- En la seva declaració com a imputat, Artur Mas va erigir-se com a “màxim responsable d'impulsar i idear el 9-N” però en va descarregar l'execució als voluntaris
La Generalitat va ordenar a una empresa que seguís amb els preparatius del 9-N després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional. Així es desprèn de part de la documentació entregada davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga si la Generalitat va mantenir els preparatius sobre la votació una cop el Constitucional havia suspès la consulta, i si això va poder constituir un delicte de desobediència.
L'empresa T-Systems, a la qual la Generalitat va contractar la instal·lació de programes informàtics per a la consulta, va remetre una carta al director gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), Jordi Escalé, per saber si el seu encàrrec s'havia vist afectat per la suspensió del 9-N. Escalé va respondre que “cap de les activitats” de l'encàrrec “resulten explícitament afectades” per la resolució del Constitucional.
La carta de T-Systems va ser enviada el 4 de novembre de 2014, el mateix dia que el TC va suspendre la consulta en admetre a tràmit el recurs del Govern. En la missiva, T-Systems necessitava que la Generalitat verifiqués els tres punts de l'encàrrec que creia que es podien veure afectats després de la suspensió: el web de registre, la presentació i publicació de resultats, el suport tècnic durant la recollida de resultats i el suport de guàrdia sobre les infraestructures del centre de processament de dades davant possibles incidències tècniques.
En el cas que aquests treballs quedessin afectats per la decisió del TC, el responsable de T-Systems sol·licitava a la Generalitat instruccions “detallades” respecte a com havien de procedir a partir de llavors. “Preguem la vostra ràpida resposta, ja que aquest és un assumpte sensible per a la nostra organització, compromesa amb el compliment estricte de la legalitat i alhora amb una excel·lent prestació de serveis”, remarcava la carta.
El 7 de novembre, tan sols dos dies abans de la consulta, el director gerent del CTTI va respondre a T-Systems amb una missiva de vuit línies en què afirmava que el president del Centre de Telecomunicacions havia demanat l'opinió dels serveis jurídics de la Generalitat, que concloïen que “cap de les activitats” de l'encàrrec “resulten explícitament afectades” per la resolució del Constitucional.
Arran d'aquesta documentació, la Fiscalia ha demanat al TSJC que ordeni noves diligències per aclarir com el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) va proporcionar les plataformes informàtiques per a la votació del 9-N i si es van usar fitxers públics amb dades personals.
La consulta va costar 1,9 milions
El 9-N va costar 1,9 milions d'euros. Així ho ha comunicat la conselleria d'Economia de la Generalitat al jutge que investiga la consulta sobiranista. En un escrit remès al magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el conseller Andreu Mas-Colell detalla les despeses que va comportar la consulta.
En el seu escrit, datat el passat 3 de desembre, Mas-Colell certifica que l'anomenat “procés participatiu” del 9-N va significar un cost de 1.924.559 euros. La major partida, de 806.403 euros, va ser per inserir la campanya institucional sobre el 9-N en els mitjans de comunicació, seguida de 698.685 euros pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i 240.259 euros per al contracte amb Unipost per al bustiada d'informació institucional de la consulta.
El cost del 9-N és una de les informacions sobre la consulta que la Generalitat ha remès al jutge que investiga la consulta, i per la qual estan imputats el mateix Mas, l'ex vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau.