- Ada Colau tanca la campanya que l'ha situat com a punta de llança de les confluències de l'Estat cridant al vot abstencionista: “Ens hi va la vida”
- Trias cedeix l'última defensa d'una Barcelona nacionalista a Artur Mas, que assegura que “una victòria de Colau seria una amenaça per al procés”
La campanya electoral ha conclòs aquest divendres a Barcelona amb tots els ulls posats sobre ella. El de la capital catalana és l'ajuntament de l'Estat que les noves opcions municipalistes tenen més possibilitats de conquerir i, en qualsevol cas, un bon resultat d'Ada Colau i els seus es dóna per fet. La irrupció històrica de Barcelona en Comú és vista per Podemos i la resta de candidatures de confluència com la primera d'una filera de fitxes de dòmino que connecta aquest 24 de maig amb les eleccions generals.
Barcelona en Comú ha tancat la seva campanya al mateix lloc on va presentar el seu programa, la plaça Ángel Pestaña de Nou Barris, un lloc emblemàtic per ser epicentre del districte més castigat per la crisi, tradicionalment abstencionista i amb fort arrelament del PSC. Aquestes tres han estat les consignes que han guiat la campanya de Colau, centrada en unir la nova onada de canvi al sud d'Europa amb la memòria de la Barcelona maragallista conquerida pels barris. En l'últim acte, la candidata ha tornat a reclamar el vot en un to molt més aspre. “Ens juguem el futur de Barcelona. Ens hi va la vida en això”, ha assegurat Colau.
El canvi de Colau contra el “seny” de Trias
Durant 15 dies l'exportaveu de la PAH ha recorregut una ciutat literalment empaperada amb la seva cara, la mateixa imatge que apareixerà diumenge a les paperetes d'una candidatura construïda entorn de la seva figura. La primera parada de Colau va ser Nou Barris, acompanyada pel líder de Podemos, Pablo Iglesias, amb qui va marcar Barcelona com a punta de llança d'un canvi de tall estatal i centrat en les classes populars. Al barri industrial del Poble Nou es va deixar acompanyar per la nova esquerra Sudeuropea, representada per Syriza, l'eurodiputada dels Verds, Ska Keller, el Bloco de Esquerda portuguès i el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera. Colau va mostrar la seva cara més favorable al dret a decidir a Gràcia, el barri bohemi i més independentista, acompanyada per la monja Teresa Forcades, que lidera el moviment Procés Constituent i acaba de postular-se per encapçalar una confluència similar a Barcelona en Comú però per a tot Catalunya. El 15-M es va tornar a encendre per unes hores a l'acte central de la formació, celebrat a plaça Catalunya quatre anys i cinc dies després.
Diferents parades en un trajecte que l'ha acabat consolidant com a alternativa real a Xavier Trias. La majoria d'enquestes assenyalen que els de Colau estan entre els 9 i els 10 regidors, només un o dos per darrere de CiU. En una ciutat amb 32 anys de governs d'esquerres a l'esquena, els nacionalistes només compten amb la gestió de l'actual alcalde, que la majoria de ciutadans valoren com a bona, per consolidar la seva majoria. Convergència ha dissenyat una campanya de perfil baix i centrada en la figura de Trias, amb un discurs molt més en clau social que nacional, en contra del que el partit porta proposant els darrers cinc anys a la Generalitat. Per donar-li presència a la seva imatge social i caritativa, CiU no va dubtar en programar un acte amb Lucía Caram, qui li fa a Forcades la competència per la dreta en l'àmbit de la política monacal.
Trias ha reivindicat la Barcelona del progrés, la de l'aparador al món i la del seny, exhibint triomfs en matèria social vinculats al foment econòmic i empresarial. L'equip de l'alcalde va donar el tret de sortida al barri del Guinardó, una zona d'arrels obreres que el 2011 va passar d'una majoria socialista a una de CiU, un canvi històric que representa bé la bolcada ocorreguda a Barcelona cap a la dreta pocs dies després que els indignats acampessin a plaça Catalunya.
L'equip nacionalista espera ser capaç de no deixar escapar Barcelona. Si ho aconsegueix, consolidaria el seu poder a la ciutat més emblemàtica i podria esmorteir la crisi que la formació arrossega des 2012. Però l'empenta de Colau és forta i els nervis han aflorat al llarg de la campanya. Trias ha volgut mostrar-se com un polític pactista, però no ha evitat carregar contra Colau vinculant-la amb l'agressió que va patir un dels candidats de CiU. També ha hagut de recórrer al president de la Generalitat, Artur Mas, que ha aparegut en cinc actes quan estava previst que només estigués en tres. El discurs nacional ha estat relaxat durant dues setmanes però, a la recta final, Trias ha tret el seu costat més independentista.
Competició per guanyar, però també pel tercer lloc
La batalla electoral s'ha polaritzat en els últims mesos tant en benefici de Trias com de Colau, un per ser l'alcalde en exercici i encapçalar les enquestes i l'altra per ser un fenomen polític que ha arrasat com un vendaval amb l'equilibri partidista tradicional. Però, per darrere de les dues primeres espases, s'ha donat una dura pugna pel tercer lloc entre tres partits, PSC, ERC i Ciutadans, a tenor del que diuen els sondejos.
El PSC, partit hegemònic a Barcelona durant dècades i que ha deixat la seva empremta en la majoria d'estructures polítiques de la ciutat, ha competit en el pitjor moment possible, una crisi que el deixa fora de la competició per la victòria i l'arrossega a un intent desesperat per salvar els mobles. Tot i la mala situació del partit, Jaume Collboni, el candidat socialista, ha aprofitat cada petita oportunitat que la campanya li ha brindat, sobretot els debats televisius. En ells, el candidat del PSC ha sabut emergir com a alternativa a Trias des de l'esquerra moderada, patrimonialitzant el bon record que els barcelonins tenen de les primeres etapes del partit en el govern municipal. En l'acte final de campanya, celebrat al Baix Guinardó, Collboni ha carregat a dues bandes. “Trias ha deixat una ciutat fracturada i aturada”, ha assegurat sobre el candidat de CiU, però també ha repartit contra Colau, a qui ha acusat de fer un discurs “improvisat” i “més teòric que pràctic”.
Els debats televisius també han estat aprofitats per Alfred Bosch, el candidat d'ERC, a qui li ha sobrat campanya al final del discurs en clau nacional. Per moments sepultat després de la falca “Barcelona capital del nou Estat”, el candidat independentista ha tingut problemes a l'hora de situar el debat al voltant de la qüestió sobiranista que tan bon resultat li va donar al seu partit en les eleccions europees, quan ERC va aconseguir donar el “sorpasso” a CiU a Barcelona guanyant-li en nombre de vots.
Esquerra ha mirat també a l'esquerra progressista i ha tancat la seva campanya a la rambla 11 de Setembre de Sant Andreu, una via amb nom d'ecos nacionals en un dels barris més populars. El candidat es reivindicava així hereu d'una tradició del catalanisme popular més sobiranista amb la qual, de fet, Bosch compta entre les seves files, pel degoteig d'exmembres del PSC que s'han anat a ERC. “Igualtat, honestedat i capital d'Estat!”, ha proclamat en companyia del seu mentor i líder, Oriol Junqueras, que també es juga l'alcaldia a la localitat de Sant Vicenç dels Horts.
Ciutadans, amb la seva candidata Carina Mejías, ha estat el tercer partit en competició en la lluita pel tercer lloc. La formació d'Albert Rivera va fer una declaració d'intencions en obrir i tancar la seva campanya en un hotel, i el discurs tecnòcrata, de regeneració ordenada i d'ariet contra l'independentisme es va mantenir en les següents setmanes. Mejías compta amb una dilatada trajectòria, la major part d'ella amb el PP, i ha trufat seus mítings de propostes que picaven l'ullet al seu electorat més espanyolista, com eliminar símbols nacionals catalans de la ciutat. “Ciutadans és l'alternativa sensata davant l'amenaça del separatisme, el populisme i el continuisme”, ha assegurat la candidata en el sopar de luxe amb què han tancat.
El PP es refugia en el discurs antiimmigració i la CUP es juga entrar
Alberto Fernández Díaz, candidat a l'alcaldia del PP, ha seguit la línia marcada pel seu partit a nivell català per refugiar de l'empenta de Ciutadans en el discurs més dretà contra la immigració. El del PP ha posat en pràctica a la capital el “model Albiol”, en referència a Xavier Garcia Albiol, que va guanyar l'alcaldia de Badalona amb un discurs xenòfob contra la població migrant de la tercera ciutat catalana. Ha repartit pamflets racistes al barri amb més immigració de Barcelona, ha promès mà dura contra els ocupes de Can Vies i, en els compassos finals, ha acabat atacant frontalment a Ciutadans, als que ha acusat d'improvisar.
La CUP, amb un peu dins de l'ajuntament i un altre fora, ha estat el setè partit de la campanya. Ha compensat la falta d'atenció mediàtica per la imposició de blocs electorals amb frenesí en xarxes. Amb un missatge d'esmena a la totalitat al model de ciutat dels últims 36 anys, la candidatura, capitanejada per María José Lecha, ha anat quallant segons s'acostava la cita electoral. Segons les enquestes, la formació d'esquerra independentista, sobrepassa per la mínima el 5% dels vots, una xifra que els ficaria per primera vegada al consistori barceloní amb dos regidors. Si ho aconsegueix, l a CUP afermaria a la capital el salt cap endavant que pretén donar als Països Catalans.