El departament de Benestar, Afers Socials i Famílies, encarregat de la reforma de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), vol augmentar la partida per a rendes mínimes fins i tot si el Govern no és capaç d'aprovar uns nous pressupostos pel 2016. Així ho ha explicat la consellera, Dolors Bassa, que s'ha compromès aquest dimecres a prioritzar la RMI, fins i tot traient recursos d'altres partides, en el cas que els comptes hagin de prorrogar.
El principal canvi que planteja la conselleria, tal com figurava en el programa electoral de JxSí, és convertir la RMI en un dret subjectiu, és a dir, no vinculat a l'esgotament de la partida.
En el cas que el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, trobés prou suport parlamentari per aprovar el seu projecte de pressupostos, l'augment de la partida de la RMI ja està decidit: 70 milions d'euros, que se sumarien als 200 actuals. El departament pretén a més rebaixar els requisits d'entrada introduïts el 2011, que van expulsar del sistema a prop de 25.000 persones, entre expedients extingits i denegats.
Amb els nous criteris i l'augment de la partida, el Govern calcula que fins a 8.000 nous perceptors podrien accedir a la RMI. “En aquest moment hi ha uns 30.000 titulars de renda mínima, però es calcula que els beneficiaris són 76.000, de manera que l'entrada de nous titulars augmentaria en la mateixa proporció els beneficiaris totals”, explica el secretari general de Treball, Josep Ginesta. Dels 70 milions que s'ampliarien, el 80% aniria directament a perceptors, mentre que el 20% restant es dedicaria a programes d'activació i suport.
Nous plans d'activació
Aquesta part, la dels plans de suport aparellats al cobrament de RMI, és una de les àrees on el nou departament vol posar l'accent. Ginesta explica que la intenció és reenfocar els plans d'activació, per fer-los “d'una forma molt més individualitzada del que es venia fent”. “Hem vist que com més recursos dediques a activar a la gent, més persones s'activen laboralment”, apunta. Així, es prioritzarà l'adquisició de competència lingüística, en català i castellà, o d'escolarització dels menors al càrrec dels perceptors, per davant d'altres programes que es venien fent fins ara.
“Hi ha alguns col·lectius peals quals requisits com plans d'ocupació no tenen sentit, perquè no tenen una integració social efectiva”, explica Ginesta, que assegura que pretenen evitar “enviar a programes d'activació laboral a gent amb moltes dificultats lingüístiques o de coneixements bàsics”, ja que per molts cursos que facin no es podran integrar mai en el mercat laboral si no adquireixen primer les competències bàsiques. A més d'això, el responsable de Treball assegura que “contra el que se sol pensar no hi ha una gran cronificació, sinó un gran augment de la demanda”.
Segons les seves dades, dels expedients actuals, el 90% són de persones que els han generat des de l'any 2009. A més, la majoria dels expedients que s'extingeixen ho fan per augment de les rendes. “Per tant, són situacions que provenen de la crisi, de gent que abans treballava i que va deixar de fer-ho, però que es pot reincorporar i de fet es reincorpora al mercat laboral”, assegura.
Malgrat el reenfocament dels plans d'activació, el compliment dels quals és obligatori per cobrar les prestacions, el departament assegura que en cap cas seran requisits d'entrada, ni cap dels perceptors actuals podria ser expulsat pel canvi en els requisits. “L'objectiu és rebaixar els requisits i admetre més expedients”, insisteix el secretari general.
Menor augment de la RMI que la pobresa
La Taula del Tercer Sector, entitat que agrupa més de 3.000 entitats socials, serà un dels agents amb els quals el departament comptarà per acabar de definir els criteris de la reforma. El seu president, Oriol Illa, es reunirà amb la consellera el proper 3 de febrer per exposar les demandes dels agents socials, que bàsicament es contenen en l'informe “Nova pobresa i renda mínima d'inserció”, presentat al maig de 2014.
Illa valora positivament la direcció a la qual s'encamina la conselleria, però reclama “moderar l'optimisme” respecte al que poden aconseguir els 70 milions d'ampliació pressupostària. “Hem passat de 25.000 a 225.000 persones que viuen en llars sense ingressos, quin percentatge d'això podem aspirar a cobrir amb la RMI?”, es pregunta, assenyalant que l'augment de la RMI aniria en qualsevol cas per darrere del de la pobresa.
Les entitats consideren que és el moment d'emprendre una reforma de la RMI “valenta i integral” i recorden que el seu objectiu és avançar cap a un model de garantia de rendes. “Nosaltres voldríem compactar totes les prestacions i parlar de drets més que de prestacions subjectives. S'ha d'anar cap a la universalització”, explica Illa.