Els estalvis i els préstecs han millorat al sector de les finances ètiques malgrat, o potser com a conseqüència, de la crisi econòmica i social que patim des de fa set anys. Així es dedueix de les dades incloses en el Baròmetre estatal de la Banca Ètica, que s’ha presentat avui, a pocs dies de celebració, dissabte, del Dia Mundial del Comerç Just.
El nombre de préstecs realitzats per la Banca ètica, l’any 2014, va créixer un 30% fins els 821 milions d’euros, mentre que l’estalvi dipositat en aquestes entitats va augmentar un 16% fins a situar-se en els 1.600 milions d’euros. Pel que fa al nombre de clients, també ha crescut (un 18%) i s’ha situat prop dels 190.000. La morositat a les entitats financeres ètiques és, a més, inferior a la dels bancs tradicionals. Les entitats financeres ètiques que mouen més diners a Espanya són Fiare, Coop57, Oikocredit i Triodos Bank.
El portaveu de FETS-Finançament Ètic i Solidari, Narcís Sánchez, ha afirmat, en la presentació de l’informe, que “la banca ètica creix mentre el sistema financer tradicional està estancat”. Segons ell, els ciutadans estan assumint cada cop més els principis i plantejaments de les finances ètiques. “El compromís amb l’economia real, l’allunyament de qualsevol activitat especulativa i els projectes socials que reben el suport de la banca ètica fan pensar que aquest canvi econòmic és ja una realitat consolidada”, ha dit.
La 16a edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica se celebrarà a 32 municipis catalans. A Barcelona s’organitzen festes als barris de Sant Andreu, l’Eixample i Ciutat Vella el 9 de maig i el 16 de maig a Sarrià. La festa recorda amb el lema ‘Estira el Fil’ que la fast fashion, la roba barata i poc durable, té el preu de l’esclavatge de qui la produeix.
Durant l’acte, Tais Bastida, membre de SETEM Catalunya, ha presentat les conclusions del Quadern Monogràfic sobre Tèxtil i Gènere. El document demostra que al sector s’hi realitzen jornades extenses i es pateixen condicions laborals inhumanes i perilloses o l'absència de sindicats legalment constituïts. També conclou que l'explotació laboral infantil està present durant tota la cadena de producció. “Malgrat que la xifra s'ha reduït, a l'Índia, en la recollida de cotó, van participar gairebé 400.000 menors a la campanya de 2010”, afirma Bastida. Bangladesh ostenta el trist rècord de tenir un salari mínim de 50 euros, fins i tot després de la pujada d'un 77% produïda després de l'esfondrament de l'edifici Rana Plaza, a la capital Dacca, on van morir 1.130 persones i més de 2.000 van resultar ferides.
Els organitzadors de la Festa del Comerç Just recorden que l’explotació laboral a països llunyans repercuteix en la justificació que utilitza sovint la patronal per reclamar retallades salarials i laborals als nostres països.