La Diputació de Barcelona ha repartit entre empreses i fundacions privades catalanes un mínim d'un milió d'euros de les partides destinades a la cooperació al desenvolupament que normalment anaven cap a projectes de cooperació en els països pobres, segons es desprèn de la documentació des de 2012 analitzada per eldiario.es.
El 2011, després de les passades eleccions municipals, Convergènicia i Unió (CiU) va conquistar la institució supramunicipal de la província de Barcelona i durant el mandat ha modificat substancialment les polítiques de cooperació al desenvolupament fins al punt que en ocasions s'han tornat indistingibles del suport a la internacionalització de les empreses catalanes i de la conquesta de nous mercats per a aquestes. Per això no s'han escatimat recursos extrets de la partida del 0,7%, el simbòlic percentatge que els països rics s'han compromès a destinar al desenvolupament dels països del Tercer Món.
Espanya i Catalunya estan a la cua dels països rics pel que fa a compliment d'aquest compromís, molt lluny de l'objectiu teòric. Però el que mostra l'actuació de la Diputació de Barcelona és que fins i tot les xifres oficials estan probablement inflades, en la mesura que s'han utilitzat partides del 0,7% per injectar fons a empreses mercantils dels països rics. Els plantejaments neoliberals en cooperació, que a Espanya han abraçat tant CiU com el PP, consideren que l'actuació econòmica de les empreses per se porta automàticament desenvolupament, de manera que les ajudes perquè les mercantils dels països rics facin negoci en els països pobres encaixa dins d'aquesta concepció particular de la cooperació.
El màxim responsable del repartiment dels fons de Cooperació al desenvolupament de la Diputació de Barcelona és Jordi Castells Masanés, director de Relacions Internacionals. Castells Masanés va aterrar en el lloc de la mà de Jordi Matas, excoordinador general de l'entitat, que va ser destituït el 2012 en transcendir els seus negocis amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) quan el seu president era l'avui màxim responsable de la Diputació, Salvador Esteve, i Matas era també el seu coordinador general a l'entitat municipalista.
Eldiario.es va sol·licitar divendres passat, dia 15, aclariments per escrit a la Diputació de Barcelona sobre els fons de cooperació al desenvolupament. Un portaveu de la Diputació va ajornar qualsevol contacte fins la setmana que següent al·legant que Castells Masanés estava de viatge, encara que diversos testimonis el van veure a la seva oficina amb posterioritat a aquestes explicacions.
El nou equip que va desembarcar a la Diputació després de la victòria de CiU va voler promoure la cooperació publicoprivada també en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, però la política impulsada ha anat evolucionant cap a la progressiva substitució dels actors tradicionals del sector -ONG i socis als països del Sud- per les empreses i patronals catalanes en procés d'internacionalització i conquesta de nous mercats, que ara vehiculen partides significatives de la cooperació. Algunes de les ONG i entitats socials més arrelades a Catalunya han anat desapareixent del llistat de beneficiaris de subvencions de la Diputació de Barcelona -una de les institucions pioneres en cooperació al desenvolupament a Espanya- en detriment d'organitzacions estrictament patronals, com la plataforma de les pimes (Pimec), o el lobby energètic Fundació Empresa i Clima, entre d'altres.
Empresa i Clima ha estat una de les entitats més beneficiades de la convocatòria de subvencions el 2013 i 2014, amb 67.000 euros i 42.000 euros, respectivament. Però si se li sumen altres fons de Cooperació de la Diputació de Barcelona canalitzats a través d'aquesta entitat, la xifra arriba als 228.000 euros des de 2013. I això sense comptar amb els fons obtinguts per un dels seus patrons, la Fundació Universitària Iberoamericana (Funiber), entitat privada que s'ha convertit recentment en un dels socis de referència de la Diputació de Barcelona per a cooperació al desenvolupament després d'obtenir 183.000 euros des de 2013 en les convocatòries anuals de subvencions de la institució.
La patronal catalana de la petita i mitjana empresa (Pimec) ha aconseguit per part seva un mínim de 156.000 euros de les partides de cooperació de la Diputació de Barcelona des de 2013, mentre que la patronal dels banquers suma 140.000 euros des del 2014, i la Confraria de Pescadors altres 40.000, segons la documentació revisada per eldiario.es.
Els fons per a la cooperació al desenvolupament de la Diputació de Barcelona no s'han limitat a les patronals, sinó que també s'han dirigit a empreses concretes, com Sestrategic, SL, una consultora especialitzada en guiar les empreses en la conquesta de nous mercats i internacionalitzar-se, que ha rebut almenys 66.000 euros de la cooperació al desenvolupament.
Entre les empreses més premiades per aquestes partides destaquen les relacionades amb el negoci dels residus i l'eficiència energètica, tot i que la Diputació de Barcelona té alguns programes punters i els equips més experimentats en aquestes àrees. Això no ha estat impediment per a canalitzar fons de cooperació al desenvolupament cap a empreses privades com Voltia Solutions SL, que va rebre almenys 60.000 euros el 2014, i el Grup IGFA, que va sumar un mínim de 124.000 euros entre 2013 i 2014.
La difusa barreja entre els recursos públics de cooperació aportats per la Diputació i els interessos de les empreses privades la il·lustra bé el cas del Grup IGFA explicat per un dels seus directius, Jordi Batchelli, cap de Serveis de Vigfa Residus, SL, filial del Grup IGFA. L'any passat, diversos alcaldes hondurenys van visitar Catalunya en el marc d'un d'aquests programes de cooperació finançats per la Diputació de Barcelona i Batchelli va explicar personalment, en una entrevista a El Periódico de Catalunya, els entrellats del projecte com si fos estrictament de la seva empresa -encara que es presenta com “autònom”-, sense ni tan sols citar la Diputació de Barcelona.
La Diputació va finançar el viatge dels “clients” hondurenys de l'empresa, aconseguits en bona mesura gràcies a l'ajuda econòmica dels fons de cooperació al desenvolupament de la institució pública de Barcelona, segons es desprèn de l'entrevista, d'octubre de 2014.
Batchelli explica que l'empresa “ha trobat els primers clients” a alcaldies de El Salvador, Hondures i Argentina. I segons la documentació revisada per eldiario.es, el Grup IGFA va aconseguir el 2013 i 2014 fons de la Diputació per a plans i estudis de gestió de residus precisament a El Salvador, Hondures i Argentina, a més de per a Guatemala i Costa Rica.
“És apassionant sentir que el que per a mi és una oportunitat, per a ells és una necessitat”, explicava Batchelli en l'entrevista d'El Periódico. I rematava: «S'ha de ser honrat. No podem pretendre que en llocs on encara llencen les escombraries al carrer, comencin a reciclar d'un dia per l'altre “