La Constitució espanyola assenyala al seu article 20 que la llibertat d'informació només pot tenir límit en el dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. Això és precisament el que al·lega un nombrós col·lectiu de treballadors de TMB, la majoria d'ells directius i caps, per reclamar al jutge que aturi les resolució de la Comissió de Transparència que obliga l'empresa pública de transport a revelar els seus noms i sous.
El grup de directius i tècnics va impugnar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la resolució de la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP), favorable a la petició d'informació feta per Catalunya Plural al febrer del 2016. En aquell recurs van reclamar més mesures cautelars, que el TSJC va avalar en un primer moment però va aixecar després.
Ara els directius tornen a reclamar mesures cautelars, aquesta vegada amb una argumentació jurídica que demana obertament limitar el dret a la informació d'aquest diari. L'escrit presentat davant el TSJC s'estén en consideracions sobre la tasca informativa d'aquest mitjà, a la qual acusa d'“agressiva” i de “crear titulars” per “captar sucoses xifres de lectors”.
L'advocat dels caps de TMB assegura que en la petició d'informació pública d'aquest mitjà hi ha “un rerefons polític” més enllà del merament informatiu, i que “els interessos dels particulars” [els seus clients] han d'estar per sobre de l'“interès periodístic”. “Una cosa és la transparència i una altra és, sota el paraigua de la transparència pretendre l'obtenció de finalitats que van més enllà de la veritable comesa de la llei de transparència”, assegura l'escrit del lletrat Antoni Ferré Mestre.
En una altra part de l'escrit, el lletrat es sorprèn i retreu a aquest mitjà que publiqués els noms dels directius de TMB que van recórrer davant del TSJC la decisió de Transparència d'obligar a revelar els seus noms i sous. De fet, gairebé un any després de la primera petició a TMB, Catalunya Plural no ha obtingut de l'empresa la informació que va sol·licitar.
La batalla contra la transparència d'un part dels directius i càrrecs de l'empresa pública, presidida per la regidora de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal, ve de lluny. Però el seu últim escrit augmenta diversos graus la intensitat obstruccionista contra la transparència, passant d'una interpretació estreta de la llei a argumentar que es dictin unes mesures amb l'objectiu d'evitar una investigació periodística.
Després de l'escrit, el jutge ha tornat a imposar cautelars contra la resolució de la Comissió de Transparència, que defensa l'advocat de la Generalitat. El tribunal haurà de resoldre ara el recurs, podent deixar les mesures cautelars fins que hi hagi una sentència ferma sobre la qüestió o tornant-les a aixecar, com ja va fer el mes passat.
Independentment de la decisió que prengui el jutge, l'empresa pública ja ha incomplert una resolució ferma de l'organisme durant mesos, de manera que seria aplicable el règim sancionador previst a la llei. La CUP va anunciar el mes passat que reclamaria a Ada Colau, com a presidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona del qual depèn l'empresa, incoar sancions contra els màxims responsables de l'empresa, que dirigeix Barcelona en Comú.