La confluència proposada per Guanyem Barcelona fa un pas més. Juntament amb Procés Constituent, Podem Barcelona, ICV, EUiA, la Trobada Popular Municipalista (TPM) –impulsada per la CUP– i el Partit X celebren els propers 10 i 11 d'octubre les jornades “Governar obeint. Jornades de Codi Ètic per a la confluència a Barcelona”. Es tracta d'una trobada oberta amb la que esperen establir un codi ètic per a una candidatura rupturista a la ciutat de Barcelona.
Han habilitat una web específica per les jornades i convoquen a “tota la ciutadania que considera que cal canviar les regles del joc per poder recuperar la democràcia i debatre de manera pública i transparent quin nou tipus de contracte ha de regir les relacions entre la gent i els seus representants polítics electes”. En paral·lel a la trobada presencial, també posaran en marxa una eina de participació online.
De cara a les jornades, Guanyem presenta un text per sentar les bases del debat, redactat a partir dels debats sobre codi ètic i municipalisme a l'espai de treball creat amb les diferents formacions convidades a confluir, així com de document aportats per la Trobada Popular Municipalista i la CUP, ICV-EUiA, Podemos, Partit X, Parlament Ciutadà, ANOVA i Bildu.
La professionalització de la política, tema clau
El debat se centrarà en tres eixos: el primer sobre democratització de la representació política, fiscalització i rendició de comptes; el segon sobre finançament, transparència i gestió de les despeses; i el tercer i més conflictiu sobre professionalització de la política, supressió de privilegis i mesures contra la corrupció. Mentre que el text presentat per la jornada recull propostes de consens en els altres punts, en el darrer planteja visions molt diverses que s'hauria de buscar cohesionar.
“Una excessiva professionalització de la política, i la creació de carreres polítiques, pot ser un fenomen patològic que acaba degradant la democràcia”, asseguren. No obstant reivindiquen que algú que vulgui aportar a la política amb un càrrec de representació ha de comptar amb les condicions necessàries per poder-s'hi dedicar.
Entre les posicions que busquen posar d'acord apunten que una candidatura transformadora “ha de reconèixer, d’una banda, que les institucions són maquinàries que no es transformen si no es coneixen i que això exigeix temps, experiència i sabers tècnics específics”. Però per altra, diuen que “també ha de tenir clar la importància de la rotació de càrrecs, de la renovació de cares i d’idees i de la conveniència de descansar de tant en tant de la funció institucional”.
Així mateix, també fan referència als sous i les jornades hauran de buscar l'equilibri entre diferents visions. “S'han proposat diferents criteris de referència, com ara el Salari Mínim Interprofessional (SMI, 641 euros a Espanya) o el Salari Mitjà Brut (SMB, 1700 euros a Catalunya). El que passa és que tots dos es troben entre els més baixos d’Europa”, apunta el text. Alguns proposen 2,5 cops l'SMI, és a dir uns 1.600 euros mensuals. Altres reivindiquen un sou d'acord amb la responsabilitat de la feina i que per tant “una regidora hauria de poder viure amb el mateix que un director d’institut, és a dir, al voltant d’uns 2.600 euros nets”.
Fiscalització i retiment de comptes
Com han expressat en diverses ocasions des de Guanyem, apunten que “no podem partir de la creença idíl·lica en una ciutadania disposada a implicar-se les 24 hores del dia en els problemes comuns”. Consideren que “en una societat amb una divisió desigual del treball assalariat, voluntari i de cura, els mecanismes de fiscalització i de participació han de ser raonables i a l’abast de tothom”. Per això defensen que els representants polítics tinguin marge per desenvolupar la seva feina amb eficàcia però hagin de rendir comptes i sotmetre's a la supervisió ciutadana. Asseguren que aquestes obligacions “es poden veure no només com a mecanismes de control sinó també de protecció dels representants”.
En aquesta línia proposen compromissos com publicar ingressos i béns dels càrrecs electes i de lliure designació, així com les seves agendes i reunions “per protegir-los davant les pressions dels lobbies”. A nivell de candidatura reivindiquen mecanismes que permetin censurar i revocar càrrecs, la participació ciutadana en decisions rellevants, com grans projectes urbanístics i acords preelecotrals, i mesures per evitar les portes giratòries entre l'administració i corporacions privades amb interessos en el sector.
La qüestió del finançament
Finalment, el document també fa un diagnòstic del sistema de finançament dels partits. Consideren que el “model és excessiu, ja que no s’estableixen topalls màxims a l’import global de les subvencions públiques; i excloent, ja que es privilegia en excés als partits amb representació, en detriment dels que tot i obtenir una quantitat considerable de vots no obtenen cap escó” i, per altra banda, que “molts partits han recorregut al finançament irregular per garantir el seu creixement polític, per pagar estructures organitzatives i campanyes electorals exorbitants o per l’enriquiment personal dels seus membres”.
Per això aposten per una limitació “dràstica” de la despesa en campanyes electorals, “la renúncia explícita als crèdits bancaris i a les donacions de particulars que pugin coartar la independència política de la candidatura”, la publicació de dades detallades i disagregades sobre el finançament i “la introducció de sancions administratives i penals efectives en cas de finançament irregular”.