A taula per Nadal

Cada any, quan arriba Nadal, la gent es trenca el cap pensant què fer per a sopar la nit del 24 i què dinaran l’endemà, qui cuinarà i en quina casa es reuniran (dinar a un restaurant és una opció que comença a ser prou habitual, si la butxaca ho permet) i, probablement, amb qui no s’emprenyaran enguany.

Pegant-li voltes al tema, any rere any, llibre rere llibre, he arribat a trobar una opció pacífica i cordial per als àpats de Nadal, més econòmica, més lleugera, sobretot per a l’estómac, molt més fàcil d’endreçar després de la festa, més saludable (lliure de greixos i colesterol, conservants i colorants), més duradora, i més fàcil de compartir.

Una opció per al sopar i el dinar de Nadal seria parar una taula literària.

La cosa aniria així: feu una bona selecció de contes, poemes i narracions al voltant de Nadal amb les quals omplireu l’estança i la nit. Amb una decoració nadalenca agradable --podeu posar-hi estovalles i tovallons amb motius i colors nadalencs, algunes espelmes, sempre fan bonic i generen harmonia-- i alguna caçó de tant en tant, entre conte hi conte: hi ha grans clàssics del jazz nadalenc en les veus d’Ella Fitzgerald, Luis Amstrong, Dinah Washington o Diana Krall. Una bona selecció de vins, de valencians, n’hi ha de molt bons, copes i gots bonics, aigua clara, i alguns dolços suaus. A tot això, poseu-li una bona llum perquè, encara que no hi haurà peix ni espines, el menú d’enguany demana (i encomana) llum.

I la taula està parada. Tots a taula i a gaudir!

Amb sort, el menú d’enguany us estalviarà comentaris sobre si el corder està poc fet, o sobre si les verdures semblen passades quan haurien d’estar al dente, us estalviarà l’aroma a gamba incrustat en les parets de casa durant dies, us protegirà dels acudits pesats del graciós o graciosa de la família sobre la cuinera o el cuiner, us evitarà els relats farcits de records rebregats, contats any rere any, us estalviarà els malentesos sobre qui havia de comprar què, o sobre allò que finalment no ha arribat a taula, i sobre qui de la família s’ha gastat més diners enguany. En definitiva, amb un menú literari els tindreu a tots tranquils, atents, i quasi quasi domesticats, perquè a taula enguany hi arribaran històries, i les històries, sobretot quan estan ben contades, hipnotitzen i encomanen silenci.

Podeu organitzar la soirée nadalenca com vulgueu: llegiu vosaltres, repartiu els llibres, o deixeu que cada convidat a taula en trie un. En tot cas, el més ràpid i convenient per a evitar discussions seia tenir els títols assignats o sortejar-los, que sempre hi posa molt d’ambient, afegeix emoció i és molt nadalenc això del bombo i les boletes amb els números. Si teniu un bingo per casa, doncs fantàstic, la festa està servida!

I poc més. Només us queda confeccionar el menú, però no patiu, perquè voici uns suggeriments infal·libles, suculents, tendres, deliciosos, dolços, però gents embafadors, un puntet amargs, i àcids de tant en tant. Al capdavall, són el millor de cada casa: històries que parlen de Nadal, un Nadal literari, universal, humà, etern, ple de contradiccions, amor i ironia, és el millor Nadal, aquell que viu i reviu en la literatura.

Comença la festa:

Per als entrants podeu anar fent boca amb els contes de Nadal de Pere Calders: “Quieta nit” amb un Pare Noel que arriba a una casa on ningú no l’espera ni el vol o “Reunió d’alt nivell”, on els Reis Mags no s’aclareixen com organitzaran enguany els lliurament dels regals. Plens d’humor i absurd, en els seus contes Calders retrata com unes festes que hem carregat de missatges de pau i germanor han acabat dominades per la deshumanització i el consumisme més descarnat. El gran mestre del conte té prou de mirar els nostres tràfecs nadalencs amb tendresa, amb imaginació i amb humor perquè, com qui no vol la cosa, quede en evidència allò que realment som els humans: ben poca cosa i molt d’enrenou.

Ara deixeu espai per al vi, potser fins i tot per a ballar una mica, i passeu al plat fort.

Com a plat principal, Paul Auster amb El conte de Nadal de l’Auggie Wren, una història que omplirà les vostres boques i els vostres cors de sorpreses, tendresa i originalitat narrativa. Quina manera més bonica de crear un conte a partir d’una anècdota i de deixar-nos amb el dubte si allò realment passà o si l’autor ha jugat amb nosaltres. Al capdavall: “Mentre hi haja una persona que se la crega, no hi ha cap història que no puga ser veritat”.

Els postres els podeu arrodonir amb O. Henry (pseudònim de William Sidney Porter), considerat fundador de la short story nord-americana, junt amb Edgar Allan Poe, Bret Harte i Mark Twain. El relat “El regal dels Reis Mags”, recollit en Històries de Nova York, evoca la ironia tràgica de la vida a cor descobert amb un humor delicat. Com va escriure Borges: “O. Henry ens va deixar més d’una breu i patètica obra d’art”, i aquesta història sobre la pobresa i l’amor al bell mig de la celebració de Nadal, ens entendreix i ens deixa glaçats alhora. Una vegada llegida, els convidats no la podran oblidar.

Per a endolcir la sobretaula, res millor (amb ironia, és clar) que Germanes d’Imma Monsó i “El sopar de Nadal” de Nora Ephron, recollit en No me’n recordo de res. En Germanes Monsó reconstrueix un sopar de Nadal que podria ser el nostre. Arriba novembre i la Rita es maleeix de nou: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no al sopar de Nadal i un altre cop l'haurà d'organitzar. Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seues vides per sempre més, ella ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Per la seua banda, Nora Ephron, amb un humor descarnat planteja el dolor d’un Nadal trastocat per l’absència d’una de les quatre germanes Ephron, la que sempre feia les postres junt amb ella. Les peces s’han mogut, res no és com era, i tot i que l’any passat ho va dissimular, enguany el dolor l’aclapara perquè de sobte es torna evident que ningú mai no ha apreciat les seues postres per Nadal.

I per als noctàmbuls i insaciables, el ressopó pot venir de la mà dels poemes d’Àngel Casas: “Vençut en el sofà, escabellat, el cap volta i revolta, embriagat, ressonen les nadales, rebregat, s’embussen els budells, bicarbonat (...) Jo juro per ma vida, penedit, que no repetiré l’àpat maleït, detesto el xampany semi, malparit, i els polvorons que encara no he paït”. El seu llibre ¿Nadal? No, gràcies està ple de versos divertits, tendres i atrevits.

L’endemà, el dia de Nadal, podeu continuar amb treus veus indomables, però càlides, que van parlar de Nadal des dels records d’infantesa: Natalia Ginzburg, Carson McCullers i Turman Capote. No desvetllaré res més, però, sobre aquests relats perquè si ho faig, ja no em quedarà menú per a l’article de l’any vinent i perquè no vull que la família se vos atipe per Nadal, i menys encara d’una fartera literària descomunal.

I ara sí, superat Nadal, per fi sols a casa, apagueu els llums, tanqueu els llibres i que hi regne el silenci. Silent night, quieta nit... Fins a un altre any.