“Quin drama”, se li escapa en to baix quan parlem del pacte BComú-PSC. La regidora de la CUP Capgirem Barcelona, Maria Rovira, vaticina un canvi en l'actitud de la formació anticapitalista a l'Ajuntament. Tot i que l'última paraula la tindran les seves assemblees territorials, que s'han de reunir properament per avaluar el pacte i les seves conseqüències.
La CUP assegura que ha estès la mà a Barcelona en Comú al llarg d'aquest últim any, però que aquesta col·laboració ja no serà possible després del pacte BComú-PSC. “BComú està posant a casa tot allò amb el que volien trencar”, destaca Rovira. La cupaire hi troba una visió a llarg termini en l'estratègia de Barcelona en Comú, a més de “poc debat” a les bases sobre els límits de les institucions. La CUP es mantindrà a l'oposició, com havia defensat des de l'inici de la legislatura: no varia el seu posicionament respecte a l'oferta d'ERC d'un tripartit amb BComú. “ERC mai ha volgut entrar al govern”, etziba Rovira.
Catalunya Plural segueix amb Maria Rovira la sèrie d'entrevistes amb els partits interpel·lats pel pacte a l'Ajuntament després d'entrevistar el líder d'ERC, Alfred Bosch.
Amb el pacte BComú-PSC, en quina posició queda la CUP?
L'anàlisi que en fem és que, d'una banda, dins de BComú hi ha persones d'Inicativa que formen part del model de ciutat que ells mateixos han creat. D'altra banda tenim una minoria de Podemos. Només amb el nucli de Guanyem compartíem anàlisi de ciutat, però amb l'entrada del PSC... Hi entra la màfia: Collboni i el cas Mercuri, el fracàs del Fòrum, els Jocs Olímpics. El PSC del 4F. Al final estan posant a casa tot allò contra el que volien trencar. I a nosaltres ens fan entendre que, si hi havia punts programàtics per trencar amb el model de ciutat i generar espais per sembrar llavors de canvi, amb el PSC això serà impossible. Ens cal una reflexió per tal de veure com afrontem el nou canvi.
Això és un veto total a les polítiques que sorgeixin del pacte?
Hem de decidir quina acció política desenvolupem. Hem de tenir un debat i veure com afrontem tot plegat. Vam donar un vot de confiança perquè enteníem la situació fa un any i crèiem que el mereixien, però entenem que això canvia ara. Directament governen amb tot allò que veníem a combatre. El que sí que està clar és que hi haurà un canvi en la nostra actitud després del pacte BComú-PSC.
Amb el bloc d'esquerres esmicolat no us fa certa por que les poques possibilitats de canvi que esmenteu, s'esvaeixin?
Sí, però no és responsabilitat nostre. I cada vegada que passa alguna cosa no podem tirar la culpa als altres. El que em fa molta gràcia és llegir aquest pacte per a la ciutat de Barcelona i anomenar al PSC d'esquerres, quan veus el seu model econòmic o les seves propostes respecte la Guàrdia Urbana, i... Em sembla enganyar-se a un mateix, i per tant, no podem responsabilitzar la CUP Barcelona dels pactes entre PSC i BComú. Nosaltres hem tendit la mà sempre. Però si hem d'estar quatre anys batallant en l'oposició, ho farem. Ets tu [BComú] qui has fet una campanya guanyadora, qui va voler sumar Iniciativa i qui ha descapitalitzar part dels moviments populars.
Al novembre de 2015 deies a una entrevista a Catalunya Plural: “De produir-se [l’entrada de PSC i/o Esquerra] seria la garantia que estem davant d’un govern continuista i que, per tant, serà molt més difícil fer política rupturista”. L’única manera d’evitar-ho no era entrar-hi vosaltres? No esteu jugant un paper còmode mantenint-vos al marge?una entrevistaCatalunya Plural
Nosaltres on som realment útils com a força rupturista és a l'oposició. Sumant-nos amb tres regidors a un govern d'onze, el posicionament de la CUP quedaria molt aigualit. El projecte polític deixaria de tenir sentit. Amb la modificació pressupostària hem demostrat la necessitat de que hi hagi una força d'esquerres que empenyi el govern a tirar a l'esquerra. Som molt més útils a fora que a dins. Ja vam dir durant la campanya que no volem ser la crossa de cap govern. Sempre que hi ha hagut votacions que tenien un model rupturista al cap, per molt que fossin gestió de la misèria, hi hem donat recolzament. Les ordenances fiscals o la modificació pressupostària; vam reconèixer que no era 'la nostra', ni els mínims exigibles, però vam decidir donar-hi una abstenció per poder-ho tirar endavant. Amb l'entrada del PSC, BComú no s'assegura cap majoria, sinó que fa més difícil tenir la majoria per tirar endavant polítiques rupturistes a plens o comissions.
Amb pressupostos sí, i amb temes de govern no? No podríeu haver arraconat el PSC amb una altra estratègia?
Podria haver-hi hagut un altra aritmètica... Però la nostra organització havia tingut un debat molt clar sobre quin era el nostre posicionament a l'Ajuntament i, en aquest sentit, tal i com deia abans, nosaltres érem més útils fent oposició. Nosaltres durant aquest any hem vist quins càrrecs decidia BComú, molts vinculats al PSC, i que no s'estaven acotant al Codi Ètic del partit: gerents que cobren sous de 100.000 euros, per exemple. Tot reproduint una manera molt d'abans de fer política. I en aquest sentit també decidint molts càrrecs entremitjos que ja havien gestionat la ciutat abans i que havien articulat tot el model actual. Posar Jordi Martí del PSC, que esmicola la institució amb els consorcis i instituts... O Nel·lo al Pla de Barris... Ada Colau és el nou maragallisme que, tot i fer coses desastroses, es manté.
Hi veus una estratègia de BComú?
Ells tenien la intenció de menjar-se el PSC, i veure-ho tot a llarg termini: tenir majories més àmplies en el futur. Però, les bases els acompanyaran? Em fa la sensació que sí, perquè BComú és un moviment molt de dalt a baix, amb tot molt lligat. Però d'eslògans es pot viure només uns mesos.
I l'oferta d'Esquerra, per què la refuseu tan ràpid?oferta d'Esquerra
Amb Esquerra compartim bastant poc del programa. Malgrat les paraules grandiloqüents dels seus caps visibles. La seva ambigüitat en matèria econòmica, urbanística i de drets socials... Quan s'han posat sobre la taula grans debats de model de ciutat i de fer acció política, no els hem compartit.
Tu mateixa dubtes que Bosch volgués realment entrar al govern.
Ell mateix ens ho havia dit així. Esquerra ens havia dit que no hi havia voluntat d'entrar al govern, que en tot moment volia impedir l'entrada del PSC. I que la CUP així ho havia de fer també. I compartim l'anàlisi, per això apel·làvem a que les bases de BComú votessin en contra del pacte.
A la CUP se l'ha d'“implicar a la governabilitat”, insisteix Esquerra. Què enteneu vosaltres per implicar-se a la governabilitat?“implicar a la governabilitat”
El fet que no estiguem al govern no vol dir que no puguem contribuir en aquelles polítiques que considerem rupturistes, i així ho hem fet en determinades àrees: a l'àrea de feminisme, per exemple, hi ha mesures que BComú ha proposat com a mesura de govern que eren nostres. Des de la nostra organització creiem que tot i no estar al govern podem fer passes que suposen un canvi de model. Si entra el PSC, caldrà una reflexió sobre l'acció política de la CUP Capgirem. I veurem si aquesta canvia. Nosaltres entenem que governar a Barcelona no és estar a la institució, sinó moltes més coses. Necessites un teixit al carrer: la governabilitat no només es troba entre les quatre parets de l'Ajuntament.
Barcelona en Comú no ha fet aquesta reflexió?
Quan et presentes a les institucions has de fer una reflexió clara. Nosaltres érem i som conscients que aquestes són institucions burgeses de democràcia representativa i que no són del poble. Per tant, plantegem que l'acció política no s'ha de basar només en el govern. Si hi estàs, t'has de dedicar a la gestió de la misèria però també en generar espais de contrapoder real als barris. Que una part del pressupost sigui per a les veïnes, que el facin efectiu... Això es generar una cultura d'empoderament que fuig de l'assistencialisme. Ho fas des de la institució però d'una altra manera, canviant consciències al carrer. En aquest sentit, a nosaltres tenir uns moviments forts ens permet sobrepassar la institució. Legalment no pots parar desnonaments, però amb un carrer fort aturant-los, després pots desobeir lleis. Per a nosaltres aquest és un error que ja va cometre el PSUC fa 30 anys: col·locar persones a la institució que fan gran feina al carrer. És fàcil caure en la lògica de la institució... És una màquina que no para i si hi entres t'asfixia. Però no està passant res que no hagués passat, també li va passar a Iniciativa.