Les parets del barri del Raval escupen restes de cola. Abans que les primeres gotes arribin a terra, un nou cop d'escombra reactiva la cascada enganxifosa: 2.000 cartells llueixen a les parets del barri, gràcies set grups fixant papers de forma simultània. Unes 40 persones arrebossen el Raval de cartells. En un obrir i tancar d'ulls, el barri està empaperat gràcies a la col·laboració de veïns, membres de Raval Resistim i altres entitats. Els mateixos veïns, curiosos, s'acosten als grups. “El meu contracte està a punt d'acabar-se i em volen pujar el lloguer, què puc fer?”.
Per a Iñaki García, amb més de 30 anys al barri, i membre de l'Assemblea del Raval i un dels impulsors de l'enganxada de cartells, la primera victòria de la iniciativa ha arribat sense haver rebut cap trucada al telèfon d'emergència antidesnonaments que publiciten els pòsters. “L'emergència al barri pels desnonaments és tanta que, només mentre enganxàvem cartells, ens van arribar 25 o 30 casos de situacions de revisió abusiva de lloguers i altres. Que els veïns s'acosten ja és una victòria”, exposa.
I és que, per molt que la vida passi cada vegada més davant les pantalles, el carrer segueix sent un aparador que tothom pot mirar. Precisament per això la plataforma Raval Resistim va veure necessari –més enllà de la difusió a les xarxes– organitzar una enganxada massiva de cartells dijous passat per anunciar la seva última estratègia per anticipar i frenar desnonaments: un número de telèfon d'emergència, per a ús comunitari, que serveixi per –comenten els impulsors de la iniciativa– “activar les xarxes de solidaritat de forma més ràpida i eficaç”.
Quan es rep una trucada o un missatge de WhatsApp, al moment la informació es comparteix en altres grups amb diferents veïns del barri –persones pertanyents a moviments com el que lluita contra l'Hotel Praktik o el que està en contra del tancament del Gimnàs de Sant Pau– per donar suport al desnonat. “Un desnonament sempre és temps”, comenten des de Raval Resistim. A partir d'aquí, el protocol habitual: un cop s'arriba a la zona de desnonament, es contacta amb els responsables del districte per activar la mediació.
El Raval continua sent un dels barris amb major nombre de desnonaments: la plataforma Stop Desnonaments Raval compta una mitjana de 4 per setmana (l'Ajuntament va situar la xifra en 250 al mes). Per aquest motiu, segons comenta García, es fa necessari “dotar-se de totes les eines per arribar al màxim de gent”.
“Moltes vegades la gent no sap que hi ha qui li pot ajudar. No cal que ningú pertanyi a cap assemblea ni moviment per rebre el suport de la gent. Amb aquest telèfon hem volgut posar-ho fàcil a tothom”, explica García des del local de l'Assemblea del Raval. “Hi ha molta gent del barri que no coneix la PAH o altres, per la qual cosa el cartell els permet veure un número de telèfon per contactar fàcilment”. Raval Resistim espera, en els propers dies, repartir també octavetes en botigues i bústies, com a complement als pòsters.
La realitat dels desnonaments al barri del Raval, lluny de solucionar-se, es transforma. “I empitjora”, cita García. Si bé els desnonaments amb ordre judicial han estat aturats els últims mesos amb majoria èxit pels veïns “gràcies al fet que les ordres arriben un dia abans”, noves amenaces ocupen al barri.
García n'enumera dues. D'una banda, els desnonaments il·legals practicats per empreses com Desokupa, que aquesta setmana era citada pel jutjat 31 de Barcelona per “violació de domicili, coaccions i amenaces” en les seves accions. D'altra, els “desnonaments invisibles”: persones a les que se'ls acaba el contracte i no se'ls renova o se'ls apuja 300 o 400 euros més. “Això és massiu... i no hi ha judici ni res. El propietari té legitimitat, però cal pressionar igualment, o ens acabaran fent fora tots del barri!”, diu el membre de l'Assemblea del Raval.
De moment, la rebuda –més enllà de les desenes de testimonis als quals van assistir durant l'enganxada de cartells– ha estat bona. Els veïns es paren pel carrer i es miren els cartells de dalt a baix. “El barri està tan castigat que, per sort, la gent s'uneix i lluita”, comenta Iñaki, que diumenge que ve assistirà a la presentació pública del mòbil antidesnonaments, al costat de plataformes com Resistim al Gòtic o Fem Sant Antoni (barris, el Gòtic, Sant Antoni o el Poble Sec que també estudien adaptar la iniciativa). Fins llavors, esperen no haver d'usar el telèfon. “Tant de bo”.