El cooperativisme està sortint de l’armari i ho està fent amb tot l’orgull. Una prova del seu coratge es podrà veure aquest cap de setmana a l'espai Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona, en el que serà la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC).
L’experiment de l'any passat va ser tot un èxit, i els seus inventors i promotors, la Xarxa d’Economia Solidària (XES), estan convençuts que la d’enguany encara serà més potent. Si l’any passat hi havia 114 empreses, en aquesta edició n'hi haurà 183, i es calcula que el nombre d’assistents pot passar dels 7.000 del 2012 als 9.000. Davant d’aquestes bones expectatives, la segona edició de la FESC ocuparà gairebé el doble d’espai de la antiga fàbrica Fabra i Coats.
Els assistents podran assistir a diferents xerrades i, sobretot, visitar les parades de les 183 empreses d’economia solidària que aprofitaran la trobada per donar-se a conèixer i fer nous contactes de cara a futures possibles col·laboracions. Hi haurà parades d’energies renovables, de productes alimentaris ecològics, de banca ètica i participativa, d’escoles lliures i també de periodisme, com els editors de la revista Alternativas Económicas o de la Fundació Periodisme Plural, que edita el CatalunyaPlural.cat.
El portaveu dels organitzadors, Xavi Palos, ha avançat que hi haurà 10 grans eixos temàtics i que pràcticament hi estan representats tots els sectors. Per a les entitats participants és una oportunitat immillorable per expandir-se i a nivell col·lectiu, és l’excusa perfecta per reivindicar la bona salut del cooperativisme, que a Catalunya dóna feina a 40.000 treballadors.
De fet, a Catalunya la crisi no ha afectat al món cooperatiu amb tanta força com ho ha fet a les empreses convencionals. Palos, que forma part de la cooperativa Trèvol, coneix molt bé el sector i estar convençut que “la crisi ha ajudat a la gent a autoorganitzar-se” i a posar-se d’acord amb altres companys per iniciar un projecte. La portaveu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Olga Ruiz, va confirmar aquesta percepció i va explicar que cada vegada hi ha més gent interessada en crear una cooperativa, fins i tot entre professionals de sectors tradicionalment liberals, com els enginyers o els periodistes. Tant és així, que han rebut visites de persones que, sense ni tan sols saber quin projecte volen desenvolupar, els pregunten què han de fer per crear una cooperativa. “Evidentment els hi diem que s’ho treguin del cap, perquè cal tenir el projecte molt clar”, explica Ruiz.
Segons les dades extretes del Ministeri de Treball i recollides per la Federació, durant el 2012 es van crear un 36% més de cooperatives que durant l’any anterior. Catalunya és la comunitat de l’Estat amb més cooperatives, tot i que són petites, a diferència sobretot del País Basc i Andalusia, on les organitzacions són més grans. “Venim d’una època on tot s’hi valia i aquest context és favorable per a les economies solidàries. Cada cop hi ha més públic que connecta amb iniciatives d’immersió social”, continua Ruiz. Tant Palos com Ruiz destaquen també que, a part del compromís dels consumidors, també hi ha una professionalització de les cooperatives que cada cop són més eficients i poden fer la competència a grans empreses. “Ens estem normalitzant”, diu Ruiz.
“Un bolet que no fa gràcia”
Tot i que aquest tipus d’economia demostra amb xifres la seva bona salut, no acostuma a aparèixer gaire als mitjans de comunicació, en part perquè 40.000 treballadors són molts però encara pocs en comparació als de l’economia tradicional i en part també perquè són incòmodes per al sistema que prefereix les empreses convencionals. “Som com un bolet que no els hi fa gaire gràcia”, assegura Palos.
De fet, en algunes oficines de la Tresoreria de al Seguretat Social ni tan sols coneixen la normativa que afecta a les cooperatives i el mateix passa en els alguns jutjats i gestories. Palos critica que no es parli d’aquest tipus d’organitzacions als instituts i a la Formació Professional.