El plenari de Barcelona en Comú ha aprovat la nit d'aquest divendres amb més del 80% de vots favorables impulsar una candidatura per a les eleccions generals amb la qual pretenen obtenir un grup parlamentari propi “per a les esquerres catalanes”. La proposta a la qual han donat llum verda les bases del partit posa condicions a un futur acord amb Podem i ICV-EUiA, que fins ara negociaven una candidatura conjunta a imatge de Catalunya Sí que es Pot.
L'aposta venia sent impulsada pel grup més proper a Ada Colau arran dels mals resultats de la coalició de Podem i ICV-EUiA a les eleccions catalanes. Barcelona en Comú vol que la candidatura a les generals actuï “com un projecte polític sobirà” i amb una llista “eminentment ciutadanista”. A més, un dels punts que destaquen, és que volen que la campanya i orientació política sigui dirigida “amb criteris propis de sobirania catalana”.
Els detalls de la candidatura, com quins partits en formaran part o qui pot encapçalar la llista, s'acabaran de decidir en la propera reunió del plenari de la formació, previst per al 25 d'octubre. Però tot apunta que el pas endavant de Barcelona en Comú buscarà l'acord amb la confluència iniciada per Podem i ICV-EUiA. La confirmació arriba en un dels pitjors moments de Podem, com a mínim pel que a les enquestes es refereix. La foto dels alcaldes del canvi donant suport la candidatura de Podem és un potencial que Iglesias no vol perdre. De fet, el líder de la formació lila sempre ha defensat “els alcaldes del canvi” com a propis, referint-se a ells com la seva “millor carta de presentació”. Sobretot en el cas de Manuela Carmena i Ada Colau –dues de les polítiques més ben valorades segons el CIS–.
Sobre la traducció d'aquest acord, encara és aviat per treure conclusions. A dia d'avui, tots els regidors de Barcelona en Comú estan concentrats en les seves tasques municipals. Dos d'ells, però, han estat embolicats en un mar d'especulacions sobre el seu futur, que podria passar pel Congrés dels Diputats. El regidor d'Educació i del Districte de Gràcia, Raimundo Viejo, admet a aquest mitjà aquesta possibilitat, però afirma que “encara és aviat” per confirmar aquest extrem, tot i que recorda: “Sóc el català més votat de les primàries de Podem, però també sóc regidor”. Un altre cas és el del tercer tinent d'alcalde, Jaume Asens, que dependria en gran part del desenllaç del primer, per no obrir una crisi al nucli d'un govern que ja pateix les conseqüències de governar en minoria.
El capital polític dels ‘alcaldes del canvi’
El capital polític dels ‘alcaldes del canvi’ El suport de Colau obriria la porta a una aliança que va més enllà de Podemos. Si l'acord entre Barcelona en Comú i Podemos arriba a bon port, Iglesias tindria millor accés als anomenats 'alcaldes del canvi', fins ara al marge dels comicis generals. A Corunya, Santiago de Compostel·la, Cadis, Pamplona, Saragossa o València formen part de la xarxa de les anomenades “ciutats rebels”. A més, en clau catalana, Colau és per a Iglesias un dels millors amfitrions a Catalunya, una de les zones clau de cara el 20-D –pel viver de vots que suposa–, sobretot en un moment en què la CUP ja ha anunciat que no concorre a les generals .
En una trobada aquest dimecres amb els alcaldes de València, Joan Ribó, i el de Saragossa, Pedro Santisteve, Colau va avançar que la fórmula encara no estava clara. “Un decàleg de mínims pot ser una manera de concretar el nostre suport, però no l'únic”, va dir l'alcaldessa. L'acte, que va servir per posar de manifest, una vegada més, la bona sintonia dels alcaldes del canvi, va deixar clar que les eleccions generals són un objectiu fonamental per a totes les ciutats que, el passat 24 de maig, van aconseguir derrotar governs conservadors. “Per fer fora el PP caldrà mobilitzar molta gent”, va dir Colau en una de les seves intervencions.
Fins ara, els representants dels processos de confluència que van guanyar Ajuntaments tan importants com els de Madrid, Barcelona, València no havien pres partit en relació amb el 20-D. Les “ciutats rebels” s'han mogut entre posicions de simpatia cap a Podem, tot i recordar, en tot moment, que el seu èxit era fruit de la suma de diferents forces i persones, i que, a més, Podem no es va presentar amb les seves sigles a les municipals. Amb el gest de Barcelona en Comú s'obre una via de col·laboració que, segons fonts pròximes a l'executiva, “és d'anada i tornada”.
I és que Colau espera que la candidatura final tingui un marcat perfil ciutadà que superi la lògica de sigles. Una situació que deixa deures a Podem, que s'ha resistit a arribar a un acord ampli de confluència amb altres actors, com és el cas d'Izquierda Unida. El capital polític dels “alcaldes del canvi” pot ser que aconsegueixi, definitivament, l'obertura de la formació d'Iglesias a altres escenaris.
A ICV-EUiA celebren el pas endavant de Colau
Des de les files ecosocialistes aplaudeixen el pas de l'alcaldessa. No és per a menys. Els mals resultats de Catalunya Sí que és Pot a les eleccions catalanes, després d'una dura campanya en la qual Colau s'havia quedat al marge, van deixar en evidència la necessitat de reconstruir un bloc semblant al que va aconseguir quallar Barcelona en Comú. I és que la confluència de Barcelona, que va albergar ICV-EUiA, Podem, Procés Constituent, i que va aconseguir arrabassar a CiU de l'alcaldia, és avui el paradigma a replicar.
Els dos socis de la coalició elegiran els seus candidats en les pròximes setmanes. De tal manera que ICV i EUiA aniran amb la seva pròpia llista a les negociacions de la confluència. En el cas d'EUiA hi haurà un referèndum entre la militància per decidir la seva participació i el dia 31 s'anunciaran els noms. ICV també prepara un Consell nacional per posar data a les seves primàries. “El candidat d'ICV només el triarà la militància, ningú més”, ha assegurat Camats, que no s'ha pronunciat sobre si ella o Herrera formaran part de la llista.