Tot semblava indicar que seria una campanya dura i difícil i així ha estat. Hi ha molt en joc. L'eix nacional batega com mai i el social encara ho fa amb més intensitat. Ha estat la campanya més breu que es recorda però sens dubte la més intensa: a més de l'esborrany d'El Mundo, hi ha hagut desnonaments i protestes de la PAH, una vaga general amb una llarga llista de lesionats pels Mossos i una vaga de fam que encara dura de treballadors de Telefónica per evitar l'acomiadament d'un company.
La jugada d'Artur Mas, actual president i candidat de CiU, era arriscada. El seu objectiu: passar dels 62 diputats actuals als 68, per aconseguir la majoria absoluta. La victòria li permetria mantenir la política de retallades socials sense precedents del seu govern, que no ha dubtat ni tan sols en deixar als més febles al marge dels ajuts públics. A més, la majoria li donaria la força necessària per celebrar una consulta per un estat propi. Ja sigui per seguir amb les retallades o per organitzar el referèndum, Mas pot trobar diferents socis de govern. Però difícilment en trobarà un que accepti les dues coses. Per això es tracta d'una jugada arriscada. Si no obté la majoria absoluta, haurà estat un pas en fals.
Els altres partits s'han bolcat en una campanya que no esperaven. La batalla per la segona plaça serà molt dura i pot haver sorpreses. Els candidats són el PSC, el PP, ERC i ICV-EUiA. També hi pot haver sorpreses al fons de la taula. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que rep el suport de bona part dels moviments socials, amenaça amb entrar, i traslladar al Parlament el cabreig del carrer. El seu candidat per Barcelona, ​​David Fernández, ja ha avançat que li retornarà el conseller Felip Puig totes les pilotes de goma que llancin els antiavalots.
El somni d’un món millor
La força d'Artur Mas per aconseguir aquesta gesta és la promesa d'un món millor, de la llibertat plena d'una nació i de l'esperança que tot anirà molt millor si Catalunya es converteix en estat. Els somnis de llibertat havien de fer oblidar qualsevol altra cosa amb una equació molt senzilla: tot va malament perquè Catalunya pateix un dèficit fiscal que l'ofega. Reforçada pels mitjans de comunicació afins al govern, l'equació s’havia de imposar. Però la realitat social ha obert esquerdes. Molts catalans veuen massa riscos amb la independència o simplement no la volen i molts altres sí que estan a favor, fins i tot lluiten per ella, però s'han atipat de l'austeritat i de les retallades socials. Cal recordar que l'entitat que va organitzar la massiva manifestació de l'11 de setembre, l'ANC, va convocar a la vaga general juntament amb els sindicats. Alguna cosa estava fallant a l’estratègia de CiU. La vaga va acabar amb dues manifestacions massives i dures càrregues policials, que van provocar ferits per l'ús de les pilotes de goma que van llançar els Mossos. El suïcidi d'una dona a qui anaven a desnonar a Barakaldo va tornar a treure al carrer a la incansable Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i demostraven una altra vegada que l'estratègia de CiU no ha funcionat com esperaven.
El cop de gràcia de la campanya l'ha donat El Mundo amb la publicació de l'esborrany d'un informe policial que recorda tota la trama del Palau de la Música i relaciona el pare d'Artur Mas i a bona part de la família Pujol, inclòs el President , amb comptes en paradisos fiscals on anirien a parar tots els diners que pagaven les empreses privades a canvi d'adjudicacions. L'esborrany, que ahir va fer públic un sindicat policial, també denuncia que els Mossos d'Esquadra haurien dificultat les investigacions i fins i tot suprimit algunes proves. Artur Mas i els seus s'han defensat atacant, amb l'argument que El Mundo, la policia i fins i tot el President Mariano Rajoy estan darrere d'una estratègia que vol desgastar la imatge del candidat de CiU per impedir que guanyi les eleccions i trenqui Espanya. La seva defensa va calar, si més no fins ahir, quan el sindicat policial va lliurar l'esborrany als mitjans de comunicació. Sigui cert o no, l'esborrany treu de l'armari el greu cas de corrupció que implica Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a diferents empreses i del Palau de la Música. Quan s'està demanant la confiança de la població, no ajuda que es recordin casos de corrupció. El mateix Artur Mas ja deia ahir que seria una victòria augmentar la distància en diputats respecte al segon partit i aconseguir una clara majoria de forces a favor de la consulta al Parlament. La campanya que va començar per aconseguir una majoria absoluta de CDC sembla haver perdut ambició.