La transició cap a la “sobirania energètica” —com l'Ajuntament ha anomenat la lluita particular contra la pobresa energètica— passarà pel foment de l'autoconsum d'energia, amb l'increment dels acords público-particulars, i la creació d'una comercialitzadora pública que gestioni les energies renovables de les llars i els seus excedents. “El govern de la ciutat vol doblar l'energia renovable d'aquí al 2019 i reduir un 10% per capita el consum energètic municipal”, ha destacat aquest dijous la tinenta d'alcaldia d'Ecologisme, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, que ha presentat la Mesura de Govern que serà portada al proper Plenari del Consell Municipal.
“Pretenem donar solucions, i una de les principals barreres és com gestionar aquesta energia que es produeix”, ha dit Janet Sanz, que ha anunciat la creació d'una comercialitzadora pública, que està previst que es posi en marxa a la tardor de 2018 i que gestioni “de manera integrada” l'energia renovable a la ciutat.
La comercialitzadora permetrà acollir-se a les persones que generin energia renovable i serà compatible amb la plataforma SomEnergia. “Els veïns que estan a SomEnergia podran passar a la comercialitzadora municipal”, ha matisat el regidor de Presidència i Energia, Eloi Badia.
L'Ajuntament fomentarà doncs les col·laboracions entre l'administració i els particulars amb l'objectiu de “democratitzar” la producció d'energia. El consistori contempla la creació a partir del setembre de Punts d'Atenció Energètica per a la ciutadania per garantir “assessorament i acompanyament” per a dur a terme accions d'estalvi, eficiència o instal·lació.
“A partir d'ara ens podem trobar que l'Ajuntament llogui terrats per instal·lar-hi panells solars, o a l'inrevés. O contemplem que un terrat sigui sufragat a partir de crowdfunding i que hi participem tots: administració i ciutadania”, ha afegit Eloi Badia.
L'Ajuntament de Barcelona recull així part de la pressió del carrer per acabar contra la pobresa energètica i implementa un pla que compta amb 130 milions d'euros per incrementar un 10% les energies renovables a la ciutat i dotar a 20.000 llars d'energia neta. El consistori també preveu canviar l'enllumenat, substituint l'actual per llums led: 25.000 nous punts led seran aplicats (el 30% del total).
Janet Sanz ha reconegut en la compareixença els “límits” dels Ajuntaments pel que fa a subministraments però ha recordat l'“aposta” del consistori per les energies renovables, tot i les dificultats que hi posa el govern espanyol: “L'Estat espanyol és una excepció del que és la política energètica a nivell europeu. És l'únic que està deixant enrere l'aposta per les energies renovables. I a més garantint els interessos i beneficis de les grans empreses”, ha recordat la regidora, que ha volgut emparentar Barcelona a ciutats com Copenhaguen o Berlín, on l'aposta per l'energia renovable en els propers deu anys és “ferma”.
El consistori ha insistit que el govern municipal busca amb aquesta Mesura de Govern “fomentar una producció de quilòmetre zero” i potenciar el sector renovable i local per lluitar contra els problemes que genera la pobresa energètica: contaminació, canvi climàtic, i problemes de salut.
Estalvi, eficiència i sobirania
Sanz ha destacat que els quatre objectius bàsics que persegueix l'Ajuntament són reduir un 10% el consum d'energia per capita; un 18% els gasos d'efecte hivernacle; i doblar les energies renovables locals i garantir els subministres bàsics. “Hem de consumir menys energia perquè molta d'aquesta no la fem servir. Veiem una gran oportunitat en el sector residencial però cal una política de rehabilitació i aplicar els criteris presentats a les noves edificacions”, ha afegit Eva Herrero, comissionada d'Ecologia a l'Ajuntament.
Per tal d'assolir aquesta fita, l'Ajuntament elaborarà una diagnosi i una planificació centrada en la transició energètica. Amb aquest objectiu es crearà un Observatori de l'Energia de Barcelona per a “detectar oportunitats d'acció”. L'Observatori pretén monitoritzar 50 edificis per any.