El bar Flores és un punt de vida al carrer de l'Encuny. El barri de la Marina del Prat Vermell es troba amagat de la resta de Barcelona darrera la muntanya de Montjuïc. Davant del bar hi ha tallers de cotxes i al costat la fàbrica de productes dietètics Santiveri, creada el 1928 i que dóna nom a la zona residencial que resisteix entre polígons industrials, la Colònia Santiveri. Fina regenta el bar amb la seva germana, porten tota la vida al barri. Han vist com molta gent l'ha anat abandonant per la dificultat de fer-hi vida, davant anys de deixadesa. A la zona ha seguit creixent la indústria, però no els serveis per als veïns. Quan marxen els oficinistes, el barri és desert. “Segons a quina hora, quan passes et creixen totes les pors”, diu Fina.
La por que puguin tenir les dones a anar soles pel carrer és un problema que preocupa al consistori. “Els homes i dones viuen la ciutat de manera diferent i les polítiques urbanes posen els homes al centre”, assegura Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona. Ara afronta el repte que aquesta perspectiva no sigui purament masculina.
Pérez coneix bé aquesta realitat per la seva experiència en l'àmbit de la cooperació, treballant a Amèrica Llatina amb ONU Dones, però també per la seva experiència personal. Abans d'entrar al consistori treballava a una empresa als polígons de la Marina, una zona que és exemple de l'urbanisme masculinitzat que vol canviar. Pérez ens hi acompanya en autobús per explicar sobre el terreny què implica el pla municipal de “justícia de gènere” presentat fa unes setmanes.
La seguretat és una de les qüestions que aborda el pla de justícia de gènere, però no l'única. El seu objectiu, expliquen, és fomentar la participació de les dones i “repensar com ha de ser l'espai públic, les infraestructures, les formes de mobilitat, els habitatges, els horaris comercials, els serveis socials, educatius o sanitaris, o el model cultural de la ciutat”.
L'autobús és l'únic mitjà de transport que arriba a la Marina del Prat Vermell i té les parades al passeig de la Zona Franca. “A partir de les 18h les empreses han plegat i això queda tot buit”, explica Esther Pérez Sorribas, veïna del barri i consellera de districte per Barcelona en Comú. Des del passeig fins a la Colònia Santiveri cal travessar descampats o polígons buits per arribar a casa.
El transport públic, terreny de dones
I qui fa servir l'autobús? Majoritàriament les dones. Segons dades de l'Ajuntament, un 24,5% dels homes de la ciutat utilitza el vehicle privat davant d'un 13,6% de dones. Elles en canvi, predominen en l'ús del transport públic i els desplaçaments a peu. Des de la regidoria asseguren que tradicionalment “s'ha considerat que els desplaçaments obligats només derivaven d'anar a treballar de manera remunerada o d'anar a estudiar”. Aquesta perspectiva, diuen, invisibilitza les dones, que habitualment assumeixen les tasques de cura, que requereixen més desplaçaments de més proximitat, per exemple per anar a comprar o per acompanyar familiars.
Al bar Flores, Fina apunta que els joves de la Marina tan bon punt poden conduir comencen a anar amb moto, i en tenen dependència: “La meva neboda, per exemple, va amb moto a tot arreu, però ara no la porta perquè està embarassada, i necessita que la portin en cotxe el seu marit o el seu pare”. La mare de Fina, per altra banda, tampoc té autonomia per sortir del barri per manca de transport i per l'estat dels carrers. “El meu marit l'acompanya cada dissabte a la perruqueria, perquè aquí no n'hi ha, i d'allà se'n pot anar en autobús a passejar al centre per tornar en taxi, perquè des de prop no la volen portar”, explica Fina.
Marxes exploratòries
Dones com Fina, la seva neboda o la seva mare participaran en una marxa exploratòria que està preparant la regidoria. L'objectiu és estudiar la seguretat i l'urbanisme del barri a partir de l'experiència de les veïnes, recórrer amb elles els carrers, veure quina percepció de seguretat i d'utilitat tenen de l'espai públic i què es podria canviar. En un primer recorregut, la regidora i la consellera de districte identifiquen alguns elements que podrien sortir en el passeig. Voreres irregulars –algunes persones grans hi han caigut, apunta Fina–, places de ciment buides, entrades de pàrquing que són punts foscos a les nits o matolls elevats on s'hi podria amagar algú.
A l'altra banda de la Colònia Santiveri, Laura Pérez destaca un exemple d'urbanisme que no està pensat per a les persones. La vorera del carrer Mare de Déu del Port, especialment transitat per cotxes que van i tornen del port, té a una banda polígons i a l'altre vegetació alta. “Aquestes plantes estan pensades per fer maco el carrer per als cotxes, però impedeixen la visibilitat de qui va a peu”, apunta la regidora. La il·luminació de la via també està pensada per als cotxes i a la nit no arriba a la vorera, que per altra banda té un terra molt irregular, que no permetria córrer davant una situació de perill. “És una ratonera”, conclouen.
A l'altra vorera hi ha una de les entrades al cementiri de Montjuïc. És una zona de prostitució. “Té un caràcter diferent d'altres zones de la ciutat, perquè és una prostitució especialment vinculada al consum de drogues”, explica Laura Pérez. En general treballen per a poder pagar el seu consum, o fins i tot a canvi de droga.
Aquest és una qüestió que també preocupa a les dones del barri, però no per la prostitució. “Amb elles no tenim cap problema, però atrauen un tipus de senyors que fan una mica de por, es pensen que tot el camp és orenga”, diu Fina. “Els caps de setmana, quan això està buit, si surts a llençar les escombraries t'has de tapar com una monja, perquè per poc que et vegin, els cotxes ja frenen”, explica. “No sabeu la ràbia que em fa que frenin, encara que no em diguin res”.