“És una presó dins la presó”, així ha definit Mauro Palma, ex president del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, el règim d'aïllament penitenciari. L'aïllament és un règim en el qual els presos passen unes 21 hores tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades en un departament especial conegut com a DERT (Departament Especial de Règim Tancat).
Juan Méndez i Mauro Palma, experts internacionals sobre el tema, compareixeran en la sessió d'aquest dimarts al grup de treball que està tenint lloc al Parlament de Catalunya. Abans, aquests s'han pronunciat en roda de premsa sobre l'aïllament. Segons Méndez, l'aïllament és una “forma de tortura psicològica, de tracte cruel, inhumà i degradant” que produeix “danys de tipus psicològic greu”.
Com a forma de pressió davant aquesta compareixença d'experts al Parlament, la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura ha llançat una campanya en contra de l'aïllament penitenciari.
Prop d'un centenar d'entitats i més de 600 persones s'han adherit al manifest. Entre les signants destaquen Irídia, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH), la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC ), Antígona, Dones Juristes, Justícia i Pau i la Fundació Ared.
“Estem parlant d'una situació molt greu que vulnera els drets humans”, ha dit l'advocada i membre de la CPDT, Laia Serra, que ha remarcat la importància de “posar el focus d'atenció i debatre en l'àmbit social i sobretot en l'àmbit parlamentari” al voltant del règim d'aïllament.
Aïllament: una marca de per vida
La psicòloga i membre d'Irídia, Irene Santiago, ha remarcat que quan una persona està en aïllament únicament té contacte amb els funcionaris, se li redueixen els estímuls i les activitats i hi ha una reducció d'estimulació sensorial. És per això, explica Santiago, que als presos els pot costar “distingir què és real i què ha creat el seu cervell”. “Tenen una pèrdua total del control de la seva vida”, ha afegit la psicòloga.
És per això que ha remarcat els impactes irreversibles i que afectessin de per vida a les persones que han passat per aïllament penitenciari. “L'aïllament pot portar als presos a autolesionar-se i fins i tot al suïcidi”, ha dit Santiago, en referència a Raquel EF, la presa que es va suïcidar l'abril del 2015 al centre penitenciari de Brians I. “L'aïllament penitenciari trenca la vida de les persones”, ha conclòs Irene Santiago.
Per la seva banda, Mauro Palma ha destacat –després de diverses visites a centres penitenciaris a Catalunya– que la vida a una cel·la d'aïllament “no es pot comparar amb la vida a la resta de la presó” i “entra en contradicció amb el respecte a la dignitat de les persones”.
Des del Departament de Justícia han presentat un pla de xoc per modificar l'aïllament penitenciari. No obstant això, des d'entitats socials com la CPDT o Irídia han denunciat que aquest “no és suficient” i han lamentat les dificultats que han tingut per obtenir la informació del pla de xoc i de l'auditoria encarregada pel director general de Serveis Penitenciari, Amand Calderó.
Des de la CPDT han considerat insuficient la proposta de modificació anunciada per la Direcció General de Serveis Penitenciaris, per això han demanat que “de manera provisional, hi hagi modificacions” encara que el seu objectiu final sigui “l'eradicació de l'aïllament”.