La retallada pressupostària que preveu acomiadar més de 300 treballadors de la UPC ha estat la gota que ha fet vessar el got. La primera va ser l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, però des del passat dia 4 fins ahir mateix, ja han demanat la dimissió del Rector, Antoni Giró, les juntes de 13 dels 16 centres docents de la Politècnica, en tots els casos per una àmplia majoria. Moltes d'aquestes declaracions remarquen que la seva exigència es basa en “la necessitat evident d'una alternativa en les polítiques de l'actual equip”.
No és cap sorpresa per Giró, ja que tres dies abans que s'aprovés la retallada pressupostària, els membres del claustre elegits el passat 25 de febrer van presentar les signatures que exigeixen els estatuts de la universitat per plantejar la convocatòria d'eleccions anticipades. En aquella ocasió, el Rector va considerar que les signatures no eren vàlides perquè encara no s'havia constituït oficialment el nou claustre. Avui, es formalitza i es preveu que els claustrals tornin a presentar les signatures necessàries. Fonts del professorat asseguren que el Rector podria presentar avui la seva dimissió. D'aquesta manera, expliquen, el control del calendari electoral quedaria en mans de l'equip de govern i no dels que en demanen la dimissió.
La pressió a Giró, però, no s'ha donat només per la via institucional. La setmana passada una cinquantena de treballadors del Personal d'Administració i Serveis (PAS) es va tancar al rectorat per protestar contra els acomiadaments. El passat divendres, treballadors i estudiants reunits en assemblea van convocar una jornada pel proper 25 i es plantegen convertir-la en una vaga indefinida. El Rector va fer acte de presència per assegurar que no hi havia alternativa als acomiadaments. La mateixa postura thatcheriana que el catedràtic de la UPC Albert Corominas criticava ahir a la primera Tribuna Universitària.
Les declaracions dels centres docents no es limiten a la gestió del Rector. 14 dels 16 centres s'han oposat als acomiadaments aprovats pel Consell de Govern. La declaració de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona assegura que “no són la solució al greu problema econòmic que viu la nostra universitat i comportaran tant una pèrdua de qualitat docent i de serveis, així com una major càrrega de feina per als sectors del professorat i del personal d’administració i serveis”. Quatre centres, entre ells la Facultat d'Informàtica de Barcelona, a la qual pertany el Rector, han estat especialment contundents i han acordat “oposar-se i no legitimar les mesures d'acomiadament de personal per la falta de criteris que la justifiquen”.
A més a més, 10 centres han fet declaracions específiques demanant la retirada dels pressupostos aprovats pel 2013. L'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona remarca que el Consell de Govern que el va aprovar estava en funcions, a l'espera que el Rector convoqués el claustre que les urnes havien posat a la seva contra. Molts centres justifiquen la seva exigència en el fet que no està consensuat amb la comunitat universitària, ja que els mateixos membres del Consell de Govern no hi van tenir accés fins dos dies abans de la votació.
Aquests pressupostos es van aprovar sota l'amenaça d'un acord amb la Generalitat que obria les portes a la intervenció de la universitat. Per això, nou centres també han demanat la seva retirada. La majoria d'aquests han declarat que “compromet la pervivència de la qualitat de l’activitat universitària”. L'Escola d'Enginyeria de Terrassa i la Facultat d'Òptica i Optometria de la mateixa ciutat afegeixen que “suposa la intervenció de facto de la UPC i la conseqüent pèrdua d'autonomia universitària”.
Especialment afectada es veu la Facultat de Nàutica, que confima els seus temors, donat que el trasllat d'aquest centre forma part de l'acord. L'objectiu de la mesura és, segons denuncien, “explotar econòmicament les seves seus únicament per reduir el deute actual de la UPC”.
Els treballadors encaren una vaga de quatre dies
La mobilització de la comunitat universitària de la UPC no només és institucional, sinó que a més fa setmanes protesten al carrer, mitjançant concentracions, l'ocupació del rectorat per part dels interins afectats pels acomiadaments, o assemblees als campus. De l'últim trobada oberta entre professors i estudiants de la universitat va sortir-ne la proposta de caminar cap a una vaga indefinida, i aquest dilluns els sindicats van detallar com serà finalment aquesta aturada: quatre jornades seguides de vaga, els dies 25, 26, 29 i 30 d'abril (enmig el cap de setmana). El caràcter indefinit de la vaga es replantejarà a mesura que avancin els esdeveniments.
La vaga es presenta com una mesura in extremis per forçar la rectificació del rector, ja que algunes de les retallades de personal previstes en els pressupostos, l'acomiadament de 84 treballadors interins del personal d'administració i serveis (PAS), es farà efectiu a partir l'1 de maig.
La retallada pressupostària que preveu acomiadar més de 300 treballadors de la UPC ha estat la gota que ha fet vessar el got. La primera va ser l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, però des del passat dia 4 fins ahir mateix, ja han demanat la dimissió del Rector, Antoni Giró, les juntes de 13 dels 16 centres docents de la Politècnica, en tots els casos per una àmplia majoria. Moltes d'aquestes declaracions remarquen que la seva exigència es basa en “la necessitat evident d'una alternativa en les polítiques de l'actual equip”.
No és cap sorpresa per Giró, ja que tres dies abans que s'aprovés la retallada pressupostària, els membres del claustre elegits el passat 25 de febrer van presentar les signatures que exigeixen els estatuts de la universitat per plantejar la convocatòria d'eleccions anticipades. En aquella ocasió, el Rector va considerar que les signatures no eren vàlides perquè encara no s'havia constituït oficialment el nou claustre. Avui, es formalitza i es preveu que els claustrals tornin a presentar les signatures necessàries. Fonts del professorat asseguren que el Rector podria presentar avui la seva dimissió. D'aquesta manera, expliquen, el control del calendari electoral quedaria en mans de l'equip de govern i no dels que en demanen la dimissió.