El gran repte de la música en viu

Les seves dimensions -70 metres quadrats i un escenari de 2 per 4- i una agenda musical de qualitat han convertit a l’Heliogàbal, o l’Helio, com el coneixen els parroquians, en un referent com a sala de concerts de petit format i proximitat. El bar, va ser reconegut el 2012 amb un Premi Ciutat de Barcelona per la seva labor de difusió musical. Tanmateix, no disposa de llicència com a sala de concerts. Tècnicament, l’espai és considerat un bar. Sense aquesta llicència, la sala es troba, des de fa anys, en una situació indefinida i als límits de la legalitat. El local ha sol·licitat a l’Ajuntament cobertura legal per poder dur a terme la seva activitat sense exposar-se a multes, com les dues que ha rebut recentment per excés d’aforament (en relació amb el que permet la seva llicència). A resultes de les darreres inspeccions de la Guàrdia Urbana –motivades per les queixes d’un mateix veí, segons els responsables de la sala- i de les dues sancions per un valor total de 100.000 euros, dissabte passat l’Heliogàbal va traslladar un concert que tenia previst a la sala Be Cool, i ha decidit suspendre o programar en d’altres espais els propers concerts per evitar noves multes.

Noves garanties legals

La música en viu ha assumit un paper central en l'àmbit cultural durant els últims anys, i Barcelona s'enfronta a una sèrie de reptes que cal abordar des de totes les perspectives possibles. El consistori barceloní ha fet saber aquesta mateixa setmana que ja treballa per modificar, en part, la legislació que regula la música en viu a Barcelona, en atenció a sales de petit format que per una raó o altra no disposen de llicència per oferir música en viu però que, de fet, organitzen concerts com a associació cultural, entre altres fórmules. Segons ha avançat el consistori, es tractaria de dotar de “garanties” legals a aquests locals singulars. L’Heliogàbal mantindrà, per exemple, la decisió de no programar concerts mentre realitzen un estudi d’impacte acústic i de seguretat que, en cas d’aprovar-se, els permetrà organitzar novament concerts amb un permís extraordinari que caldrà sol·licitar per a cada esdeveniment. Aquest és l’acord a què van arribar divendres 22 de gener el Districte de Gràcia i l’Heliogàbal, “a l’espera que es resolgui la qüestió de la normativa general sobre música en viu a Barcelona”, subratllen. Al respecte, valoren positivament que l’Ajuntament hagi iniciat el camí cap a un canvi de normativa. “És el primer cop que es diu explícitament”, valoren els responsable de la sala, i afegeixen que els consta que “s’hi està treballant i que s’han posat en contacte amb molta gent per parlar d’aquest tema”. A principis de mes, la sala va denunciar el que considerava que era un assetjament per part de la Guàrdia Urbana i, ja aleshores, la comissionada de Cultura, Berta Sureda, i el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Asens, es van comprometre a estudiar el cas.

Sortir de la clandestinitat

D’un temps ençà, promotors i artistes s'han unit per demanar la modificació de l'ordenança municipal per permetre que els bars puguin programar música en directe sense un permís exprés “en horaris responsables”. La principal crítica dels gestors culturals com els artistes és la duresa de l'actual ordenança, que exigeix una llicència específica -a més de la llicència de bar o de restaurant- i tenir el local completament insonoritzat, un cost massa elevat per a molts locals. D’aquí que posin l’accent en donar cobertura legal a actuacions en horaris familiars i espectacles de petit format. La normativa vigent no fa cap distinció a nivell qualitatiu ni tècnic. Molts locals programen gairebé en la clandestinitat i les condicions en què es contracta als músics són molt precàries. Apunten que “tot és qüestió de voluntat política” i que amb un debat rigorós sobre el tema podrien arribar a una solució de consens. Defensen que les sales petites que treballen en barris contribueixen a crear un teixit social que troba traducció a la ciutat. Per aquest motiu demanen que es tracti cada cas de manera diferent i específica: la regularització d'una llicència concreta, aprovar un festival, permetre l'obertura segons el context espacial i ciutadà de cada barri.

Les seves dimensions -70 metres quadrats i un escenari de 2 per 4- i una agenda musical de qualitat han convertit a l’Heliogàbal, o l’Helio, com el coneixen els parroquians, en un referent com a sala de concerts de petit format i proximitat. El bar, va ser reconegut el 2012 amb un Premi Ciutat de Barcelona per la seva labor de difusió musical. Tanmateix, no disposa de llicència com a sala de concerts. Tècnicament, l’espai és considerat un bar. Sense aquesta llicència, la sala es troba, des de fa anys, en una situació indefinida i als límits de la legalitat. El local ha sol·licitat a l’Ajuntament cobertura legal per poder dur a terme la seva activitat sense exposar-se a multes, com les dues que ha rebut recentment per excés d’aforament (en relació amb el que permet la seva llicència). A resultes de les darreres inspeccions de la Guàrdia Urbana –motivades per les queixes d’un mateix veí, segons els responsables de la sala- i de les dues sancions per un valor total de 100.000 euros, dissabte passat l’Heliogàbal va traslladar un concert que tenia previst a la sala Be Cool, i ha decidit suspendre o programar en d’altres espais els propers concerts per evitar noves multes.

Noves garanties legals