Vacances fiscals és un concepte que en economia evoca els avantatges tributaris d'una empresa o institució. Partint d'aquest concepte, les vacances de la Sagrada Família de Barcelona han estat llargues. De 134 anys, per ser exactes. El temple no ha pagat cap impost de construcció a la ciutat des que comencés les obres el 19 de març de 1882. Per tractar aquesta qüestió, a més del desenvolupament de les obres del centre de culte i pelegrinatge turístic, el consistori se citarà el pròxim 24 d'octubre amb el patronat de la Sagrada Família.
La faraònica obra de Gaudí porta des de 1882 sense llicència d'obres. Una “anomalia històrica” –cita l'Ajuntament de Barcelona– fruit de la deixadesa dels governs precedents que el consistori de Colau vol revisar “de mutu acord” amb el patronat del centre de culte, en el qual es troba l'Arquebisbat de Barcelona. La intenció de Barcelona és tractar el centre de culte com qualsevol altra construcció de la ciutat. “L'objectiu passa per la regularització”, han destacat fonts municipals.
La Sagrada Família justifica la seva situació per un document expedit pel poble de Sant Martí de Provençals a la fi del segle XIX, el qual no podria equiparar-se a una llicència d'obres; la llicència comportaria el pagament d'una taxa municipal calculada sobre metres quadrats (4,96 euros el metre, segons avançava El Periódico de Catalunya). Si bé Sant Martí de Provençals es va annexionar a la capital catalana el 1897, el temple no es va adaptar a la normativa de Barcelona.
Altres taxes relatives a la construcció i els edificis serien l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) –un 3,32% sobre l'import total de l'obra– a més de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). No obstant això, l'Església, titular del temple, està exempta d'aquests impostos.
El debat sobre els plànols originals
El regidor d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni de l'Ajuntament, Daniel Mòdol, encenia la setmana passada a simpatitzants i detractors del temple al ple municipal de divendres titllant el centre de culte de “farsa” i “mona de pasqua” per no seguir els plànols originals de Gaudí. Una acusació que ha negat la Junta Constructora de la Basílica de la Sagrada Família.
La reprimenda de Mòdol naixia a col·lació de la proposta del PP sobre la urbanització de l'entorn de la Sagrada Família, a la qual tots els grups van votar a favor, a excepció de la CUP Barcelona, que va destacar que ja era hora de “deixar de pagar-li la festa al bisbat”.
El debat d'aquests dies sobre l'anomalia tributària de la Sagrada Família s'ha menjat un altre dels punts calents en relació al temple: ¿Com afectaran les obres dels seus voltants als veïns? La regidoria d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni destaca que impulsarà una comissió de qualitat específica per fer un seguiment i control del projecte de la Sagrada Família.
Incertesa veïnal en el desenvolupament de les obres
Un cop l'edifici principal posi punt final –l'any 2026– arribarà el moment d'urbanitzar l'entorn del temple, i estan en joc entre 400 i 1.000 habitatges. El projecte d'urbanització de l'entorn –amb modificacions del carrer Aragó i el carrer Mallorca– ja va començar amb el govern Trias, però després de la victòria de l'equip de Colau, les converses entre Arquebisbat, Ajuntament i veïns van quedar parades.
Ara l'actual govern de Barcelona agafa el timó d'aquestes negociacions amb prudència. Segons fonts municipals, la intenció no és tirar endavant sense més els plans previstos en 2014. El soroll d'aquests dies en relació al temple no ha agafat desprevinguts els veïns, que ja van mostrar el seu rebuig a les informacions sorgides en aquell moment i que apuntaven que 4.000 persones es podien veure afectades per la urbanització de l'entorn del temple.
L'Associació de Veïns de Sagrada Família ha recordat que, més enllà de la preocupació per si la culminació de l'entorn del projecte suposa enderrocar els edificis limítrofs al temple, la invasió turística que viu la zona és un perjudici diari i que cal “posar-li límit”.