Pau Alabajos: “No hi ha prou amb la protesta, cal obrir una finestra d’esperança”

Entre el 9 i el 15 d’agost se celebra la cinquena edició del festival Camallera, Cançó d’Autor, sota el lema República de les paraules d’estiu, amb la particularitat que abans que alguns dels noms més destacats de la cançó catalana actual pugin a l’escenari, hi haurà activitats paral·leles per comprendre i debatre qüestions com el dret a decidir, la banca ètica, presentacions de llibres i projeccions, un recital poètic... Tot per obrir debat, per plantejar preguntes, per fer propostes. Per avançar.

Aquesta fórmula és ben bé la que segueixen, damunt de l’escenari, el cantautor català Cesk Freixas i el valencià Pau Alabajos, “una mena de diàleg amb cançons”, ens explica Alabajos. El cantautor valencià intercalarà cançons del seu últim disc, Una amable, una trista, una petita pàtria, i anteriors, amb els temes del Cesk, una recopilació de temes seus i versions d’altres de mestres com Ovidi Montllor, Silvio Rodríguez, Raimon, Bob Marley... Tot amb l’accent radical, coherent, clar i català, obert i canyero d’aquests dos cantautors que van més enllà de la cançó protesta per entrar en un estadi una mica més constructiu: la cançó proposta.

No us acaba de convèncer l’etiqueta de cançó protesta...

Crec que ens sentim més representats en l'etiqueta “cançó proposta”. Efectivament, hi ha molts motius per protestar, moltes injustícies quotidianes que denunciar, però també caldria obrir una finestra d'esperança en els temps grisos que corren...

Cada cop hi ha més coses per les quals protestar?

Sí, La Crisi, amb majúscules i lletres de formigó, ha permès que s'aprovin lleis injustes en nom de les demandes de la Troika europea al govern espanyol. Cada vegada és més fàcil acomiadar un treballador o treballadora de la feina, cada vegada les retallades es perpetren contra aquells drets bàsics que la ciutadania hauria de tenir garantits sí o sí, la corrupció està arribant a límits insospitats i està en joc l'estat del benestar. Un sistema econòmic com el capitalisme augmenta i aprofundeix en la injustícia social i en el desequilibri econòmic, i ara estem veient la cara més fosca del sistema...

Estem en el bon camí?

Sí, afortunadament, s'estan creant contrapoders a nivell de base. Projectes cívics i polítics transversals que lluiten per aconseguir més justícia social. La gent es mostra cada vegada més solidària i això és un motor per al canvi i per a la transformació.

Vivim en “regne de l’ambigüitat”, com cantes, cada cop més descaradament?

Sí, en el meu poble es diu “qui estiga bé, que no es menege” i crec que hi ha molta gent que s'ha aferrat al poder polític per traure'n rèdit econòmic i per fer-ne un mode de vida. La corrupció és tan flagrant, que per exemple en el País Valencià, pràcticament 11 diputats del Partit Popular a Les Corts estan imputats i acusats per delictes de corrupció. Si volem un país amb fortes conviccions democràtiques, aquestes actituds haurien de ser eradicades, perquè fan que la ciutadania perdi la fe en la política. És increïble que ningú no dimiteixi, “dimitir no és un nom rus” que deia una pintada molt coneguda...

A València el “zapping” (informatiu, mediàtic...) segueix sent encara pitjor que a altres indrets...?

Canal9 és el gabinet de premsa del Partit Popular pagat amb els impostos dels valencians i valencianes. A més a més, s'han permés el luxe d'acomiadar quasi un miler de treballadors, mentre els directius s'han comportat de manera irresponsable durant tots aquestos anys. Durant l'època del PSOE de 1989 a 1995, amb llistes de paraules prohibides i boicots a treballadors de la cultura com el gran Ovidi Montllor, fins a l'època del Partit Popular, que és capaç d'informar sobre la dimissió de Francesc Camps sense utilitzar la paraula “dimissió”. O clausurar els repetidors de TV3 per eliminar i censurar el contrapunt informatiu que suposava a la mentida quotidiana del PP i de la indignitat i la manipulació periodística de Canal9.

Cantes: “Vivim amb la consciència tranquil·la perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món”. Això no és una mica pessimista?

Parlo de moltíssima gent que inverteix grans esforços diàriament per aconseguir una miqueta de justícia social. Gent que s'arremanga la camisa i treballa quotidianament pels demés, per solidaritzar-se amb els vulnerables i febles. Aquesta gent pot anar-se'n a dormir cada nit amb la consciència tranquil·la, perquè està actuant i vivint amb una gran dosi de generositat, són herois anònims!

Després, en aquesta cançó, dius: “Ja no volem refugiar-nos darrere de les paraules, ara passem a l’acció”. Com es fa per passar a l’acció?

Hi ha molts camps en els quals podem exercir el nostre contrapoder. Formar part d'entitats i col·laborar amb plataformes que malden per garantir una justícia social, des de diversos àmbits, treballar en xarxa, viure informat i amb una consciència crítica, totes aquestes actituds ajuden a fer la nostra societat més compromesa i solidària.

L’amor també pot ser una eina de protesta?

És, de fet, la més poderosa i revolucionària. L'amor és el carburant que ens fa mantenir-nos lligats emocionalment a la societat de la qual formem part, l'amor és la benzina que ens fa alçar-nos cada matí amb ganes de canviar les coses i fer del nostre país un lloc més habitable i més digne.

Què aporteu cadascú, tu i el Cesk, al concert?

Hem tocat moltíssimes vegades junts. Es tracta d'un concert un tant especial, com una mena de diàleg amb cançons. Estarem els dos damunt de l'escenari tota l'estona i anirem fent una cançó cadascú. Jo potser parlo més concretament de la realitat social i política del País Valencià, per una qüestió de proximitat, i Cesk parla sobre el Principat i crec que és una manera interessant i complementària d'explicar allò que estimem i allò que ens sembla injust del nostre País.

El festival de Camallera comença a ser un clàssic...

Ja és la cinquena edició i la veritat és que cada vegada està més consolidat. Es nota moltíssim l'amor que s'inverteix en aquest festival. El director Pere Camps i tota la gent que fa possible aquests concerts s'estimen moltíssim la música d'autor i això es veu reflectit en com cuiden fins a l'últim detall... Estem d'enhorabona, és un festival que donarà molt a parlar!

Entre el 9 i el 15 d’agost se celebra la cinquena edició del festival Camallera, Cançó d’Autor, sota el lema República de les paraules d’estiu, amb la particularitat que abans que alguns dels noms més destacats de la cançó catalana actual pugin a l’escenari, hi haurà activitats paral·leles per comprendre i debatre qüestions com el dret a decidir, la banca ètica, presentacions de llibres i projeccions, un recital poètic... Tot per obrir debat, per plantejar preguntes, per fer propostes. Per avançar.

Aquesta fórmula és ben bé la que segueixen, damunt de l’escenari, el cantautor català Cesk Freixas i el valencià Pau Alabajos, “una mena de diàleg amb cançons”, ens explica Alabajos. El cantautor valencià intercalarà cançons del seu últim disc, Una amable, una trista, una petita pàtria, i anteriors, amb els temes del Cesk, una recopilació de temes seus i versions d’altres de mestres com Ovidi Montllor, Silvio Rodríguez, Raimon, Bob Marley... Tot amb l’accent radical, coherent, clar i català, obert i canyero d’aquests dos cantautors que van més enllà de la cançó protesta per entrar en un estadi una mica més constructiu: la cançó proposta.