Carmen Andrés, número dos del PSC a Barcelona i nova encarregada d'Infància, Joventut i Gent Gran, deixa anar un mig somriure quan se li expressa la dificultat de visualitzar “el canvi” en un partit que ha estat 32 anys al poder. Ella assegura que el PSC ha entès el missatge de les urnes i que la intenció ha estat en tot moment afavorir Barcelona i la seva governança. Aquest mateix cap de setmana hi ha una convenció socialista per buscar una “nova forma d'actuar” del partit. “Rellançament del PSC”, es llegeix a una de les carpetes de la taula d'Andrés. El PSC torna a l'Ajuntament cinc anys després.
Amb la incorporació del PSC al govern, després de la ratificació de les bases de cada partit del pacte, els números segueixen sense sortir-li a BComú. Ara amb 15 regidors en comptes d'11, al govern li caldrà igualment anar a rascar aprovacions d'ERC i la CUP, que no estan gaire pel cas amb la incorporació dels socialistes. Andrés no ho veu així: “Aquesta setmana hem fet comissions i hem tingut prou coincidències, amb la mateixa normalitat que sempre”.
Catalunya Plural segueix amb Carmen Andrés la sèrie d'entrevistes amb els partits interpel·lats pel pacte a l'Ajuntament després d'entrevistar el líder d'ERC, Alfred Bosch i la regidora de la CUP, Maria Rovira.
Des de quan negociàveu el pacte amb Barcelona en Comú?
Converses, que no vol dir necessàriament negociació, n'hem tingut des de la investidura. Hem estat dialogant de forma regular amb el govern.
El PSC ha aconseguit sobradament el que volia, no?
El que volíem era estabilitat al govern. Estabilitat per governar la ciutat. Des d'aquest punt de vista el nostre objectiu era contribuir a l'estabilitat del govern en un moment difícil.
Al PSC li ha tocat jugar un paper de partit crossa a molts consistoris on havia tingut poder. És això una derrota?partit crossamolts consistoris on havia tingut poder
Això és un missatge ciutadà claríssim. No ho podem llegir d'una altra manera. I ens serveix per a fer reflexió, autocrítica, però també posar en valor els encerts. Forma part del procés de reflexió d'un partit polític que ha governat a moltes institucions: la ciutadania ens està dient coses. Ho entenem en un sentit d'evolució i de reflexió. Aquest cap de setmana, de fet, tenim una convenció per posar en comú allò que hem recollit al llarg d'aquest any.
En què es tradueix aquesta “nova forma d’actuar”, què pronostica la convenció?
La reflexió vol l'actualització del nostre projecte socialista. Hem de saber ubicar el nostre projecte en un marc de gestió de la crisi. A nivell d'organització hem fet molts canvis: els primers en fer primàries obertes, portal de transparència... Hem fet coses que cap partit polític de la ciutat ha fet... Estem en un moment de canvi que no ve d'ara.
Sigui com sigui, el socialisme mai hagués somiat en tornar tan aviat a tocar poder de nou...
Nosaltres hem governat tots els anys que la ciutadania ha volgut, i ara la sensació que tenim és la d'un consistori molt fragmentat, que és reflex del que vol la gent també. Nosaltres volem contribuir a recollir aquesta voluntat de canvi i de diàleg i d'entesa entre tots, perquè necessitem majories.
El PSC ha construït aquesta ciutat... Quines garanties de canvi pot donar un partit amb 32 any de mandat a l'esquena?
Entenem que la gent demanava el canvi de Convergència, la fi de Convergència.
Només?
I de certes maneres de fer la política, la manera de governar i generar majories, de provocar l'entesa de molta gent. D'una majoria que tiri els projectes sense excessiva dificultat.
No se us escapa que no assoliu majories amb aquest acord, no? De fet, Esquerra i la CUP ja han manifestat que s'allunyaran del govern. EsquerraCUP
El que han deixat molt clar és que no volen entrar al govern. Una altra cosa és que davant de les propostes i projectes, bons per a la ciutat, tinguin un posicionament a favor o no. És una cosa que passa amb normalitat a l'Ajuntament, amb d'altres governs també ha passat.
Esquerra i la CUP han estat dràstics.
Ells han fet una valoració de la nostra intenció d'estabilitzar el govern des de dins, i ho acceptem. Ells ho han volgut fer diferent. L'alcaldessa ja va llençar un missatge a les forces d'esquerra per entrar... I no han volgut, però ho respectem.
Si ells no ho posen fàcil, s'anirà a parlar amb altres partits? S'obrirà aquest “govern d'esquerres”, com dieu vosaltres, al centre o a la dreta?
Aquesta setmana hem fet comissions i hem tingut prou coincidències, amb la mateixa normalitat de sempre. Seguirem tenint les mateixes coincidències que hem tingut fins ara.
ERC i la CUP només es posen forts de cara als mitjans, doncs?
Bé, no ho sé. Però cal una entesa entre les forces d'esquerres. Barcelona ha sigut, és i ho serà, una ciutat progressista. Les forces d'esquerres tenen molt a fer en aquesta ciutat.
Vosaltres sou un bon pont cap a Convergència?
Jo crec que això és com les relacions humanes... Quan coneixes algú, sempre és més fàcil tractar amb aquella persona. I, com has dit, portem anys a l'Ajuntament i se'ns coneix. I és més fàcil en aquest sentit. BComú acaba d'arribar i ha de conèixer als que ja hi eren. Estem en aquesta fase, hem de trencar prejudicis i canviar les polítiques... No desqualificar l'altra, això seria revolucionari. No cancel·lem la gent tan fàcil, que tot és més senzill i bonic del que sembla.
Coneixement mutu... Com és la relació amb un equip de govern que us ha anomenat de “màfia” cap amunt?
Durant les campanyes es diuen coses. I nosaltres les ubiquem on les hem de tenir ubicades, en el moment en que es diuen. Per a nosaltres està guardat en el calaix. Per sobre d'això està l'interès per Barcelona, més poderós que totes aquestes paraules.
Hi ha hagut una entrega del PSC al govern? Què ha ofert el PSC a Barcelona en Comú?
El que podíem aportar és un coneixement sobre la ciutat i sobre el funcionament del propi Ajuntament. Tenim una experiència que volem aportar en positiu, per reforçar allò que ja hem fet bé amb Convergència o rectificar allò que haguem fet malament per a la ciutat.
Per exemple, què heu fet malament?
Bé... No sé. No hem entrat en detall sobre això. Però segur que de l'experiència podrem corregir determinades coses de la ciutat. I, clar, aportem voluntat de diàleg i de consens per sobre de qualsevol interès partidista: hem fet una valoració molt en clau Barcelona i això és un valor. Si tothom mirés estrictament des del nostre posicionament electoral mai no arribaríem amb tants acords.
Què vol fer el PSC amb temes en els que esteu a les antípodes del govern? Penso en la moratòria hotelera...
Nosaltres expressem i expressarem amb normalitat les discrepàncies amb el govern. Podem discrepar. En el tema de la moratòria, tothom ho sap que no tenim un criteri compartit. Pensem que la moratòria no ha de ser per a tota la ciutat, sinó a llocs col·lapsats. I sí, aquí discrepem. Però serem capaços de resoldre-ho.
I la política d'habitatge públic?
En qüestions d'habitatge social pensem que cal incrementar el parc d'habitatge social però gestionant el parc buit en mans de grans tenidors d'habitatge. Posar multes i anar per una altra via, encara que sigui costosa. Recolzem més aquesta via que la de comprar pisos als bancs. Això ho faríem un cop esgotades la resta de vies. Contrastarem models per fer-ho realitat.
Però si la primera de totes les discrepàncies ja ha estat un incendi, el cas de Xavier Marcé a Cultura... Serà tan fàcil aquest diàleg?un incendi, el cas de Xavier Marcé a Cultura
No ha estat cap incendi. Però l'episodi indica que els nomenaments han de ser consensuats.
Però, Xavier Marcé és un perfil “de canvi”? Fa anys que sovinteja càrrecs públics...
Bé... Depèn, no? Aquí hi ha persones que fa vint anys que estan a l'Ajuntament i no necessàriament hem de canviar-les totes... Sinó, imagina't. [Riu]
No, però vosaltres també parleu constantment de canvi.
El que hem fet les dues forces és sortir i dir que els consensuarem properament. I que s'anunciarà properament, des del consens, qui ha de portar què.
Jaume Collboni està imputat pel Cas Mercuri...imputat pel Cas Mercuri
Investigat.
Bé, si acaba acusat... Què es farà des del partit?
La política del partit és que si està condemnat, haurà d'abandonar. En tot cas en Jaume Collboni és prou responsable i madur políticament per, si entén que pot ocasionar un perjudici al partit o a la ciutat, prendre la decisió que toca. Hem d'estar tots tranquils.