El govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que encapçala Barcelona en Comú sota el grup d'Entesa, al costat del PSC i ERC, vol revertir les pujades continuades a la factura de l'aigua dels últims anys. Per començar, aquest dimarts ha proposat una tímida rebaixa en la tarifa del subministrament de l'aigua, que es pot traduir en un estalvi d'uns 10 euros anuals en el rebut dels usuaris, és a dir, menys d'un euro al mes. Fonts del sector consultades per aquest diari apunten que la rebaixa se situarà en uns trenta cèntims mensuals.
El ple de l'AMB d'aquest juliol, previsiblement, donarà llum verda a la mesura, que es podria començar a aplicar a partir del mes de setembre si així ho autoritza la Comissió de Preus, que depèn de la Generalitat. Tot això enmig del conflicte que BComú manté amb Agbar per la municipalització de l'aigua a Barcelona.
La vicepresidenta de Medi Ambient de l'AMB, Janet Sanz, ha destacat la “intensa negociació” mantinguda amb l'empresa mixta, on malgrat ser l'encarregada de regular les tarifes, l'administració pública està en minoria enfront de Agbar. “No hem d'esperar el vistiplau d'Agbar, ja que la competència per aprovar les tarifes és del plenari de l'AMB”, ha sostingut. Per la seva banda, el vicepresident de l'AMB, Eloi Badia, ha garantit l'“equilibri financer” de l'empresa mixta i ha afegit que Agbar coneix la proposta.
Rebaixa financera
Una factura de l'aigua es compon, a grans trets, del càrrec pel subministrament, el cànon de l'aigua i els impostos i taxes –l'IVA o la taxa de clavegueram. Perquè els usuaris paguin menys, l'AMB vol rebaixar les retribucions financeres amb què opera l'empresa mixta de la qual depèn el subministrament d'aigua a les llars de més de 3 milions d'habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana, participada per Agbar ( 70%) Criteria -la Caixa- (15%) i la pròpia AMB (15%).
L'evolució a la baixa dels tipus d'interès del mercat ha de permetre, segons els plans de l'AMB, reduir la retribució financera de la mixta del 6,9 actual al 3,9%. A més, segons ha explicat Badia, l'ens supramunicipal demanarà a la Generalitat que apliqui una rebaixa financera similar al sistema d'aigua 'en alta' d'ATLL, és a dir, el que va des de la captació de les conques fluvials fins als dipòsits municipals. I és que el contracte de privatització d'ATLL li brinda una retribució financera bruta de més del 9% –per sobre de les condicions del mercat– i que suposa més del 30% de la tarifa.
En segon lloc, es reduirà en 5 milions el cànon concessional que l'empresa mixta abona anualment a l'AMB i que després es carrega a la tarifa dels usuaris. De 20 milions es passarà a 15. Badia ha dit que la voluntat del govern és que el cànon desaparegui a llarg termini. Finalment, l'AMB pretén no abonar el cànon per la conducció d'aigua salada derivada d'usos industrials, que ascendeix a un milió anual, tot i que aquesta decisió encara no és ferma ja que depèn de la Generalitat.
Badia ha insistit en les diferències que presenten els models de gestió de l'aigua públics o privats “a l'hora de poder regular la tarifa i els seus costos”. I és que BComú vol aprofitar la sentència del TSJC que va tombar la mixta per municipalitzar l'aigua, la qual cosa deixaria a Agbar sense una important font d'ingressos.