Sambucus: horta ecològica, herbes aromàtiques, restaurant i inserció social en un sol projecte

Iniciativa, imaginació i arrelament a la comarca són tres característiques de la cooperativa Sambucus. La seva sòcia Mireia Franch defineix l'esperit que va decidir els seus impulsor a crear aquest tipus d'empresa: “si es tractés d'unir capitals hauríem fet una societat d'accions, però com es tractava d'unir treball vam fer una cooperativa”, afirma.

D'on surt el nom de Sambucus?

Sambucus és el nom en llatí del saüc, una herba aromàtica molt habitual a la comarca d'Osona. Ens va semblar una bona denominació per una entitat que té a gal·la el seu arrelament al món agroalimentari, a la comarca i a la població.

Us definiu com una cooperativa de treball i d'inserció social, vinculada a la producció agrària i a la gastronomia local. Moltes coses alhora no?

Això va començar a finals de 2011. L'Ajuntament de Manlleu i el Consorci del Lluçanès tenien ja en aquell moment una gran preocupació per què una part de la població no quedés exclosa del mercat laboral. També tenien clara la capacitat revitalitzadora que té el treball a l'aire lliure i la necessitat de revaloritzar la feina al camp fent, alhora, una tasca productiva i empresarialment sostenible. I van ser ells qui ens van proposar tirar endavant el projecte. Es volia també donar una oportunitat de treball a persones que per unes causes o altres podrien quedar excloses del mercat laboral. I fer-ho amb unes produccions vinculades amb la cultura agroalimentària.

La cooperativa fa, doncs?

Moltes coses, fem horta, conreem i comercialitzem plantes aromàtiques, tenim un restaurant i fem divulgació de la cultura agroalimentària de la zona.

Quants socis teniu?

A la cooperativa de treball associat som set i aproximadament tenim quatre persones més en l'apartat d'inserció laboral, que van rodant. Vam començar el 26 de desembre de 2011. Els socis són, un enginyer agrònom responsable de la gestió agrària. Un expert en horta. Una enginyera agrònoma responsable de l'àrea d'herbes aromàtiques. Un cuiner, xef del restaurant. Un cap de sala del restaurant. Una experta en treball social, que s'encarrega de d'àrea gastronòmica i social i una economista que s'encarrega de gerència i àrea laboral.

En plena crisi, doncs?

Si, en plena crisi, i érem, a més gent procedent d'indrets diversos dins la comarca i amb trajectòries també diferents. Hi havia una persona amb formació agroalimentària. També hi ha gent com el cuiner que ha fet la seva formació al Celler de Can Roca o jo mateixa que tinc com a origen laboral el món de les cooperatives i la gerència d'empreses.

Es curiós, perquè una de les primeres coses que vau obrir va ser el restaurant. Molt bonic per cert..

Aquesta activitat ens va ser també suggerida per l'Ajuntament de Manlleu. El consistori havia fet la restauració del mercat municipal de la ciutat fruit del pla de barris de la Generalitat. Volien dinamitzar la zona, coneguda com l'herm, que està una mica allunyada del centre de la població. Ens van dir si volíem presentar una proposta per encarregar-nos del restaurant. Ho vam fer i allà estem. Cal dir que no havíem pensat iniciar el projecte pel restaurant, però les coses van anar així. L'ajuntament té interès a dinamitzar aquesta zona de la població i el mateix mercat, cosa que fa que, gairebé cada setmana, hi hagi al nostre restaurant activitats.

I al camp, quan vau començar?

Vam plantar cap al març o l'abril. Primer ho vam fer en una hectàrea i després vam poder ampliar fins a tres més. Fem productes de temporada amb cultius ecològics. I els distribuïm de dues maneres. Una, fem cistells amb productes que escullen els nostres clients i que nosaltres repartim. A la comarca són coneguts els nostres cistells ecològics amb productes de l'horta.

Amb els cistells en teniu prou per distribuir la producció?

No, també tenim dues parades als mercats municipals de Vic i Manlleu. Hi som dos cops per setmana. Serveixen de punts de recollida també de les comandes de cistells. Així que tenim tres vies de distribuir la nostra producció: els cistells, les parades dels mercats i el restaurant.

A més, ara serviu a través de la botiga en línia..

Si, hem posat en marxa aquest nou servei perquè la gent pugui realitzar les seves comandes de forma àgil i agradable. La major part del que s'hi pot comprar són les nostres verdures i hortalisses ecològiques, però també comercialitzem altres productes com fruites que fan altres pagesos ecològics.

Tinc entès que darrerament heu decidit entrar en un altre àmbit, el catering. Com és això?

Va sorgir com un complement del restaurant. Estem en un moment en què la gent no surt gaire a menjar fora de casa. Per tant, vam pensar que seria una bona idea posar en marxa un servei que subministri menjars allà on es demandin. Igual com en el restaurant això ens dóna la possibilitat de donar sortida als nostres productes. Poca gent pot dir que s'assorteix de la seva pròpia horta, amb la garantia que això dóna al consumidor. Els nostres sí que són productes de quilòmetre zero!

Tornem a l'inici si li sembla. Dèieu que hi havia inquietud per fer de la vostra cooperativa una eina d'inserció social

Si, i les administracions, s'ha de dir, ho van tenir molt clar des del principi. Es volia que l'empresa fes una tasca de rehabilitació d'aquelles persones que podien quedar al marge de la societat perquè o no haguessin trobat feina o l'haguessin perdut. I nosaltres vam comprar la idea al cent per cent.

Hem vist en aquest temps com les persones que venen a treballar amb nosaltres no sols aprenen un ofici, si no que agafen hàbits de socialització i veuen dignificada la seva vida. Potser per això ens venen a veure sovint escoles de la comarca amb les que assagem de fer el pas, la transició, de la formació al treball. És, tot plegat, una experiència molt engrescadora.

Com vau començar, econòmicament vull dir?

El capital inicial van ser 10.000 euros per cada soci. Després ens hem mogut per aconseguir préstecs que ens permetessin fer altres inversions. Els hem obtingut fora del circuït tradicional de la banca. Un va procedir de la xarxa agrosocial de la fundació de Caixa Catalunya. El segon ens el va donar la fundació privada contra l'atur creada l’any 1981. Però també rebem ajudes directes de gent de la comarca, una casa rural, la Rierola ens ha permès posar en marxa una horta al jardí de casa seva. I a l'heretat Vinyoles, l'Ermen i la Pepa, col·laboren molt decisivament amb nosaltres en el conreu d'herbes aromàtiques i la seva transformació en infusions i condiments.

És el segon cop que sento parlar d'herbes aromàtiques. Què hi feu amb elles?

Aquest és un producte nou, també vinculat amb la tradició agrària d'Osona. Vam pensar que valia la pena crear una línia de productes d'aquest tipus, que lliga també amb Sambucus, el nom de la cooperativa. Per tant, vam pensar a crear infusions i condiments aprofitant les herbes aromàtiques que conreem. Fa un mes que ho comercialitzem i pensem que ens ha quedat molt xulo! Hem dissenyat un packaging prou original i hem començat a vendre. A més, com a element distintiu hem posat en marxa un assecador solar. Ja rebem visites de grups interessats en el món agrari i ecològic interessats en aquesta experiència.

I com distribuïu les herbes?

La idea és vendre-les a tot arreu, perquè és un producte que té poca competència. Però, no ens posem fronteres i si podem, pensem fins i tot a exportar-ne, perquè es un gènere que no es fa malbé.

Tornem a coses més concretes. Heu pensat en mecanismes que evitin que els vostres salaris es diferenciïn

Francament encara no podem tenir aquest debat. De moment la nostra cooperativa va molt justa d'armilla. L'efecte entorn, amb la crisi, ens afecta. Tanmateix nosaltres també aprenem de les errades per esmenar-les. Pensàvem que la crisi seria més curta i resulta que es més llarga i dura del que ens havíem imaginat.

Però la resposta de la gent de la comarca és esperançadora?

Si molt. La gent ens veu amb simpatia. Ho estem notant ara a l'inici del període de vacances. Molts grups d'empresa han fet cap al restaurant fer fer el dinar de final de temporada. I en això influeix a banda de la qualitat de la cuina i els preus ajustats, que la gent entén la filosofia que hi ha darrere del nostre projecte.

Dir, per acabar, que comencem a organitzar sopars relacionats amb activitats de la comarca. Parlant de periodisme, aquí es va fer al juny passat un sopar per presentar la revista Alternativas Económicas, i va ser un èxit.

Iniciativa, imaginació i arrelament a la comarca són tres característiques de la cooperativa Sambucus. La seva sòcia Mireia Franch defineix l'esperit que va decidir els seus impulsor a crear aquest tipus d'empresa: “si es tractés d'unir capitals hauríem fet una societat d'accions, però com es tractava d'unir treball vam fer una cooperativa”, afirma.

D'on surt el nom de Sambucus?