Han passat gairebé quatre anys des del breu pas de Fèlix Millet i de la seva mà dreta, Jordi Montull per la presó de Brians 2. Era un capítol més en la imparable caiguda de l'exdirector i saquejador confés del Palau de la Música Catalana. Durant anys, Millet i Montull havien desviat 24 milions d'euros gràcies a la seva posició en aquesta institució emblemàtica de la burgesia catalana. No obstant això, el seu empresonament - que finalment va durar només 13 dies - no estava relacionat amb el saqueig del Palau sinó amb l'anomenat cas Hotel Palau, un cas de presumpta corrupció urbanística pel qual s'asseuran aquest dilluns al banc dels acusats. El fiscal demana 10 anys i 2 mesos de presó per als dos, per tràfic d'influència, falsedat, apropiació indeguda i prevaricació.
No es tracta del judici principal a què s'enfronten els exmandataris del Palau però té un interès particular per als veïns , que es queixen de la multiplicació d'hotels a la zona. Va ser l'Associació de Veïns del Casc Antic la que va presentar una denúncia per la modificació del Pla general metropolità que afectava tres finques del carrer Sant Pere Més Alt de Barcelona, davant del Palau. Aquesta modificació havia de permetre el canvi d'ús de les finques per poder edificar un hotel, en aquesta zona d'especial interès turístic. Les investigacions van donar lloc a importants revelacions.
Es va saber llavors que el Palau havia adquirit aquestes finques per part de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes al qual Millet i Montull havien promès la reforma d'una altra escola gestionada per aquesta congregació. Els dos socis van usar de la seva influència política, que es recolzava sobre el prestigi del Palau, per obtenir la modificació urbanística necessària. El 2006, es va signar un conveni a tres bandes entre el Palau, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, representada pel llavors conseller d'Economia, el socialista Antoni Castells.
La modificació del PGM es va seguir tramitant al consistori però obviava un detall important que es va conèixer després. La titularitat de la finca en aquell moment no era de la Fundació Palau com apareixia en la documentació usada per als tràmits sinó de l'empresa Oliva Hotels que havia pagat, segons la fiscalia, la quantitat de 900.000 euros després d'una licitació privada. Aquests diners mai van anar a parar a la Fundació Palau sinó que el van embutxacar íntegrament Millet i Montull.
Imputació d'alts càrrecs de l'ajuntament
Va ser després d'aquestes revelacions que la jutgessa encarregada del cas va decidir la imputació del llavors tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado i de dos alts càrrecs d'Urbanisme a l'ajuntament, Ramon Massaguer i Enric Lambies. El fiscal demana ara 4 anys i 7 mesos de presó per a ells. Els acusa de prevaricació (dictar resolucions sabent que són injustes) i falsedat documental perquè, en la seva opinió, ells eren necessàriament coneixedors de la titularitat real de les finques. García-Bragado ho nega i afirma que, si ho hagués sabut, no hauria canviat res perquè el procediment es trobava en fase de planejament.
El cas també va estar marcat per la dimissió de la regidora de Ciutat Vella Itziar González, que havia entrat a l'Ajuntament per les llistes del PSC, tot i que no pertanyia a aquest partit. González va denunciar llavors les diferents pressions que va rebre per pronunciar-se a favor del projecte.
Per a l'Associació de veïns del casc antic, aquest judici té una connotació política. “Volem portar a la llum la confluència d'interessos entre les elits econòmiques i polítiques”, diu Jaume Asens, advocat de l'entitat, que actua com a acusació popular. Els veïns d'aquesta zona cèntrica de la ciutat denuncien regularment la pressió urbanística provocada pel turisme. Recentment s'han oposat al nou Pla d'Usos, que amplia les zones per establir hotels o negocis relacionats amb el turisme.