Després de l'entrebanc amb les ordenances fiscals del 2017, el govern d'Ada Colau ha obert joc de forma explícita a tota l'oposició per trobar complicitats de cara a la principal política econòmica de l'exercici municipal, els pressupostos. I els resultats, després d'haver iniciat aquest dilluns els primers contactes amb ERC, CiU i Ciutadans, han estat “positius”, segons ha fet constar en compareixença el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.
El govern municipal inicia així la cursa per aprovar els que serien els seus primers pressupostos propis, ja que l'any passat Colau es va veure obligada a realitzar una macromodificació de crèdit, un recurs d'enginyeria econòmica, per prorrogar els de Trias de l'any 2015. “Aquesta ciutat es mereix uns pressupostos nous”, ha destacat el segon tinent d'alcaldia, Jaume Collboni.
L'experiència de l'any passat, amb un estira-i-arronsa llarg enrevessat amb la CUP que es va saldar amb una abstenció dels anticapitalistes, ha obligat al consistori a buscar nous aliats. Està previst que aquesta setmana el govern mantingui contactes amb la resta de formacions polítiques del ple municipal per tal que dimarts vinent, en la comissió d'Economia i Hisenda, s'admeti a tràmit la proposta de pressupostos per al 2017.
De moment, el consistori destaca que “cap grup s'ha tancat” a la proposta de mínims de l'Ajuntament. “Demanem una aprovació inicial per després obrir diàleg sobre les prioritats d'inversió a la ciutat”, ha explicat Pisarello.
El consistori també ha destacat que, ara per ara, no es planteja una qüestió de confiança per tirar endavant els pressupostos, com s'havia parlat uns dies enrere. “Si estem fent tot aquest esforç negociador és per no arribar a la qüestió de confiança, tot i que és una eina prevista”, ha dit Pisarello.
Més inversió i més personal municipal
Aquest dilluns s'ha posat doncs la primera pedra dels pressupostos per al 2017. Uns pressupostos, segons Gerardo Pisarello, “solvents”. El govern municipal s'ha marcat com a línies mestres en la negociació amb la resta del ple la creació de treball “de qualitat”, a més de seguir fent inversió “social” en àrees com “la mobilitat, l'educació o l'habitatge”.
Segons ha fet saber el consistori, la despesa corrent de cara al 2017 creixerà en un 4,7% respecte a la pròrroga de pressupostos de Trias, el que farà que Barcelona se situï en 2.151 milions d'euros de despesa. A més, s'augmentaran en 100 milions els recursos respecte de l'any passat. Per últim, la xifra d'inversió s'elevarà en 8 punts, el que suposarà un paquet d'inversions de 429 milions d'euros. “Barcelona té bona salut pel que fa a les finances públiques: està sanejada i té capacitat d'inversió”, ha justificat Collboni respecte a la pujada d'inversió.
Els objectius de l'Ajuntament de Barcelona segueixen passant per la “lluita contra la desigualtat i la pobresa a la ciutat”, pel que el consistori destinarà 17 milions d'euros al Pla de Barris. A més, el govern s'ha fixat com a fita “continuar amb la reactivació econòmica i la creació de treball de qualitat” amb 70 milions d'euros en plans d'ocupació.
Per últim, el govern municipal activarà un pla de recursos humans que preveu el “reforç” de la plantilla municipal amb 12 milions d'euros; els treballadors de l'Ajuntament no s'incrementaven des de l'any 1996. El nou personal municipal es dedicarà, segons ha afirmat Pisarello, a treballar en les necessitats d'atenció directa a la ciutadania. A més es produirà un enfortiment dels serveis socials i de l'àrea informàtica de l'Ajuntament.
“Barcelona no serà moneda de canvi”
Tot i que el govern de Barcelona s'ha mostrat més disposat que mai a obrir negociació amb la resta de grups del ple, també ha estat taxatiu amb la proposta llençada per Esquerra aquest dilluns: Jordi Coronas –portaveu republicà– ha condicionat negociar els pressupostos de la ciutat a què hi hagi “reciprocitat” a la Generalitat. Coronas pretenia que BComú fes de mitjancer amb CSQEP i que el PSC Barcelona fes el mateix amb el seu partit homòleg d'àmbit nacional respecte als pressupostos de la Generalitat, que també estan en debat aquests dies.
“L'Ajuntament té prou importància per no subordinar els seus pressupostos en res que no sigui la ciutat. Barcelona no pot ser moneda de canvi de cap altra negociació política”, ha etzibat Collboni a ERC. “Els comptes de la ciutat s'han de discutir a l'Ajuntament i els de la Generalitat al Parlament”, ha destacat, per la seva banda, Pisarello, que també ha precisat però que “sí que hi ha coses que s'han de tirar endavant amb la Generalitat”, com el cas de la Línia 9 del metro.