Margalida Vinyes dona vida al calendari de l’Autoritat Portuària de Balears 2025
Margalida Vinyes, una de les il·lustradores més destacades de Mallorca, ha estat l’encarregada de crear les il·lustracions per al calendari de 2025 de l’Autoritat Portuària de Balears, dedicat al port d’Alcúdia. El seu estil únic i el seu profund vincle amb els paisatges illencs fan d’aquest projecte un homenatge visual a les illes i als seus ports.
- Margalida, explica’ns què ha significat per a tu aquest encàrrec.
Com a il·lustradora, aquest encàrrec m’ha permès il·lustrar els paisatges de la meva terra. De la mateixa manera que ha estat una oportunitat per plasmar com visc el meu territori.
- El calendari té com a eix els ports d’interès general de les Balears. Com t’inspires per capturar l’essència d’aquests espais tan vinculats a la mar i a la vida illenca?
En general, les il·lustracions que he fet són de tipus contemplatiu, amb petits detalls, agradables de veure i de reconèixer l’entorn.
Pel que fa al port de Palma, aquest el tenc molt interioritzat, ja que soc d’aquí. Així i tot, vaig recórrer tot el port per poder captar alguna perspectiva diferent. M’agrada observar i cercar detalls. Però la veritat és que tenia clar que me feia ganes dibuixar-hi un norai. A més, vaig veure que hi havia una colònia de corbs marins. Així va sorgir la idea de representar un corb marí damunt un norai.
A Alcúdia m’hi vaig passar tot l’horabaixa passejant. Des d’un punt de vista arquitectònic, el seu port no és molt cridaner. Precisament per aquest motiu, em vaig fixar en les escultures que engalanen el passeig marítim.
En el cas del port de Maó, vaig encomanar a la meva cosina que em fes ella les fotografies des de diferents punts de vista. Una d’elles era de la Sirena de Mô, i vaig decidir que aquesta estàtua seria la protagonista de la il·lustració, afegint un animalet que es deixa veure molt per l’illa de Menorca, com és l’abellerol.
En canvi, la il·lustració del port d’Eivissa és més tipus postal, molt contemplativa. És la primera imatge que tens de l’illa quan arribes en vaixell.
- Hi va haver algun port o escena en concret que et resultés més especial o emotiva d’il·lustrar?
La il·lustració del port de la Savina va ser la més complicada, perquè era difícil que es reconegués l’espai. Al final vaig decantar-me per dibuixar l’estació marítima, on es destaquen les seves columnes blaves i l’escultura del cor a la terrassa.
- La teva obra té un estil molt característic. Com descriuries el teu llenguatge visual? Quines tècniques has utilitzat per crear les il·lustracions?
El meu estil és una combinació de còmic, seguint l’estil de línia clara, i la il·lustració figurativa, amb un fort enfocament en els detalls.
El procés tècnic comença amb esbossos a llapis i continua amb línies netes en llapis gras. M’agrada que el negre es ressalti de manera molt pura. Finalment, complet el procés digitalment amb colors vius que accentuen les formes i textures.
- Com va ser el procés de recerca previ? Vas visitar els ports en persona o et vas basar en fotografies i documentació?
Generalment, dedic més temps a la part de documentació que a la d’execució. M’agrada fotografiar els paisatges en persona, així ho faig des de l’angle i la perspectiva que més em crida l’atenció des d’un punt de vista artístic. Però quan no hi ha la possibilitat d’estar in situ als espais que he d’il·lustrar, utilitz la tecnologia, com el Google Earth.
Aquest equilibri entre l’exploració directa i les eines digitals m’han permès capturar la singularitat dels escenaris de cada una de les illes.
- La figura de la dona té un paper essencial en les teves il·lustracions, de la mateixa manera que els animals. Per què?
A totes les il·lustracions hi surt un personatge, ja sigui un animal, una persona o una escultura. Respecte a les dones, sempre intent que surtin fent un ofici en el qual hi ha poca presència femenina, com és el cas de la pescadora. Les il·lustracions, de la mateixa manera que són un testimoni d’una època, també ajuden a projectar aquell món que ens agradaria.
Però el territori no només és nostre, de les persones, també ho és de la fauna i la vegetació. Per això també he volgut fer protagonistes els animals. A més, el fet de tenir un animal de referència ha estat l’excusa perfecta per situar-se en l’escena. Per exemple, a la il·lustració del far de Cala Figuera, la somera al·ludeix al paisatge mallorquí. De la mateixa manera que la cabra fa referència a la Serra de Tramuntana, la sargantana a Formentera o l’abellerol a Menorca.
- El corb marí i el dofí són els dos únics animals marins que apareixen a les teves il·lustracions. Per què?
A mi m’encanta la mar, però soc més de mirar la mar des de la terra. No soc una persona marinera. Per tant, tots els meus punts de vista han estat des de la terra cap a la mar.
- Estaves familiaritzada amb totes les característiques pròpies que diferencien cada un dels fars de les Balears?
Quan me’n vaig adonar de la diversitat de fars que hi ha, vaig pensar que seria una bona idea posar-los tots junts per poder veure la riquesa que tenim. Aquesta composició divertida, on es veuen 12 fars amb diferents formes i colors, ha resultat ser la postal de Nadal. A més, també vaig voler defugir de la típica imatge dels fars durant la nit, on es ressalta la llum que desprenen. En comptes d’aquest moment, vaig voler pintar els minuts que passen entre que el sol es pon i s’encén l’òptica del far.
Des d’un punt de vista més visual i artístic, els fars que tenen les retxes blanques i negres donen molt de joc. Són estèticament més bells i criden més l’atenció. Podríem dir que també són més romàntics. De fet, a mi me recorden a una piruleta de Nadal.
- Què esperes que el públic percebi en veure el calendari? Quin missatge o emoció vols transmetre amb les teves il·lustracions?
He volgut transmetre la bellesa de les nostres Illes i la necessitat de protegir els seus paisatges i éssers vius. Amb aquestes il·lustracions vull convidar a contemplar i valorar la riquesa cultural i natural que tenim a les Balears.
0