L'èxit rotund de les confluències municipalistes en les passades eleccions ja està tenint efectes importants en les posicions dels partits, que han comprovat que la unió és una fórmula guanyadora. Només dos dies després del 24-M, ICV-EUiA, CUP i Podem s'han mostrat disposats a establir un diàleg sobre una candidatura de confluència per guanyar la Generalitat a les eleccions autonòmiques previstes per al 27 de setembre. Podem, que havia negat en diverses ocasions aquesta possibilitat, ha acabat obrint la mà en vista de l'empenta de les llistes ciutadanes en les municipals.
La formació morada a Catalunya alberga dues tendències. D'una banda es mantenen en l'aposta que el partit a nivell Estatal va fer en l'assemblea de Vistalegre per presentar-se a les autonòmiques amb les seves pròpies sigles. Concórrer a les eleccions del 27-S sota la marca Podem seria una bona forma de mesurar l'entrada que el partit d'Iglesias té a Catalunya.
Però, per altra banda, els resultats del 24-M han demostrat que les confluències són una aposta d'enorme potencial que podria desbancar Mas de la Generalitat. La constatació del que segon ha fet que el partit replantegi la seva posició i s'obri a sumar nous sectors tot i que, de moment, no desisteixin en la seva pretensió d'acudir a les eleccions amb els seus propi candidat i colors. El fet que el partit decidís elegir el seu cap de llista només una setmana després de les eleccions municipals és un repte cap a la resta de formacions d'esquerres, sobretot ICV-EUiA, que des de fa mesos reclamen una unitat també a nivell autonòmic.
La líder d'ICV-EUiA, Dolors Camats, va sortir a mostrar la seva satisfacció quan Podem va anunciar el seu canvi de plantejament. Per l'ecosocialista l'experiència de Barcelona ens demostra que “es poden combinar projectes polítics diferents amb sumes i candidatures”, i va recordar que el seu partit sempre ha estat “generós”, recordant el pas enrere donat pel seu exportaveu a Barcelona, Ricard Gomà, per facilitar l'acord amb Colau i Podem.
Després de mesos de bloqueig per la negativa de Podem, les relacions entre les dues formacions es van desgelar com per art de màgia només dos dies després de la victòria a Barcelona. Però l'efecte Colau no acaba aquí. La CUP, que va rebutjar la confluència a Barcelona el Comú, tampoc veu ara amb mals ulls una suma de sectors d'esquerres. El diputat independentista Quim Arrufat va comparèixer aquest dimarts i va assegurar que la CUP no tindria problemes en aliar-se amb Podem pel 27-S “sempre que Podem deixi de vincular el procés constituent català a un en clau espanyola”.
Inici d'un procés d'unitat incert
Els partits marquen perfil i posen condicions de màxims, però també reaccionaven a la sacsejada que el 24-M va canviar el mapa polític català. Els resultats a Catalunya parlen per si sols de les possibilitats de l'esquerra. Una confluència ha guanyat la capital i una altra, amb la CUP i Podem, té altes possibilitats de fer-se amb l'alcaldia de Badalona, la tercera ciutat catalana. A més, han obtingut segons llocs a Terrassa, Santa Coloma o Cornellà. La suma dels resultats de les candidatures sota el paraigua d'ICV i les que concorrien amb la marca de la CUP dóna un 19% del vot total, a només 2,5 punts de CiU. Uns resultats, en definitiva, que milloren totes les previsions i que fan preveure que una força d'aquest tipus podria guanyar la Generalitat.
Tant Podem com la CUP, fins ara més reticents, s'han acostat a les posicions d'ICV-EUiA, que des de l'assemblea Ara és Demà de febrer de 2014 està fent una aposta decidida per formar un bloc esquerres que pugui sumar a nous sectors socials. Malgrat que el terreny s'ha aplanat, el camí d'una possible confluència ni tan sols s'albira en el futur proper. Podem encara aquesta setmana el procés d'elecció de candidat i ICV ha de fer el mateix, sense data per a això.
Per la seva banda la CUP, que ha de renovar la seva candidatura al complet, ni tan sols té clar com serà el procés d'elecció. Tradicionalment la formació ha celebrat assemblees territorials, però fa un mes el periodista Antonio Baños va assegurar que es postularia com a candidat, el que va obrir una discussió al si de la CUP sobre si decantar-se o no per un procés de primàries.
L'última en saltar a l'arena va ser Teresa Forcadas, líder de Procés Constituent, al mostrar-se disposada a ser candidata de consens d'una possible confluència. Procés Constituent persegueix des de la seva formació l'objectiu d'unir les esquerres catalanes, una pretensió que ara està sobre la taula com mai abans. Podem, en canvi, considera que la proposta d'Albano Dante és inclusiva amb les diferents sensibilitats d'esquerres i que, si com es preveu resulta elegit candidat de la formació, seria un candidat de suficient consens per a tothom.