La Maria i els voltors
La Maria té 73 anys i carrega un gran pes. Aquest dimarts, pujada a una reixa en un polígon industrial del Prat de Llobregat –amb els tremolors propis de l'edat– cridava “Lladres! Xoriços!” als banquers. I no ho feia sola. Dos centenars de persones de PAHs de tot Catalunya s'han concentrat davant la seu del fons d'inversió nord-americà Blackstone als afores de Barcelona per exigir respostes. Han rebut suports d'activistes davant la seu de l'entitat a la City de Londres i també davant la seu central a Manhattan.
El Jorge, el marit de la Maria, de 76, té una malaltia crònica i es queda al llit. Fa 40 anys que van pagar el seu pis, però ara temen perdre'l. La parella va avalar la seva filla que, després de perdre el seu pis, va demanar un préstec per fer front a un deute de 60.000 euros. No obstant això, la seva filla no va poder fer front als pagaments. Ara aquest deute puja a 90.000 euros i CatalunyaCaixa reclama el seu pis a la Maria i el Jorge.
Molts han sentit a parlar del cas de Maria. La lluita perquè es quedi a casa va portar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a ocupar diverses oficines de CatalunyaCaixa el passat octubre i també a aconseguir un posicionament de la majoria de partits del Parlament de Catalunya –a excepció de PP i CiU– per exigir a les entitats financeres rescatades que posin a disposició de l'Administració els pisos buits que acumulen.
Ara la Maria torna a la càrrega amb molts més. Blackstone és l'entitat que s'ha quedat amb la gestió de les hipoteques de CatalunyaCaixa, una entitat que, segons la PAH és de les més dures en la negociació. La Plataforma reivindica que és una entitat rescatada amb diners públics i que el seu parc d'habitatge s'hauria de destinar a la funció social, però diuen que, en canvi, han estat especialment exigents amb els afectats per fer-la més atractiva a entitats compradores.
En el cas de la Maria, el banc li va oferir quedar-se a casa pagant un lloguer de 275 euros al mes, però la parella assegura que no pot pagar. “Jo puc pagar un lloguer de 50 o 100 euros, i traient-lo del meu menjar, però més no puc”, explicava la Maria a l'octubre. Ella i el seu marit viuen amb els 733 euros al mes de la pensió d'ell, i tenen una elevada despesa en metges i medicaments, a part d'una situació de salut complicada.
Ara la PAH s'ha posat dura contra Blackstone perquè els seus acords amb CatalunyaCaixa han frenat totes les negociacions. Les famílies expliquen que els ofereixen un “contracte d'espera”. L'entitat ofereix a les famílies que no poden pagar la hipoteca un contracte que els permet seguir a casa per quotes de 300 o 400 euros al mes fins que s'acabi el març, quan Blackstone es faci càrrec de la gestió. La contrapartida, però, és que signin una clàusula comprometent-se a no protestar contra el banc. D'altra banda, tampoc garanteixen una solució passat aquest mes.
Lluny de callar, la PAH ha decidit plantar cara a CatalunyaCaixa i a Blackstone. Aquest dimarts desenes d'activistes estaven pujats a la reixa de la seu de Blackstone com la Maria, cridant contra el banc al ritme de la música. “Hem de saltar tots”, deia un. “Home, la gent gran no podem”, responia una senyora al costat de la Maria. Però han estat molts –molts més dels que podia aturar la mitja dotzena de guàrdies de seguretat– els que han saltat al recinte per omplir les portes d'adhesius de la PAH: “Aquest banc, enganya, estafa i fa fora la gent de casa”.
En tornar a sortir, ha seguit la festa. Un afectat vestit de voltor feia l'espectacle des del mur de l'entitat, i molts altres aixecaven cartrons retallats amb cases aguaitades per voltors.
La diversió ha durat fins que Maria s'ha ensorrat. Plorant ha explicat el seu cas als presents, cansada de dos anys de lluita. “Si em volen fer fora de casa, jo no surto, jo em suïcido”, ha clamat. “No no no!”, Ha cridat la multitud. “Tens la PAH, no ho permetrem!”
