L'últim ple del Parlament abans de les vacances ha començat aquest dimarts en un estat d'alta tensió entre partidaris i detractors de la independència de Catalunya. El motiu és que Junts pel Sí i la CUP, que sumen una majoria de 72 diputats, forçaran la votació en el ple de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent català. Aquesta comissió es va crear a partir de la declaració de sobirania aprovada pels independentistes el passat 9 de novembre, que posteriorment va ser declarada inconstitucional. Les conclusions que es votaran al ple reafirmen els objectius del text anul·lat pel Tribunal Constitucional: bàsicament, continuar la tramitació de les tres lleis 'de desconnexió' –Hisenda, Seguretat Social i Transitorietat Jurídica– per dur a terme el “procés constituent” d'un Estat català independent. Així mateix, es contempla activar un “mecanisme unilateral d'exercici democràtic” per convocar una “Assemblea Constituent”.
Si JxSí i la CUP segueixen el pla previst i demanen votar les conclusions de la comissió aquest dimecres, l'Advocacia de l'Estat podria demanar al Tribunal Constitucional que activi els mecanismes coercitius contra els càrrecs públics que incompleixin les seves resolucions –en aquest cas, els diputats independentistes– contemplats en l'última reforma de la llei de l'Alt Tribunal aprovada pel PP.
JxSí i la CUP inclouran la votació de les conclusions en l'ordre del dia una vegada començat el ple que ha arrencat aquest dimarts a la tarda amb diverses interpel·lacions al Govern i s'allargarà fins aquest dijous. El motiu és no exposar a la Mesa de la Cambra –que va optar per no incloure la votació de les conclusions a l'ordre del dia del ple, l'últim abans de vacances– a una possible sanció del Constitucional.
Aquesta maniobra parlamentària ha enfurismat l'oposició. C's, PP i PSC han instat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a evitar que els diputats independentistes cometin la “il·legalitat” que, al seu parer, suposaria votar les conclusions de la comissió del procés constituent. El PP ha anunciat que marxarà de l'hemicicle del Parlament al moment de la votació.
La cap de l'oposició, Inés Arrimadas (Ciutadans), ha considerat que la votació serà un “cop a la democràcia”. El líder del PP al Parlament, Xavier Garcia Albiol, l'ha qualificat d'“atemptat contra l'estat de dret”.
Pel seu costat, el portaveu de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Coscubiela, ha anunciat que el seu grup no participarà en la votació per incloure les conclusions del procés constituent però que, una vegada acabin al ple, hi votaran en contra. Al seu judici, el text “aprofundeix en la fractura” de la societat catalana.
El PSC debatrà les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent però no participarà en la votació. Pel diputat socialista Ferran Pedret, que JxSí i la CUP demanin votar les conclusions al ple malgrat que la Mesa no ha inclòs aquest punt en l'ordre del dia respon a una “maniobra” de JxSí per satisfer a la CUP de cara a la qüestió de confiança a la qual el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se sotmetrà al setembre.
Per contra, el Govern ha desvinculat l'examen de Puigdemont de la votació de les conclusions del procés constituent. La portaveu de l'Executiu, Neus Munté, ha valorat com “plenament normal” l'elevació de les conclusions al ple.
L'avís del Constitucional
El Tribunal Constitucional ja va advertir la setmana passada que el text de les conclusions era contrari i “absolutament inviable” per la seva coincidència amb el “procés de desconnexió” contemplat a la declaració del 9-N anul·lada. El ple de l'Alt Tribunal també va acordar estimar l'incident d'execució plantejat pel Govern central sobre la sentència que va tombar la declaració del 9-N. L'Executiu entén que els diputats independentistes estan desenvolupant un text anul·lat pel Constitucional.
En última instància, si el ple del Parlament aprova les conclusions i així l'hi demana l'Advocacia de l'Estat, el Constitucional es veuria abocat a activar les mesures coercitives que li va brindar l'última reforma aprovada pel PP. Entre elles s'inclouen la imposició de multes i la suspensió d'autoritats o empleats públics que incompleixin les seves resolucions. Tampoc es descarta l'activació de la Fiscalia.
L'enfrontament institucional que mantenen Generalitat i Govern incomoda al Constitucional, que en nombroses actuacions ha donat pistes als polítics per canalitzar el debat dins dels límits que marca la Constitució.
Què diuen les conclusions?
El contingut de les conclusions de la comissió del procés constituent ha quedat en segon pla després de les possibles actuacions del Constitucional. La gran novetat de les mateixes és la inclusió d'un “mecanisme unilateral d'exercici democràtic”. El referèndum unilateral d'independència és un dels punts que la CUP ha plantejat a Puigdemont perquè el president superi amb èxit la qüestió de confiança.
L'objectiu de la unilateralitat, segons el text de les conclusions, és convocar una Assemblea Constituent que no seria “susceptible al control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder”. El procés constituent tindria tres fases: una de participació ciutadana, una altra de “desconnexió” amb l'Estat sobre la base de les lleis d'Hisenda, Seguretat Social i Transitorietat Jurídica i, finalment, la ratificació mitjançant referèndum de la Constitució catalana.