La fundació Arrels està repartint aquesta setmana milers de fulletons perquè els electors avaluïn si els partits polítics que es presenten a les eleccions a Barcelona tenen en compte la problemàtica de les persones sense llar en les seves propostes programàtiques. “Volem governs que treballin per fer possible #ningúdormintalcarrer, i és responsabilitat de tots”, assegura Arrels en la seva campanya. I és que segons l’ONG, unes 3.000 persones no tenen casa a Barcelona, una xifra que en el cas de Catalunya es dispara fins a les 14.600 persones. Si parlem de gent que viu als carrers de la capital catalana, la xifra se situa en unes 900 persones, 300 de les quals estan cronificades.
Les instruccions d’ús són molt fàcils. Només cal escoltar els missatges polítics referits a aspectes socials i comparar-los amb els conceptes més rellevants relacionats amb la gent que dorm al carrer que apareixen en una graella que ha confeccionat Arrels i que inclou les set formacions polítiques que es presenten als comicis del 24M. Cada vegada que els candidats utilitzin en els seus discursos expressions com dret a l’habitatge, exclusió social, habitatge públic, Housing First, pobresa, recompte, renda garantida, sense sostre, treball protegit o viure al carrer, s’ha de marcar una creu en la casella corresponent.
En paral·lel als programes dels partits i al seu compromís social, Arrels ha confeccionat les seves pròpies propostes per a les eleccions municipals amb l’objectiu de situar l’oblidat drama de la gent sense sostre en l’agenda política. Entre aquestes, destaquen la creació d’espais d’acollida de molt baixa exigència, o el que és el mateix, sense normes rígides com ara l’obligació de dutxar-se o acomplir uns horaris molt estrictes. L’exemple a seguir és el d’Estocolm, on es garanteix un llit abans de mitjanit i es prioritzen els centres de baixa exigència per a les persones que porten més temps vivint i dormint al ras.
Arrels també proposa potenciar l’habitatge social a un preu assequible i facilitar-ne l’accés prioritari a la gent que porta més temps al carrer. També defensa la necessitat d’establir una renda mínima de 664 euros al mes al considerar-la la quantitat mínima “que permet viure amb dignitat”. Mentre que a Catalunya s’inverteix el 0,5% del PIB a habitatge, a la resta de la Unió Europea aquest percentatge arriba al 2% de mitjana. Dublín i Munic són dues de les ciutats que han optat per prioritzar l’habitatge social a llarg termini.
Com a tercer eix de propostes, la fundació destaca la necessitat d’efectuar recomptes anuals per saber quantes persones segueixen vivint al carrer. A Anglaterra més de 300 governs locals es coordinen cada any per fer els recomptes als seus municipis i a l’Estat espanyol també existeixen iniciatives semblants a Madrid, Sevilla, Saragossa i Euskadi. Precisament, Arrels ha organitzat per al pròxim dimarts 26 de maig un recompte nocturn i està buscant voluntaris.