Interior i sindicats de Mossos plantegen fer servir pistoles elèctriques en supòsits vetats per l'ONU
L'ús de les pistoles elèctriques o Taser per part dels Mossos d'Esquadra es troba en suspens fins que el Parlament li doni el seu vistiplau. Experts, especialistes en Drets Humans, càrrecs polítics d'Interior i sindicats policials desfilen per la cambra perquè hi hagi un debat en profunditat sobre les Taser, tal i com va demanar el Síndic de Greuges. Els sindicats de Mossos d'Esquadra pretenen que la cambra avali un ús ampli d'aquest tipus d'armament. La conselleria d'Interior, per la seva banda, planteja més restriccions que els sindicats però tot i així demana utilitzar pistoles elèctriques en situacions vetades per l'ONU i el Consell d'Europa.
Les pistoles elèctriques o Taser (pel nom d'una de les empreses que les comercialitza) són armes paralitzants que poden emprar-se en contacte directe sobre el cos o mitjançant el llançament a una distància de 6-7 metres de dos dards. L'arma realitza una descàrrega de 50.000 volts de baix amperatge. El seu objectiu és atacar el sistema neuromuscular central i causar un col·lapse general momentani, de manera que la persona que és atacada amb una pistola elèctrica sol caure immediatament a terra. La descàrrega dura cinc segons i es pot efectuar de forma consecutiva.
Interior va remetre al Síndic de Greuges i al Parlament que preveu que la policia autonòmica usi pistoles Taser en situacions de “risc alt” com ara els intents de suïcidi o quan “persones alterades o violentes, sota els efectes de l'alcohol, estupefaents, o malalts mentals, etc” amenacin o agredeixin als agents “amb una arma blanca o altres objectes contundents”.
Si la normativa acaba redactada així, la policia autonòmica anirà en contra de les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, que demana evitar l'ús de les Taser en persones intoxicades per l'alcohol o altres drogues així com contra malalts mentals, ja que poden no entendre els avisos previs a l'ús d'aquest tipus d'armament. Tant l'ONU com el Consell d'Europa recomanen una definició més concreta de l'ús de les Taser que la lliurada per Interior al Síndic.
Els sindicats policials van reconèixer obertament la setmana passada al Parlament que estan en desacord amb les principals autoritats internacionals en Drets Humans. Així, van demanar que la regulació de les Taser no sigui “estricta”, ja que entenen que no es pot regular “cada situació”. “No es pot regular ni limitar el poder discrecional de la policia. Entenem que és una qüestió de confiança en la policia. Els demano que confiïn en la policia, perquè estem convençuts que les pistoles elèctriques són una bona eina”, va afirmar davant els diputats el secretari general del SICME, Jordi Dalmau.
El cas de les malalties cardíaques
Aquesta visió policial xoca amb la postura contrària a les Taser de les organitzacions pro Drets Humans a Catalunya. Un dels exemples que posen per demanar la seva prohibició és l'alt risc de mort al qual s'exposa una persona amb problemes de cor -malalties que no poden ser detectades a simple vista per un policia- quan rep un tret elèctric.
Segons va indicar al Síndic, Interior preveu dotar de pistoles elèctriques als caps de torn de cada comissaria, així com a cada unitat d'àrea regional de recursos operatius, a la brigada mòbil (antiavalots) i també a l'àrea de custòdia de detinguts. El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides remarca que “en cap cas” cal emprar les Taser en espais de privació de llibertat com a presons i comissàries.
Per la seva banda, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa afegeix que “en cap cas” la policia ha d'utilitzar pistoles elèctriques per fer complir una ordre o efectuar una detenció. En manifestacions o situacions de desordres públics, no s'han d'usar “llevat que impliquin riscos reals i imminents per la vida o la integritat física de les persones”.
A més, els sindicats volen anar més enllà de les intencions de la conselleria d'Interior. A excepció del SICME, els representants de les altres organitzacions sindicals van demanar que no es limiti la distribució de les pistoles elèctriques als caps de torn de cada comissaria, sinó que es distribueixin també a agents vinculats a la seguretat ciutadana.
Per contra, l'ONU diu que les Taser “no es poden distribuir de forma generalitzada entre els agents” i només recomana el seu ús en “agents degudament formats”. El Consell d'Europa afegeix que les pistoles elèctriques han d'estar en mans d'agents “seleccionats per ser resistents a l'estrès” i no pel seu rang jeràrquic.
El debat parlamentari sobre les Taser està previst que s'allargui fins al pròxim mes de juny. El passat mes d'agost, Interior va anunciar l'adquisició de 130 pistoles elèctriques. En la seva presentació de l'informe sobre les pistoles elèctriques, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va comptabilitzar que els Mossos tenen 7 Taser que mai han utilitzat. Pel que fa a les policies locals, 31 dels 213 cossos que hi ha a Catalunya disposen d'un total de 54 pistoles elèctriques.
Ribó va recordar que a Catalunya les policies locals han fet ús 8 vegades de les pistoles elèctriques, sense cap “conseqüència greu” però en alguns casos de forma contrària a les “exigències” que posa el Consell d'Europa. L'ús d'aquest tipus d'armes ha causat 269 morts als EUA entre 2001 i 2007, segons l'informe “Volts sense control” d'Amnistia Internacional.
