El 26% menys

L’Observatori del Treball i el Model productiu de la Generalitat acaba de presentar un estudi sobre la diferència salarial entre dones i homes al mercat laboral de Catalunya. La diferència no ens sobta però sí que ens preocupa, ens mostra que allò que moltes percebem, allò que molts altres estudis assenyalaven és una realitat punyent: les dones cobrem, de mitjana, el 26% menys de salari, tenint en compte que aquest percentatge puja molt, moltíssim, 42,6% en les franges salarials més baixes. El salari mitjà anual masculí és de 27.477 € mentre que el femení és de 20.324 €, estem parlant d’una diferència de 7.123 € menys.

Se’ns acumulen els factors que provoquen les desigualtats, fet que , en l’àmbit laboral i en un mercat altament precaritzat provoca la feminització de la pobresa. En les anàlisis sobre la pobresa parlem de working poors, aquesta pobresa de les persones treballadores, té uns alts nivells en el cas de les dones treballadores.

La diferència salarial entre dones i homes, la dita bretxa salarial, és conseqüència directa de les desigualtats socials entre dones i homes. Alguns factors que ho expliquen són les responsabilitats familiars -i, per tant, la necessitat de condicions per a la conciliació de la vida laboral, familiar i personal-, els treballs feminitzats, allò que anomenem segregació horitzontal, la infrarepresentació de les dones en nivells salarials alts - en els llocs de direcció, és a dir la segregació vertical fruit del sostre de vidre- i, finalment, la menysvaloració de les feines i les capacitats de les dones.

No hi ha res de nou, és allò que les dones hem patit sempre: menysvaloració, sostre de vidre –o de plom- rol social associat a la cura, manca d’igualtat real d’oportunitats... que produeix pobresa. L’estudi ens mostra la realitat laboral, una realitat que no deixa de ser la realitat social a la qual ens sotmet el patriarcat. No hi ha res de nou? Si, i no és menor, Les dades que se’ns mostren són d’una importància central en les polítiques laborals. La visibilitat, traduïda en estadístiques i percentatges, ens mostra les dificultats i la necessitat de superar estereotips que ens tanquen oportunitats socials, econòmiques, culturals, polítiques, laborals. Una societat justa és aquella que es mesura pel grau de satisfacció i felicitat de les seves ciutadanes i només és possible construir-la des d’una perspectiva de gènere.

Les polítiques no poden ser neutres, aquest estudi ens indica que, sense desagregar les dades, sense aplicar una mirada diferenciada en l’anàlisi entre homes i dones les generalitzacions ens faran errar. Saber que està passant amb una anàlisi desagregada per sexes ens fa veure la situació de desigualtat profunda que patim les dones. Les polítiques, i els indicadors, aparentment neutres comporten desigualtat per a les dones. Imaginem per un moment que les tasques domèstiques i de cura fossin igualitàries, no estaríem parlant d’una altra situació?

En l’àmbit laboral cal que les empreses apliquin els plans d’igualtat. Actualment en el registre públic que té la Direcció General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Social i Famílies de la Generalitat hi ha 76 Plans d’igualtat validats, 42 dels quals pertanyen al 2016 i afecten 26.826 treballadores i treballadors. És una bona notícia aquest avanç, però cal més implicació i canvis estructurals.

L’Observatori del Treball i el Model productiu de la Generalitat acaba de presentar un estudi sobre la diferència salarial entre dones i homes al mercat laboral de Catalunya. La diferència no ens sobta però sí que ens preocupa, ens mostra que allò que moltes percebem, allò que molts altres estudis assenyalaven és una realitat punyent: les dones cobrem, de mitjana, el 26% menys de salari, tenint en compte que aquest percentatge puja molt, moltíssim, 42,6% en les franges salarials més baixes. El salari mitjà anual masculí és de 27.477 € mentre que el femení és de 20.324 €, estem parlant d’una diferència de 7.123 € menys.

Se’ns acumulen els factors que provoquen les desigualtats, fet que , en l’àmbit laboral i en un mercat altament precaritzat provoca la feminització de la pobresa. En les anàlisis sobre la pobresa parlem de working poors, aquesta pobresa de les persones treballadores, té uns alts nivells en el cas de les dones treballadores.