Després de 28 anys ajudant les persones sense llar, la fundació Arrels està estudiant ara com aplicar a Barcelona un nou model d’atenció social que suposa un trencament total amb el protocol seguit fins ara. Es tracta del HousingFirst, un programa que té com a punt de partida dotar a la persona que deixa el carrer d’un habitatge individual, permanent i adequat a les seves necessitats. Aquest model, aplicat als Estats Units des de fa una vintena d’anys per l’ONG Pathways to Housing i recentment importat a Europa, millora la qualitat de vida i la salut dels beneficiaris, i redueix la despesa de les entitats socials i les administracions.
Fins ara, el procediment habitual que segueix una persona que porta anys dormint al ras és molt paternalista i no tothom l’accepta. Primer es passa del carrer a l’alberg, de l’alberg a l’allotjament temporal i, finalment com a premia un pis –gairebé sempre compartit- de forma permanent. Aquest difícil camí de reconstrucció personal pot allargar-se durant molts anys, suposa una important despesa econòmica i no sempre funciona, ja que moltes vegades l’afectat arrossega problemes d’alcoholisme o mentals que fan encara més difícil la seva reinserció social.
En els vint anys d’aplicació a la ciutat de Nova York, el model HousingFirst ha demostrat ser la iniciativa més efectiva per recuperar persones amb una situació d’abandonament cronificada. Al tenir un habitatge propi, la persona se sent més autònoma i s’estabilitza, necessita menys atenció sanitària i és capaç d’establir vincles emocionals i,fins i tot,de trobar una feina amb més facilitat. Les tres condicions exigides per entrar en aquest programa són aportar el 30% dels ingressos com a lloguer, respectar la convivència veïnal i acceptar la visita de l’equip de suport un cop a la setmana.
Des de l’any 2011, la Comissió Europea està promovent la implantació d’aquest model en algunes ciutats europees al considerar-lo un “element clau de les estratègies integrades per atendre a les persones sense llar”. Ciutats com Amsterdam, Copenhagen, Lisboa, Budapest i Glasgow ja es beneficien dels ajuts comunitaris per aplicar-lo mentre que altres països europeus, com Alemanya, França, Irlanda i Bèlgica, estan desenvolupant experiències similars pel seu compte. En el cas d’Espanya, no es coneix cap iniciativa semblant.
A Barcelona hi ha unes 900 persones vivint al carrer, segons dades d’Arrels. D’aquestes, 300 ho fan des de fa molts anys i es troben en una situació vital molt deteriorada. Segons l’entitat, aquest és precisament el perfil que es podria beneficiar del HousingFirst. Fets els càlculs, surt que allotjar-los en aquest tipus d’habitatge costaria uns 3 milions d’euros, uns 10.000 euros per persona i any. Amb aquests diners es pagaria el lloguer, els subministres i l’equip de suport.
Arrels treballa des de fa mesos per aplicar aquest nou model i el desembre passat va viatjar a Lisboa per conèixer de primera mà la iniciativa Casas Primeiro. Tanmateix, els reptes a superar no són fàcils començant pel canvi de mentalitat que han de fer les entitats socials, els recursos disponibles i els preus dels habitatges. Per al director d’Arrels, Ferran Busquets, està clar que la iniciativa funciona i que s’ha de fer. “És un model basat en el dret a un habitatge digne, aquest és el primer pas, i suposa un gran estalvi no només per a la nostra fundació, sinó per a tota la societat perquè es redueixen els equips de professionals, les urgències hospitalàries i els ingressos a la presó”, remarca.
Busquets destaca el bon grau d’acceptació que el HousingFirst ha tingut entre els equips de professionals i voluntaris que treballen a Arrels. “Ens havíem donat de marge aquest 2014 per explicar el projecte, però tot ha anat molt més ràpid i tothom el veu molt beneficiós”, explica. Superat el primer escull, ara queda abordar com aconseguir els recursos suficients per disposar d’una bossa de pisos en condicions. “Això serà més complicat i ens fa veure el projecte a mig termini ”, admet el director d’Arrels. En qualsevol cas, la seva aposta no passa només pels pisos socials, sinó per prioritzar el mercat privat. “Volem evitar els guetos”, conclou.