyat per a “evitar pelegrinatges judicials inconvenients”, segons el “consolidat cos doctrinal” que detalla la magistrada Pilar de la Oliva, també serveix per a “protegir la independència institucional” del poder legislatiu i del judicial “davant potencials pressions externes o les que poguera exercir el mateix encausat per raó del càrrec que exerceix”, tal com va establir el Tribunal Suprem.