El Govern ha agafat el guant que li va llançar la CUP i ha proposat crear un impost per gravar els béns que els grans patrimonis posen en mans de societats per eludir l'impost de patrimoni, com ara iots, pisos i cotxes d'alta gamma. L'impost es concretarà mitjançant una nova llei al Parlament, de manera que el Govern no té previst encara quina quantitat recaptarà. Tampoc ho inclourà en la llei de mesures fiscals que portarà a la Cambra les pròximes setmanes al costat dels pressupostos. A més, per intentar que la CUP validi els comptes, l'Executiu inclourà en la llei d'acompanyament dels comptes canvis fiscals progressius amb els quals preveu ingressar 120 milions més en 2017 i 180 milions quan estiguin plenament en vigor.
La denominació que l'executiu ha donat al nou gravamen és la d'“impost a actius no productius propietat d'empreses”. El secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, ha volgut deixar clar que no és un impost sobre la riquesa com el que va crear Guipúscoa perquè la Generalitat no té competències per a això. Sí que ho ha definit com un “mecanisme quirúrgic” per gravar determinats béns “que no té sentit que estiguin exempts” de l'impost de patrimoni.
Des del Govern asseguren que les mesures que ha presentat aquest dijous són el resultat del treball conjunt entre l'Executiu, Junts pel Sí i la CUP. Per la seva banda, des de les files anticapitalistes s'ha rebutjat considerar les mesures com un acord o un principi d'acord, i s'ha instat a esperar el proper dissabte, quan la CUP celebrarà el seu consell polític, per a una valoració completa.
L'Executiu també busca que la CUP permeti discutir els comptes al Parlament i no repetir així el fiasco del passat mes de juny, quan per primera vegada la Cambra catalana va tombar la tramitació d'uns pressupostos.
Sense canvis en les rendes altes de l'IRPF
Amb tot, l'Executiu no inclourà en els comptes una pujada de l'IRPF a les rendes superiors a 60.000 euros i canvis de calat perquè els rics paguin més impost de successions i donacions, dues reclamacions d'entitats contra la pobresa però que generaven un profund rebuig a Convergència. Preguntat sobre per què el Govern no opta per apujar l'IRPF a les rendes altes, Salvadó ha al·legat que l'Executiu ha volgut guanyar progressivitat i ingressos “des d'un espai de consens”.
El Govern ha destacat que la bateria fiscal que sí s'inclourà en el projecte de llei d'acompanyament pel 2017 té un caràcter progressiu i de lluita contra l'elusió fiscal. Destaquen l'eliminació de les deduccions de l'IRPF per a inversions al Mercat Alternatiu Bursatil (MAB) i de la sobrededucció autonòmica per a les rendes superiors a 30.000 euros en la compra d'habitatge. En conjunt, les dues mesures reportaran 12,6 milions d'ingressos extra a 2018.
Així mateix, l'impost a les grans superfícies comercials deixarà de gravar els metres quadrats dels centres per fer-ho sobre la contaminació dels vehicles que aparquen en els seus pàrquings. La previsió és recaptar 17,3 milions en 2018. També es crearà un impost sobre les begudes ensucrades envasades, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la previsió d'ingrés ascendeix a 41.300.000 (31 el 2017).
Un altre dels canvis afecta a l'impost turístic. En concret, es pretén que plataformes com Airbnb passin a participar del pagament de l'impost, que fins ara només requeia en el propietari. També s'incorporen a l'impost els creueristes que passen menys de 12 hores a la ciutat. Es pretenen ingressar set milions més, també es pretenen introduir canvis per evitar l'elusió fiscal en l'impost sobre actes jurídics documentats en favor de l'IVA per recaptar 22,5 milions.