El fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, no ha deixat canya dreta després d'exposar el seu informe final, en què ha acusat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de cobrar comissions. En una dura exposició, Sánchez Ulled ha definit el Palau de la Música com “la canonada” a través de la que les presumptes comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública arribaven a CDC, i ha assenyalat el partit i els exresponsables de l'auditori i de la constructora com els responsables de conformar un “'tinglado' criminal”.
Com ja va fer aquest dilluns amb la frase amb la qual va emmarcar el cas –“la bandera justifica gairebé qualsevol atropellament amb la cartera”–, Sánchez Ulled ha combinat les consideracions sociopolítiques amb les referències tècniques i documentals per intentar convèncer el tribunal que CDC, que seu al banc dels acusats com a partícip a títol lucratiu del saqueig de Fèlix Millet i Jordi Montull, va cobrar comissions de Ferrovial.
Així, el fiscal ha començat la seva intervenció exposant l'“esquema mental” sense el qual no es pot trobar explicació al cas. Aquesta “manera de pensar” que hi ha darrere, al seu parer, de la trama de finançament irregular de CDC es correspon amb la figura retòrica de la sinècdoque, per la qual “es pren” la part pel tot, en aquest cas el partit per la Generalitat. Dit d'una altra manera, que Convergència va usurpar la Generalitat i va confondre país i partit.
Segons el fiscal, Ferrovial va pagar 6,6 milions en comissions a CDC a canvi de quatre obres públiques adjudicades en l'últim Govern de Jordi Pujol. La constructora hauria canalitzat les comissions amb el vostre patrocini del Palau de la Música de gairebé onze milions en una dècada com a tapadora, que per Sánchez Ulled és un “gruix d'aportacions que es disfressa patrocini però no ho és”.
Les comissions haurien arribat al partit a través d'entregues d'efectiu de fins a 3,7 milions als extresorers convergents Carles Torrent (mort en 2005) i Daniel Osàcar (per a qui el fiscal demana vuit anys de presó). Pels exresponsables de Ferrovial a Catalunya, Juan Elizaga i Pedro Buenaventura, reclama cinc anys de presó.
A més, 2,3 milions correspondrien a facturació falsa que el Palau va fer a empreses per treballs prestats en realitat CDC, tal i com van admetre alguns empresaris acusats. Els 600.000 euros restants s'haurien vehiculat a través de convenis falsos del Palau amb la fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, i que després de l'esclat de l'escàndol es van retornar a l'auditori.
Osàcar no va poder “fer-ho sol”
El fiscal també ha volgut explicar perquè a la banqueta dels acusats s'asseuen el partit i el seu extresorer, però no cap càrrec polític. “A ningú se li escapa que el tresorer sol no pot organitzar tot això”, ha apuntat. En aquest sentit, ha comparat Osàcar amb “el gallet de la pistola”, encara que ha matisat: “No és tota la pistola”.
No obstant això, ha justificat que no s'ha pogut acusar cap càrrec polític per prevaricació “per prudència”, ja que les quatre adjudicacions investigades no són “arbitràries” encara que vinguin “motivades per una comissió il·lícita”. “Que no hagi acusat per cap arbitrarietat no vol dir que no hi hagués una conducció teledirigida i retribuïda amb diners” de Ferrovial a CDC, ha afegit.
Així mateix, Sánchez Ulled ha explicat que en el seu escrit d'acusació reclama el decomís dels 6,6 milions a CDC “o la formació que l'hagi succeït”, en referència al PDECat, perquè, tot i que CDC està present en el judici, “pels mitjans de comunicació no sé si aquest partit [CDC] hi és o no hi és”.
“Mecanisme ètnic mental molt particular”
Un dels dards que ha enviat Sánchez Ulled en les seves més de quatre hores d'exposició ha impactat en l'extresorer de CDC acusat, Daniel Osàcar, que va justificar els convenis entre la Trias Fargas i el Palau perquè a les festes majors dels pobles “no posessin només música andalusa” i que “no s'oblidessin de les sardanes, la coral o l'esbart”.
Després d'admetre que tot acusat té dret a declarar el que vulgui per defensar-se, el fiscal ha qualificat d'“insultant” l'explicació que “l'Orfeó Català pagués a la Trias Fargas perquè en les festes majors es posessin sardanes en comptes de sevillanes” . Pel fiscal, aquesta versió és “reflex d'un mecanisme ètnic-mental molt particular. Em sembla propi d'una pel·lícula..., en fi”, ha apuntat, sense acabar la frase.
Sánchez Ulled també ha disparat contra l'exgerent de CDC i ara diputat de JxSí, Germà Gordó. Ha considerat “curiós” que Gordó es reunís amb els exresponsables del Palau el 2005, quan el partit estava encara sense tresorer després de la mort de Carles Torrent, l'encarregat de cobrar les presumptes comissions de la constructora Ferrovial. Després de la seva mort, “hi va haver un impàs en les finances del partit”, fins que va ser nomenat tresorer Daniel Osàcar. A dia d'avui, Gordó està pendent que el TSJC decideixi si li imputa pel cas del 3%.
D'altra banda, el fiscal ha enviat també una crítica a l'actual presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, que va ser una de les que la setmana passada va votar en contra que el Consorci acusés CDC de lucrar-se a través de l'espoli. Ha destacat que Salvador Oller, el comercial mort de les empreses de bustiada Letter Graphic i Graphic que va negociar amb el Palau de la Música els contractes que haurien servit per emmascarar el presumpte pagament de comissions a CDC amb factures falses, havia treballat anteriorment a l'empresa Gallina Blanca, pertanyent a la família Carulla. “En fi, que tots ens anem creuant per tot arreu”, ha assenyalat el fiscal.
Documentació abundant
Des del PDECat han considerat que les comissions a CDC només formen part d'una estratègia dels exreponsables del Palau per rebaixar les seves penes. En altres paraules, que és la paraula de Millet contra la seva. Conscient d'això, Sánchez Ulled ha centrat bona part del seu informe final a l'abundant documentació confiscada al Palau que fonamenta la seva acusació. “La confessió perfila, però tenim documents”, ha indicat.
Entre els documents a què Sánchez Ulled ha fet més èmfasi figura el document d'Excel amb una columna de “Ferrovial”, i, al costat, una altra anomenada “pagaments a Daniel”, assenyalat com Osàcar. També s'ha referit a les cartes que Millet va enviar a Jaume Camps, en què sol·licitava la seva “ajuda perquè s'adjudiqués alguna obra a Agroman o Ferrovial”, i als faxos entre Millet i Buenaventura, en els quals l'excap del Palau li reclama pagaments “per atendre les necessitats que tu ja saps”.
Sánchez Ulled ha remarcat que no van trobar més documents al Palau perquè “les trituradores van funcionar a ple rendiment” després del primer registre dels Mossos al juliol de 2009. I malgrat això, ha afegit, en alguns documents s'ha trobat que Millet feia “càlculs d'adjudicacions, i no ho faria perquè s'avorria”.