La Generalitat encara no ha posat en marxa alguns punts de les conclusions de la comissió d’estudi de models de seguretat i ordre públic i ús de material antiavalots que va aprovar el Parlament al desembre de 2013, entre ells la indemnització retroactiva a víctimes de bales de goma.
Així ho han denunciat representants de la plataforma Stop Bales de Goma en una roda de premsa a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la que s’han presentat les novetats del cas Ester Quintana. “Ens sembla escandalós que des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar a Ester Quintana i en canvi des del Govern o per part dels partits que van aprovar aquesta comissió no s’hagi mogut res”, ha denunciat Carles Guillot, membre de la plataforma a qui també va treure un ull una bala de goma utilitzada pels Mossos, que s'ha mostrat content per l'acord al que ha pogut arribar Quintana.
En concret, el punt 47 de les conclusions de la comissió que el Govern es va comprometre a tirar endavant reclama que s'elabori un protocol que tingui en compte “l’aplicació de la indemnització retroactiva per a les persones que han estat afectades per pilotes de goma o altres eines de contenció” i s’especifica que “aquesta indemnització no ha de condicionar els drets de les accions legals de les víctimes”.
A més a més de la indemnització es va aprovar també el desenvolupament d’un protocol que estableixi “un sistema d’atenció i seguiment de les víctimes causades per situacions de disturbis o desordres públics, que permeti oferir serveis d’assistència i acompanyament psicològic, sanitari i social”, un altre dels aspectes que tampoc s’està complint.
Així ho constata Nicola Tanno, un altre dels afectats per un cas d’ús de bales de goma i que va comparèixer en la Comissió al Parlament, que ha explicat a Catalunya Plural que a ell tampoc no l’ha trucat ningú en representació del Govern per oferir-li indemnització o ajuda psicològica o social. Tanno, que està content perquè l’asseguradora de la Generalitat hagi indemnitzat finalment a Ester Quintana, ha dit que aquesta notícia “ha de ser l’ocasió perquè afecti també a altres persones que encara no han rebut justícia social”.
En total a Catalunya set persones han perdut un ull per l’impacte de bales de goma en els últims cinc anys.
Prohibició de les bales de goma
El que sí s’ha implementat es la prohibició de l’ús de les bales de goma, una mesura que va entrar en vigor el 30 d’abril de 2014. Andres Garcia, advocat del col·lectiu Arrels i membre de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona creu que això s’ha fet per la pressió social arran de casos com el d’Ester Quintana, però que el Govern “deuria creure que la resta de punts no eren tant importants”.
Això demostra que per part del Govern hi ha nul·la intensió de fer complir i respectar els drets humans al nostre país“, ha dit García Berrio en declaracions a Catalunya Plural. I ha recordat que l’aprovació d’aquestes conclusions per part del Parlament es tracta d’una resolució vinculant que el govern ha de complir per no caure en la il·legalitat.
Per la seva banda el Departament d’Interior ha assegurat a Catalunya Plural que si que s’està donant compliment a la resolució del Parlament i que hi ha una comissió en marxa que s’ha reunit en diverses ocasions. No obstant des de premsa, no han pogut especificar en quines ocasions i quin tipus de feina en concret s’està fent en relació a aquesta resolució parlamentaria.
Altres punts incomplerts
Gairebé dos anys després de que el Parlament aprovés les conclusions d’aquesta comissió el Govern tampoc ha posat en marxa, com explica Andrés García Berrio altres aspectes tan fonamentals com l’establiment dels indicadors del Protocol d’Istanbul o la formació pel treball amb les victimes.
L'advocat ha explicat que aquests requisits tampoc s’estan implementant en víctimes que han patit el seu cas posteriorment a l’aprovació d’aquestes conclusions. És el cas del noi que va perdre una orella per un cop de porra dels Mossos d’Esquadra durant el desallotjament de Can Vies, a qui tampoc se li ha ofert recolzaments psicològic ni social, i que en canvi segons el que es va aprovar al Parlament també li pertocaria, ha explicat Garcia. “Està clar que el Departament d’Interior no vol canviar res, però hem d’aconseguir que aquest tipus d’acords s’implementin”, ha emfatitzat l’advocat.