“Jo porto molts anys vivint aquí i mai m'havia sentit fora de lloc, fins que fa dos mesos i nou dies la policia va entrar a casa meva i es va endur el meu fill de 20 anys, el més petit de tots”. La intervenció d'una mare present entre el públic al final de les jornades del Dia Mundial Contra la Islamofòbia celebrades a Barcelona el dissabte va commocionar els assistents. A continuació una jove va intervenir per dir que també el seu oncle i el seu germà estaven detinguts per una suposada radicalització.
La plataforma recentment constituïda Musulmans Contra la Islamofòbia posa aquests casos com a exemple d'islamofòbia institucional contra la qual vol lluitar. Ibrahim Miguel Àngel Pérez, portaveu de la plataforma, explica que l'han impulsat activistes i militants polítics que han vist la necessitat d'actuar contra la islamofòbia, a partir d'experiències personals “sobretot a través dels nostres fills”. Pérez explica que, per exemple, després dels atemptats de Charlie Hebdo la tutora del seu fill li va preguntar a classe què pensaven els seus pares sobre els atacs pel fet de ser musulmà. “Es relaciona al musulmà amb l'estranger, no amb el veí”, apunta Irene Santiago del centre Iridia de drets humans.
Una de les preocupacions més repetides al llarg de les jornades i en la posterior concentració davant l'Ajuntament de Barcelona, és que s'està relacionant a la comunitat musulmana amb el que s'anomena gihadisme o el terror de l'anomenat Estat Islàmic. “La gihad no és el que han fet aquests delinqüents, és una cosa molt més important, és anar a buscar el pa per a la teva família o treure una pedra del camí”, reivindicava indignat un dels assistents.
El paper dels mitjans
En aquest sentit, apunten especialment al paper dels mitjans de comunicació. “A Espanya estem acostumats a relacionar en els mitjans de comunicació de manera acceptable, i fins i tot dins de la comunitat musulmana, Islam i terrorisme”, assegura l'advocada Zoubida Barik Edidi. “Els mateixos mitjans que anomenen aquest terrorisme terrorisme gihadista o islàmic els estan donant al raó”, afegeix Houssein El Ouriachi de Córdoba TV.
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, assenyala com les dinàmiques dels grans mitjans poden reforçar aquests prejudicis. “Hi ha periodistes incrustats a la policia amb un únic objectiu: enviar imatges per als informatius de les grans televisions, però no tenen per objectiu contrastar informacions”, assegura. El Ouriachi també apunta que “quan tens tanta pressa i no contrastes la informació moltes vegades és falsa”.
Criminalització
I així es donen situacions com les que denunciaven algunes assistents, que tenen familiars detinguts davant d'un gran desplegament mediàtic sense tenir clar el perquè. “Els centenars de detinguts per gihadisme a Catalunya ho han estat per poder participar en fets a futur, no de passat, ni tan sols per organitzar accions que hagin estat avortades per la policia”, denuncia l'advocat Benet Salellas. Des de Musulmans Contra la Islamofòbia són especialment crítics amb el canal de denúncies d'actituds sospitoses obert pel Ministeri de l'Interior, en el qual es denuncia a persones pel fet de ser musulmanes i practicar unes determinades costums.
L'antropòleg Albert López Bargados va més enllà i assegura que “la categoria terrorisme no té cap base científica”, que és “una paraula que utilitza el poder per atacar i neutralitzar una cosa que percep com una amenaça”. De la mateixa manera ataca la idea de “radicalització”, que s'utilitza per “descriure la violència extrema o extremista que està tenint lloc en nom de l'Islam”, però en canvi, diu, “no descriu els actes sinó un estadi presumptament anterior” . En aquest context “acabem per criminalitzar les persones no tant pels actes que cometen sinó pel que són, per les idees que comparteixen”, conclou López Bargados.
“No hi havia un col·lectiu de referència per denunciar i donar poder a la comunitat musulmana pel que fa a aquesta xacra”, diu Ibrahim Miguel Àngel Pérez. Amb aquest objectiu i en el context descrit pels assistents a les jornades de dissabte van posar en marxa Musulmans Contra la Islamofòbia. La jornada va finalitzar amb una concentració a la qual va acudir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va reivindicar la capital catalana com una ciutat mestissa, i ha assegurat que “hem de treballar perquè ningú se senti en perill a Barcelona per la religió que tingui”. “Volem fer sentir als musulmans orgullosos de ser barcelonins i catalans sense por”, conclou Pérez.