892 persones dormint al carrer a Barcelona, comptades una a una
Uns set-cents ciutadans amb consciència social s’han dedicat, la nit de dimarts a dimecres, a fer un recompte discret de les persones que dormen al carrer, a Barcelona. S’han dividit en un centenar de grups i han rebut les instruccions dels col·laboradors d’Arrels Fundació per fer aquesta feina.
Sobre les 23 hores, una vintena de persones, la majoria dones joves s’han donat cita, al peu de la Sagrada Família, per rastrejar una de les zones en què s’ha dividit la ciutat per fer aquest recompte. La Cora i l’Ernest els han donat les instruccions bàsiques: Discreció, no destorbar les persones que dormen, evitar riscos, ser el màxim d’exhaustius possible en el repàs de portals, oficines bancàries, accessos a aparcaments o parcs i comunicar a la seu central d’Arrels si troben algun menor dormint al carrer.
La discreció sovint comporta la impossibilitat de desxifrar si sota la manta hi dorm un home o una dona. Impossible també, clar, intentar fer un perfil de la nacionalitat, origen o raons per les quals aquella persona està passant la nit al ras.
La Cora i l’Ernest encapçalen els grups d’unes 8 o 10 persones que es posen en marxa a les 12 de la nit, sota la basílica i·lluminada de Gaudí, subdividits en grups de quatre o cinc membres. L’objectiu, enllestir la feina a les dues de la matinada. A aquella hora ja es pot fer una primera aproximació a la dada buscada: A la zona estudiada de Barcelona hi dormen quasi 900 persones. Fa tres anys quan es va fer l’anterior estudi se’n van localitzar 838. En són més. Hi ha espais de la ciutat on és massa difícil saber quanta gent hi dorm: els parcs tancats, com el de la Ciutadella, Montjuïc o Collserola. Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc són els districtes amb major concentració de persones dormint a la intempèrie detectades.
Arrels Fundació prou que fa mobilitzant set-cents voluntaris per fer el recompte. Evidentment, aquesta tasca correspon a l’Administració pública. El passat dia 6 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció d’ICV-EUiA, instigada per Arrels Fundació, perquè aquest recompte es faci a nivell de tot Catalunya abans que acabi 2015. Es farà? Molts activistes ho dubten vista l’apatia administrativa demostrada fins ara.
Al carrer, teclejant l’ordinador
Alguns dels voluntaris coneixen la zona per on busquen sense sostre. Abunden les educadores socials, sensibilitzades lògicament per aquesta problemàtica. Una d’elles, en veure un home dormint explica que ha arribat fa uns mesos al portal on ara està mig cobert per una manta rònega. L’acompanyen un gat i un gos que també dormen. “Utilitza un portàtil”, diu l’educadora social per sorpresa de tothom. “El veus demanant diners mentre amb una mà tecleja l’ordinador”, explica. “I està encès!”, insisteix davant la incredulitat dels membres del grup que l’acompanyen.
Al llarg de l’hora i mitja amb què han cobert la seva zona, el grup de la Cora ha localitzat nou sense sostre. A més de l’educadora social en actiu, hi ha estudiants d’aquesta especialitat, un estudiant de Psicologia, una terapeuta ocupacional i una mestressa jubilada. Un dels grups ha trobat una mena de local abandonat on hi ha gent dormint. Són sense sostre? No els inclouen al recompte però és evident que el seu sostre és molt precari. Molta gent no dorm al carrer però ho fa en aquestes condicions.
Els locals que estan tancats són les oficines electorals dels candidats a alcalde Alfred Bosch i Ada Colau. Just al costat del delcandidat d’ERC-Més hi dorm una persona. Dins un caixer hi ha una dona (o potser és un home), amb un trau al cap. Qui vulgui treure diners aquesta nit, haurà de passar per damunt seu. Els col·laboradors d’Arrels es pregunten si el nou consistori, dirigit per ‘Barcelona en Comú’ podrà resoldre un problema que s’arrossega de sempre i que molts donen per insoluble.
Cora va entrar en contacte amb aquesta problemàtica perquè hi dedicava la seva tesi universitària. Va participar en el primer recompte ara fa tres anys. Entre els set-cents voluntaris hi ha de tot. Moltes persones vinculades a associacions del tercer sector. Una conductora d’ambulàncies de la Creu Roja, treballadores de residències d’avis o discapacitats mentals o una treballadora d’ESADE. Molts d’ells són voluntaris que estan a disposició si el Banc d’Aliments organitza una recapta o si cal donar un cop de mà a Amics de la Gent Gran.
“El número de persones que dormen al carrer és un indicador de la qualitat de la societat en la qual vivim i l’única pobresa que es pot quantificar amb un mínim marge d’error. Quantificar la realitat del sensellarisme a Barcelona i conèixer la seva evolució és imprescindible per plantejar solucions”, explica el director d’Arrels, Ferran Busquets.
Tots els voluntaris han aguantat bé l’esforç. Consideren que ha valgut la pena. La pilota està, un cop més, a la teulada dels polítics. Arrels els agraeix la seva ajuda en una nota que acaba dient: “seguim cridant”. Confien que no sigui en el desert.
