“La banca ètica i solidària és possible”

Clara Soler Roig és la responsable a nivell estatal de l’Àrea socio-cultural del projecte de banca popular Fiare. Abans treballava al tercer sector. Ens atén a l’oficina del banc, a l’eixample de Barcelona. Aquesta és la segona entrevista d'una sèrie de converses amb algunes de les principals cooperatives catalanes.

Per entrar directament en matèria. Què és Fiare?

Fiare va començar a treballar com a agent de la Banca Populare Etica el 2006. L'objectiu era adquirir experiència en l'àmbit financer per poder crear aquí una banca ètica en mans de la ciutadania. De les experiències que vam observar a nivell europeu, la que més ens va interessar va ser la de Banca Populare Etica italiana perquè era una cooperativa de crèdit legalment constituïda on tota la base social -sense importar la quantitat de capital social aportada- tenia els mateixos drets: una persona, un vot. I aquest era un principi que la gent que va muntar aquí el projecte compartia totalment.

Com es va crear Banca Etica a Itàlia?

És similar a com s'ha creat Fiare aquí. A partir d'organitzacions del tercer sector, de l'economia social i solidària que van veure durant la dècada del 2000 la necessitat de posar en marxa una banca al servei de l'economia social. Per aquests dos motius, pel principi d'una persona un vot i per la seva vinculació amb les entitats i associacions, vam agafar com a model el de la BPE.

Presa la decisió, quin va ser el primer pas pràctic?

Vam anar al Banc d'Espanya i ens vam registrar com agents de Banca Populare Etica, cap al 2006. Això ens va permetre començar a obrir llibretes d'estalvis i canalitzar el capital recollit de persones i entitats cap al finançament d'entitats i associacions.

Expliqui bé aquest punt.

En aquest moment només treballem en el finançament d'entitats. Entitats del tercer sector, l'economia social i l'economia solidària.

Amb això n'hi ha prou? No hi ha més demanda de crèdit? Ara que les entitats convencionals estan tancades amb pany i clau a l'economia productiva?

Arran d'aquesta crisi, ens hem adonat que la nostra base social, que ara són uns 4.200 socis, persones físiques o entitats, volen més serveis bancaris. Per tant, a partir del 2012 es va aprovar la integració de les dues entitats, Fiare i Banca Populare Etica. El resultat és una cooperativa de crèdit d'àmbit europeu. En el darrer any, per tant, hem treballat a nivell tècnic i legal per veure com fèiem possible això.

Quines gestions concretes?

Al febrer vam presentar el projecte al banc d'Itàlia, que és qui ha d'aprovar la sol.licitud d'integració de les dues organitzacions. Durant el juny el Banc d'Itàlia s'ha de pronunciar, tot i que el silenci es considera una resolució favorable. Si això va així, al cap d'un mes el Banc d'Itàlia comunicarà al Banc d'Espanya l'obertura d'oficines de BPE aquí.

Com s'anunciarien, com a Banca Populare Ètica o com Fiare?

Nosaltres som partidaris de conservar el nom: Fiare-Banca Populare Etica. Ara estem treballant a nivell tècnic, resolent totes les qüestions sobre software, la compatibilitat dels equips, la formació dels treballadors, l'adaptació de les oficines en el nou model i esperem que l'1 de gener del 2014 podrem oferir a la ciutadania serveis bancaris més complerts: millorar l'oferta de llibretes d'estalvi i comptes corrents, i finançament per a entitats.

Fins ara comptes corrents no en fèieu?

El gran canvi es el tema del compte corrent. I sobretot millorar l'agilitat en la gestió.

I finançament a empreses o particulars que no siguin del tercer sector no us ho plantegeu?

No. A Itàlia han tardat 15 anys a donar finançament per comprar la primera vivenda per als socis. Nosaltres no estem encara en aquest debat.

Però una Pime o una petita cooperativa us pot demanar crèdits?

Sí. Nosaltres quan rebem una sol·licitud de finançament mirem diverses coses. En primer lloc mirem si són socis. Volem reforçar les entitats membres del projecte Fiare. En segon lloc mirem si el projecte s'adequa als nostres principis. Ens fixem si es planteja la transformació social, si crea llocs de treball, quines són les condicions laborals, quina és la igualtat de gènere, quins tipus de proveïdors utilitzen aquestes organitzacions. Aquests són criteris que nosaltres fem servir per avaluar una proposta de finançament. I, evidentment, el principal criteri és si la proposta s'aguanta econòmicament.

De vegades hem finançat Societats Limitades (SL), però són SL amb una finalitat social. No ens fixem tant en la forma jurídica, tot i que ens dóna informació, sinó que ens fixem en el projecte.

Perdoni que insisteixi, a particulars encara no es contempla donar-los crèdit?

De moment no ho tenim decidit. Se'ns ha acostat la federació estatal d'autònoms però ho estem estudiant, abans de fer el pas, alguna mena de garantia recíproca que permeti assegurar els projectes.

Teniu consciència que hi ha una veritable necessitat de crèdit, ja quee els bancs convencionals això no ho fan? Noteu aquest ninxo de mercat?

És difícil fer banca en aquest moment. Cal afinar molt amb les garanties. Hi ha una part de l'economia social i solidària que ha treballat molt amb l'administració. És un sector que ha donat feina i serveis a població que tenia dificultats en el mercat laboral. Era un treball en col·laboració amb l'administració. Per tant, en la mesura que l'Economia social s'ha d'independitzar de l'administració, ha de buscar altres mecanismes de finançament.

Com s'organitzarà el banc a Espanya?

A dia d'avui hi ha tres oficines. Bilbao, que n'és la principal, Barcelona i Madrid. Banca Populare Etica té quatre grans àrees i Fiare serà la cinquena àrea. Nosaltres, Fiare, tenim un conseller al consell rector de la cooperativa. Hi haurà una certa autonomia, els crèdits de fins a 250.000 euros es decidiran a Bilbao. A partir d'aquesta xifra es decideix al departament d'anàlisi de risc. Actualment estem presents a 12 comunitats autònomes. Tenim unes 200 persones sòcies, voluntàries molt actives, que s'encarreguen de la sensibilització sobre finances ètiques al territori. Són ciutadania activa, el motor de Fiare. A nivell espanyol Fiare suposa una aportació de capital de 4.236.262 euros repartits entre 3.654 persones físiques i 444 entitats.

D'aquest conjunt quina part li correspon a Catalunya?

A Catalunya el capital aportat són 730.833 euros de 400 persones físiques i 82 entitats.

I pel que fa a dipòsits?

A nivell estatal a tancament de 2012 teníem 33.509.869 euros i en crèdit aprovat 31.271.544 euros.

I noten la crisi?

Sí que la notem. Fa uns anys recollíem una mitjana de 7 milions d'euros en estalvi i ara en recollim només 4 milions. En canvi hem augmentat en nombre de llibretes i de persones. Això suposa que cada cop més hi ha un canvi de consciència entre la ciutadania, que fa una aposta política i duu els seus diners a un model de banca ètica. Altrament, les quantitats de diners dipositades a les llibretes són inferiors.

Quina relació teniu amb altres projectes semblants? Són coincidents? Els considereu competència?

Per exemple, de Coop57 en podem dir que som germans. Formen part de l'estructura estatal de Fiare des de l'inici. En va ser una de les impulsores i està en el principal òrgan de govern de Fiare. La diferència és que nosaltres som banca regulada pel Banc d'Espanya. Coop57 no és banca regulada, és una cooperativa de serveis que treballa en temes de finançament. Coop57 no tenia ni té l'objectiu d'oferir més serveis bancaris. Volia ser un instrument molt flexible per donar resposta al sector cooperatiu, Ells estan especialitzats en cooperatives i volums de diners molt més petits que nosaltres, i això ho pactem entre ells i nosaltres.

Heu notat més demanda de crèdit fruit de la crisi?

Del que hem notat una alta demanda és d’un producte conegut com a anticip de subvencions. Entitats grans que treballen en la prestació de serveis socials que fa un any o gairebé dos que tenen endarreriments en els pagaments per part de les administracions, i de quantitats molt importants. Aquest ha estat el producte estrella durant l’any passat. Hem notat també que moltes entitats s’ho pensen molt abans de demanar un crèdit. Com veuen que no saben què passarà amb les seves línies de treball intenten no demanar préstecs, per sort són molt responsables i s’intenten autogestionar fent retallades internes. Hi ha una gran responsabilitat en aquest sentit!

Així, la data en què es veurà públicament Fiare serà 2014?

Quan es veurà externament serà a principis de 2014. Ara estem treballant amb serveis informàtics que ens proveiran del software on-line. Fem molta feina interna.

L’estructura quina serà?

Hem dividit Espanya en tres àmbits: el nord, el centre-sud i la mediterrània. Inicialment treballarem amb les tres oficines. A Catalunya, l’oficina serà la de Barcelona i es promourà la figura del promotor financer o del banquer ambulant. Seran persones que aniran a les seus de les entitats vinculades per oferir els serveis. La idea es treballar amb un model molt mutual, de donar serveis a la nostra pròpia base social. No serà requisit que la persona sigui sòcia per poder rebre un crèdit, però cada vegada més, i més en el context de crisi, la idea és treballar amb la gent que tenim a dins. I tenir una expansió molt controlada. Volem que la gent que vingui a Fiare ho faci convençuda, que sàpiguen què significa una banca ètica. No volem mers consumidors.

La informàtica serà doncs clau?

Sí, totalment. Sabem que d’entrada ens costarà apropar-nos a un perfil de gent de tercera edat, però el model és treballar amb un bon software que permeti que la gent pugui fer on-line sol·licituds de dipòsits d’estalvi i de compte corrent per Internet.

Dius que voleu un client molt militant. Sabrà que potser rebrà menys pels seus dipòsits? Ho explicareu?

Això ja està passant. Aquests 33 milions que tenim en estalvi, els que els porten, el primer que diuen és “no m’interessa tant el tipus d’interès si no que em garantiu que els meus diners s’utilitzaran correctament”. Fins i tot hi ha un tipus de llibreta que es diu llibreta xarxes, que del tipus d’interès es fa una donació a una llista de 15 entitats.

És la filosofia global?

Nosaltres el que intentem és no cobrar car el crèdit i, per tant, amb això pots pagar gaire l’estalvi.

Deia que la gent vol saber que els diners s’inverteixen correctament. Com es pot garantir això?

Primer, som una organització sense ànim de lucre. No repartim dividends, tot es reinverteix dins la pròpia entitat. Sí que cada 'x' anys s’han produït certes revaloritzacions del preu de l’acció, però això es fa de manera extraordinària i si s’aprova en assemblea. I som transparent. Hi han assemblees més enllà de l'estatal, territorialitzades, almenys dues vegades a l’any, on les oficines rendeixen comptes sobre què s’ha fet amb els diners i en quin tipus de projectes s’ha invertit.

Què és això de les comissions d’avaluació?

Als territoris, a València, a Granada, a Còrdova, hi ha comissions d’avaluació social. Nosaltres per donar crèdit ho fem a partir de dos pilars. Un és l’anàlisi tècnic que diu si la proposta s’aguanta o no financerament, però després hi ha la comissió de valoració ètico-social composada per membres de la cooperativa no remunerats que examinen si el projecte s'adequa als nostres principis. Ho valoren i emeten un informe que arriba a la persona d’anàlisi de risc. Si l’informe és positiu aquest l'acaba d’avaluar i es fixen les condicions del possible crèdit.

Quins àmbits financeu?

Financem quatre grans sectors. El primer, la inserció social i laboral de persones. El segon, projectes vinculats amb el comerç just. El tercer, projectes relacionats amb la sostenibilitat del territori i, finalment, propostes vinculades amb educació i cultura.

Fiare emetrà targetes? Tindrà caixers automàtics?

Serà banca online. En principi hi haurà targeta de dèbit i de crèdit, i es podran retirar fons i ingressar-ne a través de la xarxa Servired. Nosaltres no apostem per un model amb oficines on presencialment puguis treure diners, perquè es molt costós. Tu o jo podrem tenir domiciliada la nostra nòmina a Fiare i a través dels caixers podrem treure diners.

Quin és el nivell d’impagats que teniu a Fiare?

Al territori espanyol no arriba ni a l’1%. A Itàlia està en l’1,5%, és molt petit, comparat amb la banca convencional.

Perquè és tant petit?

Perquè es crea una forta relació de confiança amb les entitats. Bona part d’elles són sòlides i estables i quan tenen problemes financers el que es fa és renegociar les condicions de pagament. Però, en general, cap entitat s’ensorra.

A quin nivell creixeu actualment?

En finançament vam créixer un 7% i en estalvi un 15%

Per a ser soci de Fiare quin capital social mínim s’ha de subscriure?

300 euros per persona física i 600 per persona jurídica. Aquests fons són recuperables. En cas de necessitat la pròpia entitat recompra els títols.