A partir de l'1 d'octubre, els Punts d'Informació d'Atenció per a les Dones (PIAD) i el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) passaran a tenir titularitat municipal per primera vegada des de la seva creació. Les 55 treballadores dels dos serveis s'incorporaran a la regidoria de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
“L’atenció especialitzada per a casos de violència masclista ha de ser considerada servei de caràcter essencial: no es pot deixar de prestar aquest servei sense posar en risc el dret de les dones a una vida lliure de violència”, ha destacat aquest divendres la regidora Feminismes, Laura Pérez.
Els PIAD i el SARA són, juntament els Centres de Serveis Socials (CSS), les portes d'entrada al circuit de prevenció i atenció de la violència masclista. El PIAD atén les diferents demandes d’informació sobre recursos, espais de participació o associacionisme que siguin d’interès per a les dones i també les demandes per discriminació o violència masclista. El SARA atén, de manera especialitzada, els casos de violència masclista.
Concretament, se subrogaran 21 persones amb contractes indefinits que treballen en els onze PIAD de la ciutat, i les 34 persones (30 d'indefinides i 4 d'interines) del SARA. La regidora ha destacat que la incorporació de les treballadores permetrà a l'Ajuntament no només millorar un servei que ja era de “qualitat” –segons estadístiques municipals– sinó també les condicions laborals de les 55 places subrogades.
A partir de l'1 d'octubre començarà una negociació de les condicions laborals de les treballadores per equiparar els seus sous amb els honoraris municipals i evitar així una doble escala de salaris a l'àrea. La municipalització se suma a les 71 mesures presentades per l'Ajuntament fa unes setmanes contra la feminització de la pobresa i la precarietat. Laura Pérez ha avançat que l'Ajuntament treballa de cara al 2017 en l'augment del personal dels serveis d'atenció a les dones municipalitzats.
La mesura permetrà combatre la “precarització”, segons ha explicat la regidora de la CUP Barcelona, Maria Rovira, que patien les treballadores. La CUP ha estat la formació que ha empès el consistori a tirar endavant aquesta mesura de govern: la gestió directe dels dos serveis d'atenció a les dones formava part de les 10 exigències de la CUP per votar a favor de la modificació de crèdit de BComú, els pressupostos del 2016.
A l'espera de més municipalitzacions
“Aquest és un pas endavant molt important per revertir les dinàmiques externalitzadores”, ha afegit Laura Pérez. “Aquest ha de ser només l'inici de les municipalitzacions”, li ha contestat durant la compareixença d'aquest divendres, en to amable, Maria Rovira. La cupaire ha recordat el que ha de ser, segons Rovira, l'objectiu de BComú: la municipalització de serveis.
Aquest ha estat el cas dels PIAD i del SARA, dos serveis que es van crear fa més de deu anys: primer com a prova pilot, després amb una gestió directa mitjançant contractació externa. Laura Pérez ha explicat que ha estat una feina “complexa i de mesos” la municipalització d'aquests serveis.
La CUP no és l'única que empeny el govern d'Ada Colau en la municipalització de serveis externalitzats en els últims anys. Aquest dilluns, després d'una Taula General de Negociació a l'Ajuntament, els Sindicats CCOO i UGT van demanar a l'alcaldessa que prosseguís, precisament, en la municipalització del servei d'atenció a les dones, la mesura anunciada aquest divendres.
Aquest però no és l'únic projecte de municipalització en el que treballada l'Ajuntament: 31 educadores de tres escoles bressol externalitzades –obertes durant el passat mandat– ja han signat amb el consistori. També es treballa amb BTV des de fa setmanes, després de les demandes favorables dels treballadors externalitzats. L'objectiu de Colau és internalitzar 1.200 places abans del final del seu mandat.