Fa un any el barri de la Barceloneta esclatava d'indignació davant la massificació turística i sortia al carrer durant vàries setmanes per dir prou. En aquest barri popular han de conviure rendes baixes –un 31% per sota de la mitjana de Barcelona– i uns lloguers elevats. És el novè barri més car dels 73 de la ciutat. Les insistents protestes, que van durar de mitjans d'agost fins el setembre, van fer actuar el llavors alcalde Xavier Trias, que va impulsar la inspecció de pisos turístics il·legals. El problema, però, segueix lluny de solucionar-se.
Ara el nou consistori té un deute amb el barri a on Barcelona en Comú va començar la seva campanya. No només perquè va rebre un 32% dels vots emesos allà, sinó perquè el qüestionament del model turístic va ser un dels elements centrals de la seva campanya. L'Ajuntament va anunciar fa unes setmanes una moratòria a la concessió de llicències per a nous allotjaments turístics, amb l'objectiu de replantejar el model. Aquest dimecres, Gala Pin, regidora del districte amb una llarga trajectòria al moviment veïnal de la Barceloneta, ha anunciat mesures per respondre al principal problema que denunciat pels veïns del barri: els pisos turístics.
L'espurna de la protesta es va encendre en un grup de Facebook en què se segueixen succeint setmana rere setmana missatges de veïns indignats. “Aquest matí he hagut de trucar a la Guàrdia Urbana per unes molèsties amb l'aire acondicionat, cops i sorolls del pis turístic il·legal que tinc a sobre”, diu una veïna. “Aquests són els turistes que porten diners, sí, però al propietari que té un negoci molt rentable, i ja no tenim pisos de lloguer”, diu una altra que adjunta un vídeo d'uns joves escoltant música al pis de baix. La mateixa Gala Pin admetia fa uns dies que sovint ha de trucar a la Guàrdia Urbana –com a veïna, sense identificar-se com a regidora, puntualitzava– per queixar-se del soroll.
“Vam tenir una temporada de treva, però al juliol es va trencar”, apunta Lluís Armengol, de la plataforma La Barceloneta Diu Prou, sorgida de les protestes de l'any passat. “Aquest estiu tornem a tenir una altra vegada el mateix, tornem a tenir tots els pisos ocupats, i en un carrer estret com els de la Barceloneta, amb tenir encara que sigui un sol pis turístic de festa ja no podràs dormir”, assegura.
L'especulació turística
Més enllà dels problemes de soroll i civisme, Armengol assegura que la prioritat és fer front a l'especulació. Un dels lemes habituals del moviment veïnal de la Barceloneta resa que “un apartament turístic és un veí menys al barri”. Aquest fenomen és el que explica la disparitat entre el preu dels lloguers i el nivell de renda dels veïns del barri. El passat estiu Emma Alari, de l'Associació de Veïns de L'Òstia explicava la problemàtica: “un pis turístic és un pis que deixa de tenir la seva funció social com a habitatge per passar a ser un negoci, i com que és tan rentable hi ha propietaris que no renoven els inquilins per tenir-hi turistes per dies”.
L'oferta, denunciaven els veïns, s'havia anat incrementant gràcies a plataformes web que facilitaven el lloguer d'aquests pisos, la majoria dels quals irregulars, ja que només 63 habitatges al barri tenien llicència d'ús turístic. És per això que ara celebren les mesures anunciades per l'ajuntament. Per una banda, es compromet a condonar part de la sanció als propietaris que posin els pisos durant tres anys en lloguer social, una mesura que Armengol apunta que ja van planetejar els veïns, i per l'altra perseguiran i multaran les plataformes que ofereixen pisos de forma irregular, com Airbnb i Booking.
“El més important per nosaltres és la lluita contra l'especulació i les webs”, declara Lluís Armengol. “Des del primer dia a l'alcalde Trias ja li vam dir que si volia aturar això calia aturar Booking i Airbnb, perquè són els que ens porten aquest problema”, lamenta. Els veïns que es mobilitzen a la Barceloneta no comparteixen el discurs de qui assegura que lloga un pis per necessitats econòmiques i que aquestes solucions distribueixen més els beneficis. La major part de l'oferta a Barcelona en aquestes plataformes és d'habitatges sencers, no de persones que lloguen una habitació a casa seva. Aquestes, a més, no es veuran afectades per les sancions.
Albert Arias, geògraf que investiga el fenomen Airbnb a la URV, destacava la setmana passada en declaracions a Catalunya Plural que qualsevol apartament turístic genera per al seu propietari fins a quatre vegades més rendiment econòmic que un lloguer convencional. “La rendibilitat que obtenen és impressionant i els costos són enormes per a tothom. No només deixen de viure veïns als pisos, s'encareix el mercat immobiliari de tot el barri. Buscar pis al centre avui és missió impossible”, explica Arias.
Recerca d'un futur
Els veïns de la Barceloneta tenen molts casos per explicar de persones que han hagut de marxar del barri per l'augment dels preus o perquè els propietaris prefereixen no renovar els contractes. Això també afecta la vida del barri. El passat octubre se celebrava per darrer cop la tradicional festa major del carrer Pescadors. Les seves impulsores, totes d'avançada edat, lamentaven la manca d'un jovent que els hi agafés el relleu.
No obstant, les entitats del barri marítim miren endavant, i abans de l'estiu van presentar un pla comunitari per vetllar per la dinamització de l'economia local, les oportunitats d'ocupació dels veïns i la millora de l'èxit educatiu. Tenint el mar i el turisme en ment, el pla Barceloneta Proa a la Mar agrupa entitats veïnals, socials, educatives, professionals i agents econòmics per buscar un futur als veïns d'un barri sacsejat per la crisi.